Sidáñez: “Si he de resumir Sant Jordi amb un element, és amb la rosa”

El TOT Sant Cugat d'aquest 22 d'abril està dedicat a Sant Jordi, i la portada és obra de l'artista Valeria Sidáñez, que ens explica la seva creació.

Quina obra ens proposa?

Quan em poso a treballar, com que no sóc dissenyadora, no em puc posar a fer alguna cosa que vull que em quedi d’una determinada manera, sinó que em poso a jugar amb els colors, que és el que m’agrada. És clar que, sent Sant Jordi, em vaig centrar en el fet que hi ha elements que havia de tenir presents.

I el resultat...

Vaig agafar els vermells i vaig treballar una rosa a la meva manera. La rosa, perquè per a mi és la síntesi de tota la història de Sant Jordi. De fet, si hagués de resumir tota la celebració i la llegenda amb un sol element, em quedaria amb la rosa. Per això vaig treballar al seu voltant.

No hi falten altres elements representatius de la festa.

Vaig afegir-hi unes bandes en groc, que representen la bandera de Catalunya, i que en l’àmbit plàstic funcionen, perquè és un color que dóna llum, i m’ha agradat el resultat. I de fons, hi ha un text sobre Sant Jordi que vaig trobar en una revista d’història, perquè també fos present, d’alguna manera, la literatura i els llibres. Però, senzillament, volia centrar-ho en la rosa, com a síntesi de la festa, i la bandera.

Un recull de Sant Jordi!

No em vaig voler estendre en una cosa anecdòtica, per això vaig buscar el més senzill, però crec que és el més significatiu, i amb el que em sentia més còmoda treballant.

Expliqui la tècnica que ha utilitzat.

He treballat amb els materials amb què ho faig sempre, que és fonamentalment el paper de color, tallat o esquinçat, que és com més m’agrada fer-lo servir, perquè així la figura no queda tan rígida. També he utilitzat l’aquarel·la i una mica de pintura al tremp, i uns grafismes amb llapis.

Els materials, els habituals en la seva feina, però no la temàtica!

El meu treball és 100% abstracte, per això, fer aquesta portada, per a mi ha estat un exercici de fer una cosa diferent, sabent que és una llegenda amb personatges i situacions, i l’obra havia de representar-ho, també per la importància que té Sant Jordi a Catalunya. Per això, sense marxar del meu llenguatge, vaig trobar aquesta manera de representar una flor, una rosa, que, si la mires, al final són retalls de paper, que gairebé arriben a l’abstracció, però no en aquest cas.

Com arriba Valeria Sidáñez a la pintura?

Vaig néixer a Buenos Aires i fa 8 anys que visc a Sant Cugat. M’he criat en un ambient d’art, amb pare pintor i dibuixant, i mare, arquitecta. Em vaig formar en la música, fent carrera d’instrumentista amb flauta travessera i la carrera de Magisteri. Amb els anys, he esdevingut pintora; la pintura ha aflorat com la meva manera de treballar. Finalment, és un llenguatge, i tot s’encadena. La meva pintura té a veure amb la música, per això l’abstracció. És una experiència que jo tinc, i que la trasllado al paper. Explico emocions. Si fos literatura, seria poesia.