Xavier Bosch: "Sobre el món de les emocions encara em queden coses per dir"

L'escriptor santcugatenc Xavier Bosch ha publicat la novel·la Nosaltres dos. Un llibre que arriba després de l'èxit d'Algú com tu ara fa dos anys, i que en aquest cas explora el món de l'amistat entre un home i una dona. Un llibre que es presentava a Sant Cugat el 24 de març.

Acaba de presentar la seva novel·la Nosaltres dos. Què ens proposa?

Nosaltres dos és una novel·la que explora els límits de l'amistat entre un home i una dona, en tres moments de la vida. Es coneixen a la universitat, quan tenen 18-20 anys, estudien traducció i interpretació, i no s'assemblen gens un a l'altre. Es tornen a trobar al cap de 15 anys, quan en tenen 35 i la vida ja els ha posat a prova i han hagut de superar alguns tràngols, i estan batallant de valent per la feina i per tirar endavant les famílies respectives. I es tornen a trobar, tercera part de la novel·la i última, quan ell fa la festa de celebració dels seus 50 anys, que ella també està a punt de fer-los, però és la festa d'ell.

Segons llibre en el qual parla d'emocions. A Algú com tu explorava la passió, ara, l'amistat. On neix aquest llibre?

Neix d'una pregunta mil·lenària que els homes i les dones ens hem anat fent de forma recurrent, i és si és possible o no l'amistat entre un home i una dona. Hi ha respostes per a tots els gustos; casos que exemplifiquen un argument, i a la inversa. Però jo volia dir la meva. I volia explicar una història a partir d'aquesta pregunta que crec que tots ens hem fet quan hem tingut un amic o una amiga molt íntima, amb qui només hem sigut amics i que creiem, potser, que si haguéssim anat més enllà, després hauria costat més que haguéssim continuat sent amics de la mateixa manera. D'aquí sorgeix.

I per què sobre amistat?

Perquè quan vaig acabar l'Algú com tu es va morir el meu millor amic, el Francesc Garriga, que aquí a Sant Cugat el coneixeu molt bé, i la desesperació era tan gran que vaig pensar que volia escriure una novel·la sobre l'amistat. Lògicament que no fos la nostra, que no tindria gaire interès per ningú més enllà de mi, la meva família, i la seva. I d'aquí va sorgir, de la desesperació, del buit, de la pèrdua d'un amic. Quan perdem els pares tenim una paraula, que és orfe; quan perdem la parella passem a ser vidus; en canvi, quan es mor el teu millor amic, no tens ni la paraula. I a falta de paraules, n'he fet servir moltes per desfogar-me i escriure aquesta història.

Un punt de partida molt personal. Quina part de Xavier Bosch trobarà el lector al llibre?

En tots els llibres de tots els autors hi ha part de l'autor, o dels seus tics, maneres de fer, o de pensar, o dels llocs que ha vist, anècdotes que ha viscut, viatge que ha fet, pel·lícules que ha consumit... Al Kim, el protagonista masculí de la novel·la, la meva dona diu que hi ha bastants coses de mi. És endreçat; fa les coses que s'espera d'ell que faci; mira de ser un home sensible, romàntic; que lluita perquè ell que és hoteler, fill d'hoteler i net d'hoteler, i lluita perquè l'hotel no passi a mans d'una gran cadena internacional, sinó que l'hotel tingui la personalitat de quan el seu avi el va crear (un hotel glamurós del Passeig de Gràcia)... Bé, en alguns sentits, sí que m'assemblo al Kim. Però no en tots.

Venia d'una trilogia periodística, i ara ha passat a una línia més de sentiments. Cap a on seguirà la seva trajectòria?

Em fa l'efecte que sobre el món de les emocions i dels sentiments encara hi ha més recorregut; encara em queden coses per dir. Ara, però, estic molt centrat amb Nosaltres dos, a explicar-la arreu abans i després de Sant Jordi. I, de moment, el projecte que ve és tan incipient que no puc ni dir-ne dues línies. Però el Dani Santana, de moment, continuarà descansant, això sí que ho aviso. El thriller periodístic ha quedat allà aparcat i, de moment, la deixem allà.