Versos directes al cor (i la pell) durant la Nit de Poesia
El Teatre-Auditori de Sant Cugat ha acollit una nova edició de la vetllada, dirigida enguany per Àngels Gregori
La transformada Sala Cabaret del Teatre-Auditori ha estat el marc aquest dijous, 22 d’octubre, a la nit, d’una nova edició de la Nit de Poesia del Festival Nacional de Poesia a Sant Cugat. Una vetllada recuperada junt amb la denominació de Nacional del festival durant la passada edició i que suposa un retorn als orígens del festival, com ha destacat Laura Borràs, directora de la Institució de les Lletres Catalanes.
Una nit que, durant dues hores, ha portat “versos directes al cor, al cap, a l’estómac i a la pell”, com ja advertia Borràs just abans de començar, i que no ha decebut les 300 persones que omplien la platea de la sala.
Dirigida per Àngels Gregori, la Nit de Poesia ha portat a l’escenari set veus d’arreu del territori de parla catalana. Set poetes que han recitat els seus versos, uns carregats de tendresa, d’altres d’enyorança, i d’altres de passió. No hi ha faltat cap ingredient per fer de la vetllada un moment per remoure sentiments i sensacions.
Amb Xavi Lloses al piano, com a nexe d’unió entre les diferents veus, Antònia Vicens (Santanyí) i Josep Maria Sala Valldaura (Gironella) han obert el recital. Seguint les notes de Lloses, Mireia Calafell (Barcelona) i Josep Piera (Beniopia) els han seguit a l’escenari, per donar pas a Sònia Moll (Barcelona) que ha recitat d’entre el públic.
Els darrers versos que s’han sentit a l’escenari han estat els de Lluís Solà (Vic) i Manuel Forcano (Barcelona), tancant la proposta Xavi Lloses amb un contundent piano que ha pres vida amb pilotes de ping-pong saltant amb contundència.
Les imatges de la Nit de Poesia.
Un recital íntim i proper que ha donat pas a la poesia cantada amb Maria del Mar Bonet i Borja Penalba. Un duet que ha encisat amb versos com Diré del vell foc i de l’aigua, de Salvador Espriu o No puc dir el teu nom, de Vicent Andrés Estellés, interpretat per Penalba.
Un recital que ha finalitzat amb Què volen aquesta gent, de Lluís Serrahima, i, com no podia ser d’altra manera, La Balanguera, de Joan Alcover. Una vetllada per als sentits que emplaça a una nova edició de la trobada en la pròxima edició del Festival (que ja serà la 16a).