Sidáñez troba en l'art la traducció al paper d'una experiència
L'artista argentina resident a Sant Cugat ha fet de la pintura abstracta el seu llenguatge per expressar-se
"Pintar és un llenguatge, íntim i personal; un diàleg que genero amb el color i l'espai". Amb aquestes paraules defineix Valeria Sidáñez el que suposa per a ella la creació artística.
Nascuda a Buenos Aires (Argentina), fa vuit anys que viu a Sant Cugat, i s'ha dedicat al món de l'art des de diferents vessants. Confessa que la música va ser el seu primer amor. "M'he format en la música, realment, fent la carrera d'instrumentista en flauta travessera a Buenos Aires, i la carrera de magisteri com a docent en música".
Amb tot, la seva vinculació amb l'art l'ha portat a dedicar-se definitivament a la pintura. "Vinc de mare arquitecta i de pare pintor i dibuixant. M'he criat en un ambient d'art, i amb els anys he esdevingut pintora. La pintura ha aflorat com la meva manera de treballar", explica.
La seva obra és "100% abstracta", com defineix. Un llenguatge i una experiència que la porta a crear un diàleg. "És una informació que rebo quan em poso a treballar; no és una cosa que vulgui dir, sinó que passa, amb un llenguatge que he après amb els anys", especifica.
Una experiència "espiritual" defineix, que la sent "com a veritable", especifica.
Pel que fa a la seva formació, Sidáñez explica que té "una formació per osmosi, perquè no he fet belles arts, i no tinc una educació formal en la plàstica, tot i que sí en la música". És per això que afirma que "finalment, és un llenguatge, i tot s'encadena".
En aquest sentit, explica, "la meva pintura té a veure amb la música, d'alguna manera, per això l'abstracció. No m'interessa l'anecdòtic; no m'interessa fer alguna cosa que sigui racional. M'agrada el color, l'espai, i allò que té de sensible la pintura".
"Al final, és un treball espiritual; un llenguatge espiritual. És una experiència que jo tinc i que queda traduïda en un paper. És un joc de color i formes. Més proper a la poesia que a la novel·la si fos literatura".
Una comparació que aclareix definint que "no hi ha una història per explicar, sinó una emoció".