Les claus del forat milionari a l'Ajuntament de Sant Cugat
L'Ajuntament de Sant Cugat tindrà un dèficit d'entre 17 i 25 milions d'euros
L'Ajuntament de Sant Cugat tancarà el 2023 amb un dèficit d'entre 17 i 25 milions d'euros. Un "forat" milionari que provoca una "situació molt complicada" i obligarà al govern de Junts i ERC a aplicar retallades per quadrar els comptes municipals. "Són els pitjors resultats de la història", va lamentar el tinent d'alcaldia d'Economia, Carles Brugarolas (Junts). Segons Brugarolas, el motiu és una gestió econòmica del tripartit basada en l'increment de les despeses i la reducció dels ingressos. De fet, quan estava a l'oposició, titllava aquesta gestió de "nefasta" i la resumia en estirar més el braç que la màniga.
En canvi, des del PSC, que ostentaven la responsabilitat econòmica, atribueixen el dèficit a motius externs: l'increment salarial dels funcionaris imposat per l'Estat, la inflació i augment de preus per la guerra d'Ucraïna, la necessària actualització dels contractes dels serveis municipals pel creixement de la ciutat i la davallada dels ingressos per la caiguda dels ingressos per l'impost de les plusvàlues. També Esquerra ho justifica. Només la CUP, que també formava part d'aquell govern, ha assenyalat que la gestió econòmica estava "lluny" de ser la desitjable i mancava planificació.
El dubte és si amb aquestes circumstàncies objectives es podria haver actuat d'una altra manera o el forat era inevitable. Des del tripartit d'ERC, PSC i CUP, es defensava que "el govern gestiona de forma responsable els ingressos". Des de l'oposició, Junts assegurava que el rumb econòmic de l'Ajuntament "portava al col·lapse".
Més enllà d'això, què diuen els números de l'Ajuntament de Sant Cugat i quines són les claus del dèficit? A grans trets, el resum és clar: els ingressos corrents han passat de 124,5 milions d'euros a 124,9 milions entre 2019 i 2023; mentre que les despeses corrents s'han incrementat de 106 a 121,9.
Els ingressos es mantenen, les despeses es disparen
Mentre els ingressos pràcticament s'han mantingut al mateix nivell, les despeses s'han disparat, propiciant aquest forat. Però, per què els ingressos no han crescut gaire? La resposta es troba en els impostos directes (IBI, plusvàlues, impost sobre els vehicles de tracció mecànica i l'impost sobre activitats econòmiques), que són la principal font de finançament de l'Ajuntament. En quatre anys, han caigut de 76,9 a 68,2 milions. L'altra gran font d'ingressos són les transferències corrents d'altres administracions, que s'han incrementat de 26,8 a 36,4. Els impostos indirectes (IVA i l'impost sobre obres i construccions) han crescut en uns 600.000 euros.
La plusvàlua, factor decisiu: 10 milions menys de recaptació
Més concretament, la gran clau de la davallada de la recaptació en els ingressos directes la trobem en les plusvàlues. El 2019 es recaptaven 14,4 milions d'euros per aquest impost sobre l'increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana, mentre que el 2022 en va ser 5,1. Gairebé deu milions d'euros de diferència, que seria més de la meitat del dèficit que acumula l'Ajuntament de Sant Cugat. Aquest ingrés ha passat de suposar el 15% del pressupost municipal a menys del 5%.
Però per què ha passat això? Doncs perquè el Tribunal Constitucional va establir a finals de 2021 que aquest impost només s'havia de pagar si en l'operació de compravenda d'un immoble hi havia hagut un benefici patrimonial. Per exemple, si un habitatge havia perdut valor, no calia pagar-lo. Fins llavors, Sant Cugat cobrava la plusvàlua encara que un immoble hagués perdut valor entre la compra i la venda. Des de llavors, s'ha reclamat un mecanisme de compensació a l'Estat, ja que aquest impost representava gairebé el 15% dels ingressos municipals.
Però era previsible? Des del Partit Popular feia anys que advertien que s'arribaria aquest punt i es reclamava prudència i no seguir cobrant les plusvàlues si no hi havia guany. I és que tot i que la sentència del Tribunal Constitucional va ser de finals de 2021, altres instàncies judicials feia temps que emetien sentències en aquest sentit.
El tinent d'alcaldia d'Economia, Carles Brugarolas FOTO: Ajuntament de SAnt Cugat
Les plaques solars, culpables del dèficit?
Un altre fet que ha marcat la recaptació dels ingressos té a veure amb l'IBI. Tot i que ha augmentat de 45,8 a 48,8 milions d'euros entre 2019 i 2022, les previsions van quedar per sota del govern d'ERC, PSC i CUP. Tot i això, el 2022 es preveia recaptar 50,8 milions. Segons van explicar, la diferència de 2 milions és per les bonificacions per la instal·lació de plaques solars. Cal recordar que es bonifica el 50% de l'IBI per habitatges unifamiliars que s'instal·lin plaques solars, independentment de la renda.
I Sant Cugat passa per ser el municipi amb més instal·lacions fotovoltaiques, cosa que ha fet disparar les bonificacions. I és un fet que properament s'obrirà el debat sobre si mantenir les bonificacions amb aquestes condicions. Sigui com sigui, és una quantitat important. Entre aquests dos milions i els gairebé deu de les plusvàlues, ja són uns 12 milions d'euros d'ingressos perduts.
Per què han crescut les despeses?
L'altra cara de la moneda és l'increment de la despesa corrent, aquella de la qual no es pot desfer l'Ajuntament: pagament de nòmines, serveis i béns necessaris pel funcionament de la ciutat. Entre 2019 i 2023 han passat de 106 a 121,9 milions d'euros.
Un dels motius que esgrimia el tripartit era l'increment salarial dels treballadors municipals, que venia marcat per l'Estat. I es constata als números: el 2023 l'Ajuntament de Sant Cugat gastarà 46,1 milions d'euros en nòmines, mentre el 2019 eren 38. Va ser aquest 2023 quan es va aprovar l'increment del 2,5% pels treballador. És a dir, vuit dels quinze milions que s'han incrementat les despeses municipals són per l'increment salarial dels treballadors. Pel que fa a la massa salarial del funcionaris, ha passat de 15 a 19 milions d'euros. També hi ha hagut altres augments, com la despesa en els càrrec polític i directius, que ha passat de 600.000 euros a poc més d'un milió entre 2019 i 2022.
La Covid-19
La pandèmia va marcar la primera part del mandat del tripartit. De fet, des d'Esquerra han explicat que les ajudes atorgades per la pandèmia és un dels motius que explica l'increment de la despesa i la situació econòmica actual. En aquest sentit, les grans xifres són dues: les ajudes a empreses van augmentar de 4,7 a 6,7 milion d'euros entre el 2019 i el 2022; mentre que a les famílies van passar de 3,6 a 6 milions.
Finalment hi ha la despesa en béns i serveis, aquelles tasques que ha d'assumir l'Ajuntament com la neteja, la recollida de residus, l'enllumenat, el manteniment de zones verdes i un llarg etcètera. Tot aquest capítol ha passat de 35,9 a 39,4. Segons el tripartit, un dels motius és que els anteriors governs convergents havien deixat uns contractes caducats i que va caler dimensionar-los pel creixement de la ciutat. A més, en aquest punt s'ha d'afegir l'increment de l'energia i de materials, entre altres.
Pel que fa a despeses, durant el darrer mandat també destaquen alguns moviments, com la compra de la masia de Torre Negra per 2,8 milions d'euros. Tot plegat són les grans partides que expliquen l'increment de la despesa, més enllà de projecte o programes més concrets i petits.
Era inevitable?
Les xifres són clares i tothom hi coincideix. La gran pregunta és si era inevitable. L'actual tinent d'alcaldia d'Economia, Carles Brugarolas (Junts), era molt contundent quan estava a l'oposició: "El rumb de l'Ajuntament ens porta al col·lapse". Ja en l'aprovació del pressupost de 2022, advertia: "Han anat pujant les despeses però han mantingut congelat els impostos. Això genera un dèficit que l'estan finançant amb els estalvis i empobrint l'Ajuntament". En aquest punt, val la pena mencionar que el romanent de tresoreria per a despeses generals (és a dir, els estalvis) s'han reduït de 29,6 a 13,8 milions entre 2019 i 2022.
Des del tripartit, el tinent d'alcaldia d'Economia, Pere Soler, titllava aquests discursos de catastrofistes i justificava l'increment de la despesa per "posar al dia els serveis de la ciutat per millorar el manteniment" i carregava contra els anteriors governs convergents: "Havien quedat obsolets perquè no havien previst el creixement". Així, justificava la necessitat d'incrementar la despesa dels serveis, mentre que a partir del 2021 van decidir també no incrementar els impostos per no perjudicar famílies i empreses en un context de recuperació postpandèmica. Sigui com sigui, a finals de mandat va reconèixer el "desfasament" i van anunciar un pla de contenció amb retallade de més de set milions d'euros.
En resum, queda pal·lès que el cop de les plusvàlues ha estat un factor decisiu per explicar la frenada dels ingressos. D'altra banda, tampoc hi havia cap marge de maniobra amb l'increment salarial del 2,5% dels treballadors de l'Ajuntament, obligada per l'Estat. Ni tampoc amb l'increment de preus. La discussió és si davant d'aquests fets objectius, s'hauria pogut reduir la despesa per altres bandes o incrementar la recaptació amb un augment d'impostos.
Mala previsió
Deixant de banda si era evitable, el que queda pal·lès amb el resultat pressupostari del 2022 és que la previsió econòmica del tripartit no es va acostar a la realitat. De fet, una de les principals crítiques de l'oposició és que els pressupostos que s'aprobaven no eren realistes, ja que entenien que s'anunciaven uns ingressos superiors als que hi hauria i les despeses s'infravaloraven. Un fet que es va acabar constatant. Pel que fa als ingressos, el 2022 es van preveure recaptar 136,4 milions d'euros en ingressos corrents, i finalment en van ser 118,9.
Concretament, en plusvàlues es van anunciar 16,3 milions d'euros de recaptació i en van acabar sent poc més de cinc. En IBI, els ingressos van ser dos milions per sota de la previsió. Pel que fa a les despeses, al llarg del 2022 es van impulsar diverses modificacions pressupostàries per utilitzar estalvis per pagar serveis corrents, que s'havien infradotat al pressupost. Un moviment que es podia fer perquè arran de la pandèmia es va suspendre la llei que prohibia utilitzar estalvis per despesa corrent. Aquest 2024, tornarà a estar vigent i, per tant, les despeses corrents s'hauran de finançar totalment amb els ingressos corrents, cosa que no ha estat possible els últims anys. Per això, el nou govern apunta que caldrà retallar per fer quadrar els comptes.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.