Vives: "És una idea revolucionària enfocar el Nadal des del punt de vista de la dona"
El Teatre-Auditori acull aquest 22 de desembre la Cantata de Nadal de Camerata Sant Cugat
Camerata Sant Cugat organitza la Cantata de Nadal aquest diumenge, 22 de desembre, a partir de les set de la tarda al Teatre-Auditori. La proposta inclou Ser mare, un espectacle a partir dels poemes de Mireia Calafell i la música del compositor Joan Vives, que gira entorn de la figura de la Verge Maria i el fet de ser mare. Un cor infantil, un cor mixte i una orquesta posaran el so. A més, hi haurà també nadales clàssiques, el Magnificat d'Eriks Esenvalds i el Messiah de Haendel. Les entrades es poden adquirir per internet.
Entrevistem al compositor Joan Vives per descobrir els secrets de l'espectacle i la música que ha composat.
Com va rebre l'encàrrec de compondre la música per la Cantata?
Amb molt respecte. Quan m'ho van encarregar, estava en un projecte molt gran de composició d'una òpera i els terminis em coincidien. L'òpera era un projecte que m'engrescava molt, però costa molt dir que no a una cosa també tan engrescadora com aquesta. Vaig decidir quedar-me sense vacances i vaig enllestir l'òpera al juliol i la cantata a l'agost. Anava espantat.
Va escriure un concert de Nadal a l'agost!
T'has de posar el xip, d'estar escrivint per Nadal a l'agost. Però els poemes de la Mireia serveixen tant per Nadal com per Setmana Santa, perquè acaba amb la mort de Crist i giren al voltant de ser mare. Són quatre poemes: l'anunciació; el part; cançó de bressol, que és quan a la mare li passen tots els mals en veure la criatura; i la mort de Jesús. És una cantata molt atemporal.
"Sempre parlem del noi de la mare i mai recordem qui és la mare"
Durant la presentació de l'espectacle, va comentar que no és senzill posar música a un text que no és seu. Com ha anat?
Vaig tenir una trobada amb la Mireia, on vam analitzar poemes que ja tenia fets des del punt de vista de musicalització. Li vaig dir que és el que necessitava i que era important el ritme. La sort és que la Mireia és una escriptora molt rítmica. Després vaig insistir en la idea que fos clara. Els poemes, a diferència dels escrits que els pots llegir tranquil·lament i entendre'ls, quan són sentits viuen en el temps i necessites que la comprensió sigui molt més directa. Vaig demanar-li un exercici de simplificació. Quan li poses música a un text, l'atrapes i la gent no té temps d'aturar-se a pensar què diu.
'Ser mare' posa la dona, la Maria, al centre de l'espectacle.
Això és el més revolucionari, el més maco de tot. Aquesta visió de Nadal diferent. Sempre parlem del nen Jesús, dels Reis, els Pastorets... i la Mireia, des del punt de vista feminista, va dir 'i la mare?'. Sempre parlem del noi de la mare i mai recordem qui és la mare. Com diu ella, una dona que rep amb sorpresa l'anunci que serà mare, el dolor del part, la cançó de bressol... És una idea revolucionària enfocar el Nadal des del punt de vista de la glorificació de la dona.
"No he volgut fer un lluïment musical perquè em felicitin els crítics"
Com és la música que ha compost?
Molt assequible, gens complicada. Una música tonal, que beu de les fonts del musical, que és on m'he mogut tota la vida. I directa, perquè m'interessa que la gent es quedi atrapada pel conjunt de la història. No he volgut fer un lluïment musical perquè em felicitin els crítics. La sèrie dels quatre poemes acaba amb la mort del fill, amb uns versos que diuen 'encara plora avui la mort del fill'. Pensava que això, en l'esperit de Nadal, el 22 de desembre, era una manera molt dura d'acabar la Cantata. Li vaig dir que li afegiria una cua musical final. Uns al·leluies finals, cantats pel cor, que sense dir-ho, ens porta a la idea de la resurrecció i al missatge que no tot ha estat en va. Un missatge d'esperança per acabar d'una altra manera. Em va semblar el colofó.
Música per a tots els públics.
Exacte, aquesta és la intenció. Que sigui una música molt directa i assequible.
"Els nens m'han sorprès molt perquè canten molt bé les seves parts"
Com es compon la música, tenint en compte també que hi ha un cor infantil?
Ja em van dir que hi havia un cor mixte, un cor infantil... Des del principi l'incorpores en la composició musical. Jo he escrit molt per cors infantils i sempre et trobes que no saps fins on pots arribar a escala de dificultat. Però per mi la dificultat no és un paràmetre artístic, que una cosa sigui més difícil no té res a veure amb què sigui artístic. La pintura de Miró tècnicament no és difícil, però sí que ho és arribar a la concreció ideològica per pintar-la. No vull fer coses difícils només perquè ho siguin. Els nens m'han sorprès molt perquè canten molt bé les seves parts. El resultat espero que sigui brillant.
Ja ha anat a algun assaig. Com és l'espectacle?
Quan vaig estar a l'assaig, vaig pensar que totes les obres que cantaven a part de la meva cantata, eren millors! Em van agradar moltíssim, un molt bon programa i peces molt interessants. És un programa molt atractiu.