Tino Rubio: "L'art del carrer em captiva"
Fotògraf per vocació, Tino Rubio ha exposat recentment al Club Muntanyenc la mostra 'Còdol, pissarra i natura'
Què el porta a fer fotografies?
Els meus inicis van ser quan era molt jove, però vaig derivar cap a arts plàstiques diferents. Pintura, tapís... Però a principis dels vuitanta vaig decidir prendre les màquines...
Com va ser?
Per una raó. Tenia un petit estudi on feia tapís, vaig veure que no sortia, i em vaig posar a treballar en un altre espai. I per no desvincular-me del món artístic, em vaig decidir per alguna cosa més ràpida, com és la fotografia. Temes socials, natura... I he seguit amb el tema fotogràfic. No descarto que en un futur reprengui coses del passat, però dubto molt que deixi mai la fotografia. M'he adonat que amb la fotografia es pot comunicar molta cosa. És ràpid i m'entusiasma, la veritat.
Diu que l'entusiasma...
Comunica molt. Les lectures són les mateixes que qualsevol altra activitat artística, el que passa és que la fotografia té la possibilitat de narrar moltes coses. Amplia el quadre de la pintura. Sempre he dit que el contacte a la pintura, o altres arts, és molt directe; no hi ha una màquina al mig. La pintura, del cor va a la mà, i de la mà al paper, com escriure. Però amb la fotografia, tu amplies més el teu món particular.
No deixa mai la seva càmera!
Així estic, fotografiant pràcticament cada dia. La meva màquina va sempre amb mi, forma part de la meva vestimenta. No se m'acudeix sortir sense ella. Si no, és com si em faltés alguna cosa.
Acaba d'exposar al Club Muntanyenc. Què busca transmetre?
En aquest tipus de fotografia, el que vull deixar clar és que hi ha un espai paradís, i faig una narració a partir d'aquest espai. No és una fotografia excessivament creativa, sinó que és una fotografia que acosta la realitat a l'espectador. Narro l'espai, perquè trobo que la natura l'hem de respectar. Sempre hi ha alguna imatge que surt d'aquesta narració, amb petits detalls, de coses que sóc capaç d'observar.
Un altre aspecte de la seva fotografia, és el retrat de la realitat social...
M'encanta tot el que és activitat social, festes... Allí estic, a tot el que puc. Castellers, bastoners, diables, sardanes... Parlar d'aquesta realitat quotidiana, entre cometes perquè és festiva, és una cosa que a mi em fascina molt. És l'art del carrer el que em captiva. I la festa dóna per molt. És bonic, alegre, i molt extraordinari. És el repte pel repte, no hi ha més cosa que aquesta. Com a espectador, veig que hi ha una creativitat imperiosa, des del vestir fins a la forma de fer.
Quina és l'activitat festiva que més li agrada fotografia?
Especialment, la Festa Major, per la pluralitat d'activitats. Si és una activitat en concret, les sardanes i els castellers. Potser estic més capficat amb les sardanes, perquè m'encanta extreure coses. L'he fet tantes vegades... però hi vaig perquè necessito veure alguna cosa diferent. Castellers m'agrada, però em fan respecte. Estic patint, pendent de què tot acabi correcte. No em puc apartar d'aquest component i sols fer fotos, i sempre pot més aquest sentiment de patiment.
Sap quantes imatges ha captat?
He fet moltes fotos, però no sé quantes. Les tinc guardades. No miro massa la feina feta, perquè el que tinc és el desig de parlar de la festa del dia a dia. M'interessa més sortir al carrer. Prefereixo fotografiar que quedar-me mirant.