El gimnàs de Beach Box Gym a Eivissa FOTO: Cedida

Esports

Un santcugatenc crea el primer gimnàs de platja transportable del món

Carles Salat va fundar Beach Box Gym, que ja disposa d'un espai a Eivissa i té previst introduir-se a Indonèsia, Mèxic, Emirats Àrabs i República Dominicana

El santcugatenc Carles Salat és el fundador i responsable de Beach Box Gym, el primer gimnàs transportable de platja del món. Un projecte que va començar a idear el 2014 i que ara ja compta amb un gimnàs de 240 metres quadrats a Sant Antoni (Eivissa). És una de les start-up seleccionades pel programa Empenta a Esade i forma part de l'acceleradora d'empreses Up Catalonia, ubicada a Sant Cugat Trade Center. Salat té 24 anys i va estudiar Administració i Direcció d'Empreses.

Quin és el projecte?
Hem creat el primer gimnàs transportable i autosuficient del món amb la intenció de convertir-nos en la primera cadena de gimnasos de platja. Ara també estem treballant per introduir un nou concepte, el Beach Box Center, un conjunt de mòduls de caràcter esportiu per crear el primer centre esportiu de platja amb gimnàs, botigues, restaurant, spa... També totalment transportable.

Com se li va acudir la idea?
Tenia 19 anys i sempre havia pensat en el gimnàs que hi ha en una platja de Califòrnia i creia que podia ser una manera diferent d'explotar aquest sector. El problema és que aquí no es pot construir res ni a la platja ni als voltants. Llavors se'm va acudir aquesta idea d'un gimnàs transportable que no altera l'entorn.

Sembla estrany que a mai ningú se li hagués acudit aquest negoci.
A les platges sempre es fa molt esport, però mai hi havia hagut instal·lacions d'aquestes. Per exemple, a la Barceloneta hi ha un parc de barres que sempre està ple. Es tracta d'aprofitar entorns on es reuneix la gent per fer esport i nosaltres els hi oferim un lloc.

On sou ara?
Actualment tenim un gimnàs a Eivissa, a Sant Antoni, i ara estem treballant per expandir el negoci en altres països. El gimnàs que tenim té 240 metres quadrats totalment coberts per una carpa i habilitat per entrenar. És un gimnàs que trobem entrenaments funcionals com de crossfit i també de musculació. Fem classes dirigides i també moltes activitats a la platja, que és una de les diferenciacions del nostre negoci. Aquest any volem potenciar els esdeveniments esportius a les platges com màsters d'spinning o spartan race.

L'objectiu és implantar-se en altres països?
Estem treballant amb diversos països des de fa temps: Indonèsia, Emirats, República Dominicana i Mèxic. Busquem països amb zones turístiques amb molt potencial i amb temporades altes més llargues. A Espanya hi ha molt turisme i zones molt interessants, però busquem rendibilitat: en un curt període de temps són molt rendibles, però nosaltres volem llocs on hi hagi molta gent durant deu o onze mesos l'any.

Com està anant la internacionalització?
Si ja és difícil obrir un negoci aquí, encara és molt més difícil fer-ho a altres països amb diferències culturals, de lleis... No té res a veure. El que més m'ha sorprès és que països menys desenvolupats com Espanya, tenen condicions fiscals molt més favorables per empreses; a Indonèsia no hi ha color. A Emirats per exemple si vols obrir una empresa, necessites una persona nascuda allà.

Hi ha previsions?
Aquest 2017 esperem tancar un acord amb Indonèsia i avançar força amb Emirats Àrabs i estudiar la viabilitat d'obrir al Carib de cara al 2018.

El gimnàs és 100% autosuficient.
El 100% de l'energia que utilitzem és solar i la captem amb plaques. Com que ens col·loquem en zones protegides, ha de ser una instal·lació molt respectuosa amb el medi ambient. Quan marxem d'un lloc, no deixem cap rastre.

Com s'evita que et copiïn una idea pionera a escala mundial?
Tenim una patent sobre l'estructura que hem creat. Però tot i això, si et copien, és que ho estàs fent bé. I cal tenir present que en l'àmbit industrial copiar és fàcil. Una patent és una barrera d'entrada, però tampoc ens tornem bojos.

La principal dificultat amb què t'has trobat?
La relació amb l'administració sempre és el més difícil. Mai hem tingut un no, però els temps sempre s'allarguen molt. L'administració no sabia ni a quin departament s'havien de demanar les llicències. Un any i mig vam tardar per posar el gimnàs a Eivissa.