Vilarasau: “Això del coronavirus ens ha donat una oportunitat de començar de nou”

Dolors Vilarassau és directora de teatre. Des de l’any 1995, a partir de la creació de la Cia Tetrateatre, es dedica professionalment a la direcció escènica, al capdavant de propostes com les tradicionals Lectures a la Fresca que, aquest 2020, arriben a la 16a edició. Una edició marcada per la incidència de la Covid-19 que ha obligat a reinventar-les mantenint l’essència d’aquesta tradició tan estiuenca a Sant Cugat.

En quina situació es troba la cultura de Sant Cugat en època Covid?

Després de tot això del coronavirus, ens hem trobat amb un Teatre-Auditori que des del març està tancat, i en una Unió que encara no ha obert. És curiós com el Teatre-Auditori, en aquests moments, ha donat zero resposta a tot el que ha estat passant. D'alguna manera, els únics que hem donat la cara som la gent que, precisament, se'ns ha tingut sempre molt poc en compte en els equipaments en si. Els artistes, les entitats, som els únics que ens hem mogut perquè això no quedés tan buit, programant coses en streaming, ara amb el festival Sant Cugat a Escena.

Un canvi de normalitat?

És una mica com la situació del país. Teníem una normalitat i ara estem, representa, en una nova normalitat. Però el que volem és que la nova normalitat sigui la que hi havia abans? Penso que tot això del coronavirus ens ha donat una oportunitat com de començar de nou. El Teatre-Auditori, per exemple. La persona que ho ha dirigit durant 15 anys ho ha deixat, i ara que volem fer, solament substituir aquesta persona per una altra persona? El Pep Tugues ha fet una gestió, des del punt de vista artístic, relativament brillant, però nefasta per la cultura santcugatenca. Als artistes que treballem en aquesta ciutat, no se'ns ha tingut absolutament en compte. Penso que seria el moment de començar a tenir en compte la gent que ha de fer servir aquests equipaments, i, potser, més que unes direccions tan piramidals, potser també estaria bé tenir en compte unes direccions una mica més col·lectives, que també pugui estar en mans dels artistes.

En molts sentits, s'aposta pels productes de proximitat. Hauria de passar el mateix en la cultura?

Sí. Clar que s'ha de tenir en compte el públic, però també el col·lectiu dels artistes i de la gent que fa això, i que ho fa des de la ciutat. En aquest sentit, l'aposta que ara s'està fent des de Sant Cugat amb el Sant Cugat a Escena és molt bona. S'han pogut recollir més de 60 artistes de la ciutat, i s'ha pogut donar suport a tot un col·lectiu, el de l'espectacle en directe, que sempre és bastant precari. Ha estat una bona iniciativa, però a veure com continuarà tot plegat.

En el seu cas, dirigeix les Lectures a la fresca. Com s'ha treballat aquesta proposta?

La situació ha anat variant per fases; cada dia estaven canviant les normes. Vam començar presentant una proposta que era fer-la a l'aire lliure, sense públic però en streaming. Després, fer-la només amb un públic simbòlic. Després, es va dir de fer-ho gravat des de Mira-sol i per YouTube. I després, a mesura que la cosa ha anat funcionant, hem arribat a l'opció del claustre, que penso que és una bona opció. És el millor lloc per no poder-ho fer a les places. Clar que a nosaltres ens hagués agradat fer-ho com cada any, plaça per plaça, amb entrada lliure, i combregant a un públic nombrós. Però donada la situació, el fet de fer-ho al claustre penso que ha estat una bona solució.

Aquest fet ha canviat el format de les Lectures.

No solament és un format de distància, amb poca gent presencial, i passat per Youtube, sinó que també els actors ens hem hagut d'adaptar. Com fas segons quines obres i segons quines escenes en la situació actual? Hem apostat per unes píndoles de mitja hora, que són monòlegs, o tot el més són diàlegs, per poder salvar-ho.

També ha canviat el tipus d'obres.

El que ha ajudat molt a renovar-ho i a fer-ho diferent ha estat el fet que sis autors locals han escrit obra especialment per a aquestes Lectures a la fresca; aquest encàrrec fet a Víctor Alexandre, Jordi Lara, Josep Amorós, Ignasi Rosa, Cristina Juliana i Martina Vilarasau. El resultat, vistos els textos, és molt bo. És fet a mida, i parla en una certa clau d'humor de tot el que ens ha estat passant. A més, crec que seran dels primers textos que hauran sortit dedicats concretament al confinament.

I també s'ha renovat la direcció.

Enguany dirigeixo jo, però també Ignasi Roda, Jordi Lara, Martina Vilarasau... A més, en les autories també hi ha tres persones molt joves que han donat un caire diferent. I hem treballat molt amb els autors, que quan fas clàssics no en tens l'oportunitat. Hi ha hagut un aspecte de renovació que ens està funcionant molt bé també com a motor.

Aquesta renovació, pot marcar una línia a seguir a partir d'ara per a les Lectures?

Si. En el sentit de renovació de la gent. Perquè el coronavirus ens ha obligat a trencar unes rutines que ja teníem. Però l'esperit de les places, la filosofia de les lectures, hi ha de seguir sent. Però el canvi més generacional, i de punts de vista diferents, segur que sí. A més, la gent s'ho ha agafat amb molta il·lusió.

Marca una nova manera de treballar?

Normalment, les lectures es fan en places i en públics molt amplis, i acostumen a ser obres que tenen uns repartiments molt extensos. El fet de treballar ara amb monòlegs, o amb diàlegs, és una cosa més intimista. A més, el públic és limitat, i es retransmet per YouTube, cosa que ens ha obligat a tenir en compte aquest format. Tots haurem d'aprendre. Però, com la situació és la que és, i no sabem si anirem endavant o endarrere, també està bé que la gent del directe anem aprenent a treballar amb càmeres.

És moment de reinventar-se?

La cosa del directe és insubstituïble, per això per al món del teatre ha sigut tan greu el que ha passat. El món del teatre es basa en la cultura i en el fet social, i això és exactament el que ha atacat aquest virus. Aquest aspecte social, i el fet de l'acte social d'anar al teatre, ha quedat molt tocat. El directe és bastant insubstituïble, però el fet que tinguem recursos per poder-lo substituir en moments determinats, està bé.

Una nova oportunitat per redescobrir les Lectures. Per què no s'ho han de perdre els santcugatencs?

Si les volen veure presencialment, que comprin les entrades, que hi ha molt poques. Haguéssim preferit que es deixés entrar la gent sense cobrament, ja que l'Ajuntament ha assumit totes les despeses dels artistes, però es cobra per aquesta causa sociosanitària, fent aquesta contribució. L'únic problema que hi trobo en tot plegat és que queda una mica desprotegit algun sector de gent gran, perquè les entrades solament es poden comprar per internet, i des de casa, també es veu per internet. Aquest és un món que un sector de la gent gran no domina. Em sap greu que no es pugui passar per la tele, perquè seria més accessible.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.