Tortell Poltrona: "Acabem les funcions amb molts petons i més amics dels que teníem"

Jaume Mateu, Tortell Poltrona, torna a l'escenari santcugatenc del Teatre-Auditori aquest diumenge, 8 de març, a les 18 hores, acompanyat per Montserrat Trias (Srta. Titat) i Boris Ribas (Bobas) per presentar l'espectacle Què Bèstia!. Explica la proposta Jaume Mateu al TOT Sant Cugat (entrevista feta al mes de gener).

Just arriba d'estar amb Pallassos Sense Fronteres a la frontera de Síria amb el Líban.

Cada any intento fer un parell de sortides amb Pallassos, i aquesta estava programada. Fa molt de temps que treballem al Líban, i per un acord amb les escoles, fem actuacions per als nens libanesos que són els que pateixen tota aquesta situació. Al matí venen els nens libanesos, amb els professors libanesos, i a la tarda, els nens refugiats amb professors sirians. I realment, el que sí que és cert és que la quantitat d'agraïment que ells ens donen és una cosa que no es pot quantificar.

Després d'aquesta estada, tornen a Sant Cugat amb l'espectacle Què bèstia!. Què proposen?

Hem estat un temps, dos anys, jugant a mirar i intentar reproduir els ritmes que feien els pallassos antics, i a més a més, com que havíem trobat uns vestits dels Martini, doncs vam intentar agafar tota aquesta veta per crear un espectacle que és molt planer i per a tots els públics, on l'objectiu és que el públic rigui des que comença l'espectacle fins que s'acaba. I sense més pretensions que aquesta, però que estem molt contents.

Quina és la importància de retre homenatge a la figura del pallasso clàssic?

Particularment, per a mi, és acabar per on hauria d'haver començat: mirant-me el que feien abans. Anem a buscar aquesta implicació directa amb el gag, amb el riure. Hi ha els tres personatges, un és el blanc, un és l'August, que sóc jo, i un Contra August, i és com si ens poséssim a pensar amb les reaccions del blanc entre 10 i 12 anys, l'August entre 7 i 9, i el Contra August entre 4 i 6, per dir-ho d'alguna manera. Una mica, aquesta relació amb la infantesa, amb aquest nen interior que tots portem a dintre, que és el que representem els pallassos a l'hora de treballar. Això ens ha portat a nosaltres a poder jugar molt. Com que estic molt acostumat a treballar sol, ha sigut per a mi un regal.

Buscar el nen que portem a dintre. Costa molt fer-lo sortir?

No. És un espectacle que acaba de començar, per dir-ho d'alguna manera, i els espectacles de pallasso necessiten molta experiència, perquè has de trobar realment els tempos que són adients. Però amb el poc que portem, n'estem contentíssims. En la darrera funció, la gent va sortir contentíssima, amb molts petons, moltes abraçades, i més amics dels que teníem.

Com recomanaria aquest espectacle al públic santcugatenc?

Com sempre que sóc a Sant Cugat, que hi he vingut moltes, diria que quan et sents estimat, estimes.