Trabucaires: una tradició en creixement també a Sant Cugat

En els últims anys, són nombroses les colles de trabucaires que s'han format arreu de Catalunya. Entre aquestes, la Colla de Trabucaires de Sant Cugat que es refundava l'any 2012 després que l'entitat es creés a la ciutat l'any 1988 i formés part de Geganters, però es va dissoldre el 2006.

“És bastant insòlit, però cada vegada n’hi ha més, i això que muntar una colla de trabucaires és molt car, especialment pel cost de la pólvora. D’uns deu anys cap aquí potser s’han estrenat deu o dotze colles. A la trobada anual de colles es poden arribar a trobar més de 400 trabucaires”, explica Josep Quintana, cap de colla i impulsor de la creació de l'entitat.

Els trabucaires són grups armats amb trabucs que tenen el seu origen en el bandolerisme i en les agrupacions de defensa popular i guerrilleres, formades per civils que feien servir trabucs, armes de càrrega davantera de canó curt i boca acampanada. La seva acció és bàsicament d'acompanyament, galejant o fent gala, és a dir, disparant trets a l'aire amb l'objectiu d'alertar, anunciar o emfatitzar un fet festiu o d'importància per a la població.

A Sant Cugat és una tradició que encara busca consolidar-se. “Costa perquè aquí no passa com a Solsona o Cardona, on tenen una tradició de més de 50 anys”, afirma Quintana. Amb tot, “a la darrera trobada celebrada a Sant Cugat vam veure una acceptació més gran que a les primeres trobades. Ja veus que la gent va preparada al que van”, reconeix Mercedes Erdozain, presidenta de l'entitat.

Després de la segona Trobada de la Colla celebrada el passat 31 d'octubre, ara, els Trabucaires de Sant Cugat organitzen la IX Trobada de la Dona Trabucaire de Catalunya el 13 de març a la ciutat. Una trobada de què participen la gran majoria de les dones trabucaires de Catalunya i que va néixer amb un objectiu reivindicatiu: que hi hagi dones a les colles de trabucaires.

I és que, tradicionalment, les colles trabucaires han estat formades exclusivament per homes i, tot i que hi ha algunes de les colles més antigues que encara mantenen als seus estatuts la prohibició d'incorporar dones a la formació, des de fa nou anys es reivindica el paper femení en la tradició.

Una trobada que ha marcat un abans i un després en aquest tema. “Des que se celebren aquestes trobades, s'han incorporat moltes més dones, i a més, vestides de dona”, afirma Erdozain. Amb tot, no tot el que dispararà a Sant Cugat seran dones. “També participen homes, perquè si no se cedia en això, hi havia colles que no participaven de les trobades. Poden disparar, però han d'anar al darrere. El protagonisme aquell dia és de les dones!”, sentencia Erdozain.

Com a espectadors, gaudir dels trabucaires en una jornada com la del 13 de març requereix una certa preparació. “Igual que quan vas al correfoc portes roba de cotó, quan vas als trabucaires has de portar taps a les orelles”, apunta Quintana.

I és que els decibels que desprenen són una de les principals crítiques que rep la colla. “És un tema de cultura i de tradició que la gent s'ha d'anar acostumant. Que fem molt de soroll? Sí, però és una tradició. I allò que és bo és que han augmentat molt el nombre de colles, i això vol dir alguna cosa”, explica el cap de colla. Per evitar aquests problemes, els trabucaires repartiran taps entre el públic que ha adquirit la Coordinadora d'Entitats per a aquesta jornada.

Sigui com sigui, ser trabucaire va més enllà de disparar. “És un luxe, i suposa una descàrrega d'adrenalina molt gran”, explica Erdozain. I “l'ambient entre els trabucaires, és genial”, afegeix Quintana.

Un desig: “Salut i pólvora! I que s'animin a descobrir la colla!”.