Xavier Bosch: "La meva filla només ha tingut una àvia i dedico la novel·la a elles dues"

L'escriptor i periodista santcugatenc Xavier Bosch presenta la novel·la 32 de MARÇ a Sant Cugat aquest divendres, 24 de març a les 19 hores al restaurant Casa Fuster Masia Sant Cugat. La presentació del nou llibre de Bosch està organitzat pel TOT Sant Cugat, patrocinat per Amat Cultura i compta amb la col·laboració de Casa Fuster Masia Sant Cugat, la llibreria Alexandria i Òmnium Cultural.

Presenta el llibre al restaurant Casa Fuster Masia Sant Cugat. Què l’ha portat allà?

La veritat és que ens vam despertar una mica tard i la vida cultural de Sant Cugat és tan plena i atapeïda que, al final, hem de recórrer a sales grans de restaurants. I el local de Casa Fuster és gegant i té molta capacitat perquè pugui venir molta gent.

Què és el 32 de març?

El 32 de març és un dia màgic que la vida ens regala. És un dia que no és al calendari en què es congela el temps i l’hem d’aprofitar. Els protagonistes de la novel·la ho fan conversant llargament. I quan t’expliques la vida, sovint surten les cicatrius i les ferides que tots portem a sobre.

"El 32 de març és un dia màgic que la vida ens regala"

La protagonista és la Bàrbara, una venedora de drets literaris internacionals. Diuen que tot protagonista té alguna cosa de l’autor, què té de vostè la Bàrbara?

De fet, tots els personatges tenen coses dels autors, perquè aprofitem la nostra vida, les nostres vivències, anècdotes i pensaments per posar-ho als personatges. La Bàrbara deu tenir de mi que és una dona molt abocada a la seva feina, que viu per la seva professió.

I va a parar a casa la seva àvia.

Sí, a París. Ella fuig d’un matrimoni que no ha funcionat i, trasbalsada, s’instal·la a casa de la seva àvia, al barri de Montmartre. És un cinquè pis sense ascensor, unes golfes on, quan hi arribem, descobrim que només hi ha un cactus, un sofà vermell, una ràdio antiga i un sol llibre. I la Bàrbara, que com a venedora de drets literaris internacionals explica històries de novel·les que no ha escrit ella a editorials estrangeres perquè les tradueixin, no s’ha adonat que la millor història la tenia a casa seva.

"La Bàrbara explica històries de novel·les que no ha escrit ella i no s'ha adonat que la millor història la tenia a casa seva"

Quina és aquesta història?

La de com va viure la seva àvia l’ocupació alemanya de París l’any 1940. Ella tenia 16 anys, estava en el moment de descoberta de la vida i de l’amor en un moment tan gran de la història que és la Segona Guerra Mundial, el pitjor moment de la història d’Europa. I dins d’aquesta gran història hi poso una petita història sobre la família i l’àvia i la nena. La novel·la és intriga, és amor, però sobretot és aquesta relació d’àvia i neta.

Vostè havia tingut bona relació amb les seves àvies?

Sí. Jo havia tingut els quatre avis i quan venien a casa a jugar o berenar amb nosaltres era el moment més esperat de la setmana. La meva filla, en canvi, només ha tingut una àvia, que és la meva sogra, i la novel·la els hi dedico a elles dues. Jo he vist com un espectador privilegiat el vincle estret que hi ha entre elles dues. Una relació d’admiració mútua, d’amor sincer, pur, sense maldat, sense rancúnies… Primer veus l’àvia ensenyar-li coses com que no li han de fer por els coloms quan travessa la plaça de l’estació de Sant Cugat i ara veus la neta qui li ensenya a l’àvia com funciona el TikTok. I és molt bonic veure-ho des de fora.

"Jo he vist com un espectador privilegiat el vincle estret que hi ha entre la meva filla i la meva sogra"

Un altre tema que apareix a la novel·la és el periodisme. No se’n pot estar, no?

És el meu ofici, l’ofici que estimo. I cada vegada em queden menys vessants per tocar-lo, però aquí he agafat la cara B del periodisme, que és la propaganda, entesa com a arma de seducció massiva. Per mi la propaganda no és més que el periodisme al servei d’una mala causa, i el nazisme era la pitjor causa de totes. Goebbels, que era malvat i pervers, era un privilegiat amb tota la propaganda que va orquestrar.

També hi ha un personatge que és fotoperiodista.

M’interessa el fotoperiodisme pel debat sobre què s’ha d’ensenyar de la realitat. Triar és trair, de manera que quan enquadres un determinat fragment de la vida quotidiana de París durant l’ocupació alemanya on hi ha nens patinant al Trocadero o gent fent l’aperitiu el diumenge, estàs faltant a la veritat perquè no ensenyes la gent refugiada en un búnquer o les dones amb la creu jueva marcada en el vestit per ser assenyalades.

"M’interessa el fotoperiodisme pel debat sobre què s’ha d’ensenyar de la realitat"

A través de la Bàrbara també parla del món editorial, què volia explorar d’aquest món?

Ja que triar les professions dels personatges és gratis, m’agrada triar oficis que conegui bé. En aquest cas, el sector editorial fa temps que el trepitjo com a autor i trobo que és apassionant. Vist des de fora té el seu glamur, però des de dintre té les misèries, les penes i els egos que tenen tots els oficis.

No és el primer cop que ambienta una novel·la a París, què li atrau de la ciutat?

Primer, que crec que és la millor ciutat del món. Segon, que la conec molt bé i, a l’hora de descriure-la, és més fàcil que no fer-ho amb Melbourne, que no hi he estat mai i hauria de gastar-me molts diners en guies turístiques per poder explicar com és. París és més fàcil perquè si tanco els ulls recordo puc recordar els colors i les olors de la ciutat.

"París és la millor ciutat del món"

Ja ho ha respost dient que és la millor ciutat del món, però París o Sant Cugat?

De menys de cent mil habitants, Sant Cugat. I de més de cent mil, París. Home, a Sant Cugat tenim una qualitat de vida, uns espais verds i un bon ambient que tant de bo la gent no ho sàpiga perquè no vingui encara més gent, perquè fragant els cent mil ja estem al límit.

El llibre surt al mes de març per lligar-ho amb el títol o perquè arriba Sant Jordi?

La segona: perquè arriba Sant Jordi.

És casualitat, doncs, que el títol també digui ‘març’?

Sí. Podria haver sortit per la setmana del llibre en català al setembre i el llibre s’hauria continuat dient “32 de març”, perquè això ho tenia clar des de l’inici. Volia que fos un títol sorprenent, que descol·loca i que no dona pistes sobre què va. També és un títol molt diferent de tot el que es troba a les llibreries i de tots els títols que he posat abans.

"Volia que fos un títol sorprenent, que descol·loca i que no dona pistes sobre què va"

A banda de la de Sant Cugat, fa més d’una vintena de presentacions. No se’n cansa?

La veritat és que no. Fa poc he estat a Mataró, a Igualada, i cada llibreria és una joia. A Sant Cugat en tenim tres de molt xules i haver recuperat l’Alexandria és també una gran notícia per la ciutat.

Té ganes d’escriure la següent?

Sí, però ara mateix estic totalment abocat amb aquesta. Queda un mes per Sant Jordi i una gira molt moguda. Quan acabi, al mes de maig o juny, ja pensaré què he de fer i al mes d’agost o setembre em posaré a escriure.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.