Mercat Vell de Sant Cugat situat a la plaça de Sant Pere. FOTO: Artur Ribera

El nou Mercat Vell supera els sis mesos amb la degustació com a motor

El mercat vell i la plaça de Sant Pere han viscut un gran canvi amb la transformació del mercat, cosa que també ha provocat algunes queixes veïnals

El 20 de novembre de 2015 es va inaugurar oficialment el remodelat Mercat Vell, que passava de ser un mercat tradicional a un mercat gastronòmic, amb oferta de degustació i restauració. Sis mesos després, el que era un espai poc transitat i amb algunes persianes abaixades, s'ha convertit en un dels principals punts de trobada gastronòmic pels santcugatencs, que omplen el seu entorn cada cap de setmana convertint la plaça en una de les zones amb més activitat.

"Estem contents, fem una valoració positiva", destaca una de les responsables de l'empresa gestora del Mercat Vell, Montserrat Garcia. I és que per Garcia, l'obertura del nou mercat "s'ha notat molt en el barri". "El dinamisme que han agafat els carrers dels voltants és espectacular, els santcugatencs tornen a passar per aquests llocs que estaven una mica morts", celebra.

Per l'arquitecte responsable del projecte, Lluís Martínez, és molt positiu que "la gent comenci a venir en aquest entorn a comprar i es recuperi l'activitat a una de les places més antigues de Sant Cugat". Des de l'Ajuntament també veuen amb bons ulls els primers mesos de vida del remodelat Mercat Vell. "La valoració és positiva", assegura la regidora de Comerç, Mayte Pérez, que considera que el nou equipament està servint de "motor per la zona".

Les xifres posen de manifest l'èxit del Mercat Vell: des del gener, la mitjana mensual de visites ha estat de gairebé 30.000 persones. Això, però, també ha comportat queixes veïnals, principalment pels sorolls a les nits dels caps de setmana i per les olors a menjar que surten de les cuines del mercat.

Més degustació que mercat

Però una cosa que està quedant clara és que la degustació és el principal motor. Això queda demostrat amb l'afluència de clients, que es concentra sobretot de dijous a diumenge en les hores de dinar i sopar. "Ve més gent a degustar que a comprar, els veïns del barri encara s'han de fer seu el mercat", assegura Lluís Martínez.

 

"Funciona més com a restauració que com a punt de venda", explica també la regidora de Comerç. I és que durant el dia, fora dels àpats, la presència de compradors és més aviat escassa, també tenint en compte que la majoria de parades estan més enfocades a la degustació.

 

Tot i això, els gestors de l'equipament expliquen que el seu objectiu és també una bona acollida de la venda de productes frescos. Així, faran actuacions per afavorir la compra entre setmana a les parades. Una d'elles és l'acord arribata amb l'aparcament dels Quatre Cantons, pel qual amb una compra mínima es podrà aparcar gratuïtament a l'espai. "El problema d'aparcament és negatiu perquè vingui gent a comprar", exposa Montserrat Garcia.

 

A més, també estan estudiant implantar un sistema d'enviament a domicili de les compres de productes frescos.

Pensant en l'ampliació

L'èxit d'afluència que està tenint el nou Mercat Vell en el seu apartat de degustació fa que els seus responsables ja pensin a ampliar l'espai i habilitar el segon pis, que ara està tancat al públic. "La principal queixa que rebem dels clients és que no hi ha taules". Actualment hi ha una quarantena de taules a l'interior i una trentena a la terrassa.

Així, Lluís Martinez detalla que la intenció seria posar alguna parada més amb productes que faltin, com pot ser el menjar vegetarià i ecològic o els arrossos, i posar algunes taules més. Aquest projecte, que s'està treballant conjuntament amb l'Ajuntament, no seria una realitat fins, com a mínim, a finals d'any.

Una de les intencions dels responsables del Mercat Vell era també permetre la instal·lació d'un restaurant al pis superior, tot i que es va descartar també des de l'Ajuntament perquè podria ser perjudicial per la resta de parades.

Crítiques veïnals

La remodelació del Mercat Vell ha transformat de manera important la vida al barri, cosa que no tots els veïns veuen de la mateixa manera. Una carta d'una veïna, Cris Busquets, denunciant els sorolls i les olors produïdes pel Mercat Vell, va obrir un debat al Facebook del TOT que va aplegar més d'una seixantena de comentaris a favor i en contra d'aquest nou equipament.

Per Busquets,  la plaça "no té res a veure amb el que era abans" i s'ha perdut "l'ambient de poble". "Des de primera hora del matí, la plaça -o el que queda d'ella- ja està plena de camions que descarreguen i durant tot el dia hi ha un vaivé incessant de gent. Els para-sols que han col·locat fan impossible que aquell espai pugui tornar-se a considerar una plaça, ja que se l'han menjat", descriu la santcugatenca, que considera que Sant Cugat ja tenia una oferta de restauració prou bona i que no calia un espai com aquest. "No és un mercat, només hi ha dues parades tradicionals".

 

"Sant Cugat està perdent el model de ciutat que tenia, de qualitat de vida per soroll, i estan omplint les places i voreres de terrasses", exposava Esther Herrera. "Hauríem de reflexionar sobre el descans i la tranquil·litat, tots volem poder descansar sense olors ni sorolls", apuntava Patricia Yebenes. "La culpa és de la gent que no té educació", afegia Toni Bozzo. Una altra queixa d'una veïna de la zona és que alguns dels clients del mercat aparquen en zones de veïns, impedint el seu pas.

"Recuperar la plaça"

Tot i això, molts santcugatencs també van mostrar la seva visió favorable al nou model del Mercat Vell. És el cas de Christian Baquero: "Era una plaça morta com la resta del barri, el mercat ha donat vida no només a la plaça sinó als carrers del voltant... És clar que hi ha olors i soroll, però jo prefereixo un barri viu!".

"Només faltaria que al centre d'una ciutat no hi hagués vida. No només sóc santcugatenca de naixement sinó que visc davant del mercat, i la veritat que estic molt orgullosa de com ha canviat", apuntava Laia Pujolassos. Per Maribel Ortuño, "és necessari tenir un poble viu perquè els joves no hagin de marxar i la vida és al carrer".

Anna Janué comentava que "Sant Cugat és una ciutat amb vida i al centre hi ha moviment, és clar. Jo crec que la majoria no volem una ciutat dormitori". Finalment, un altre santcugatenc també es va mostrar contrari a les crítiques contra el mercat: "És tranquil, molt agradable, sense sorolls i és un gran encert pel barri i pels comerços del voltant".

"Problema d'incivisme"

La regidora de Comerç, Mayte Pérez, reconeix que s'han trobat diverses vegades amb els responsables del Mercat per analitzar les crítiques rebudes. L'arquitecte Lluís Martínez considera que les queixes de veïns són puntuals i assegura que la reacció que estan rebent entre els habitants de la plaça és molt positiva: "Si volem que el centre tingui caliu i activitat, ha d'haver-hi gent. I això comporta alguna molèstia".

Els sorolls és una de les principals queixes, sobretot pel que fa als caps de setmana a les nits. Mayte Pérez reconeix que "no és el primer lloc que una terrassa gran genera alguns problemes" i apunta a un "problema de civisme". La regidora no tanca la porta a limitar l'horari de la terrassa en algun cas: "Si hi ha molta queixa, potser haurem de valorar si cal escurçar l'horari, com es fa en alguns punts de Sant Cugat".

Lluís Martínez considera que el problema de les terrasses "és generalitzat a tot Sant Cugat" i apunta que compleixen amb la normativa de tancar a la una els divendres i dissabtes. A més, apunta que no veuria viable reduir l'horari: "No es podria fer un mercat gastronòmic".

 

L'olor de menjar també és una de les principals queixes d'alguns veïns de la zona. Pérez considera que l'"olor no és excessiva" tot i que entèn que sigui molesta sobretot als pisos que estan a l'altura de les xemeneies del Mercat. És per això que estan estudiant amb els gestors de l'espai si caldria fer més xemeneies o com es podria resoldre la problemàtica. "La qüestió de les olors és molt puntual en certes hores. Abans hi havien els contenidors amb brossa a fora tot el dia que feien més pudor", apunta Martínez.