Eugènia Bieto: “L’únic que podem fer és la feina molt ben feta individualment”
A partir del mes de setembre el campus de l’escola de negocis Esade a Sant Cugat acollirà el seu Màster en Direcció d’Empreses (MBA), un dels més prestigiosos del món, segons els rànquings internacionals
Per Sant Cugat significa continuar apostant per les mateixes coses per les quals la ciutat ja aposta: ser un referent en la formació i la innovació. Portar aquest programa internacional i d’excel·lència pensat per graduats d’altes especialitats pot comportar que alguns dels participants es quedin a la ciutat i muntin aquí la seva empresa. Per la ciutat és una atracció de talent.
No es queixaran els estudiants pel fet de no ser a Barcelona ciutat?
Pels estudiants de fora el concepte d’on comença i on acaba la ciutat és diferent. Als Estats Units molts campus estan a quilòmetres dels centres de les ciutats. Al mig d’una ciutat és normal que no hi hagi espai. Tenim ferrocarrils i un autobús que va de l’estació al campus. És molt possible que molts dels estudiants visquin a Barcelona, però Sant Cugat no està lluny.
Com es porta això de ser dona en un món com el dels negocis on encara predomina la testosterona?
Hi estic molt acostumada. Quan estudiava era l’única de la meva promoció i sempre m’he mogut en entorns masculins. No haig de fer un esforç específic. És cert que hi ha poques directores generals, però cada cop hi ha més deganes en escoles de negocis.
En un món tan global, quin és el potencial de Catalunya?
És enorme. Ara només veiem els problemes, però Sant Cugat, Barcelona i Catalunya tenen unes potencialitats gegants. Tenim molt de talent i una molt bona preparació. Hi ha centres de recerca excel·lents en biomedicina, telefonia mòbil, en programari... Això es nota amb la creació de clústers en aquests àmbits i llocs com Barcelona i Sant Cugat saben treure profit de tot això. I a més al voltant i ha empreses multinacionals líders als seus sectors i tenim el Sincrotró a tocar.
Però ara mateix no és que tinguem gaire prestigi a escala internacional...
L’únic que podem fer és que cadascú individualment faci la feina molt ben feta i deixar que els polítics ho facin bé també. Les empreses només tenen un camí que és l’excel·lència, la innovació i la internacionalització. Evidentment hi ha un tractament macro de la crisi, però també hi ha un tractament des de la microeconomia. Empreses i Administració tenen clar per què han d’apostar.
Ensenya valors Esade?
Tota la vida ho hem fet. I ara és un tema que es debat a totes les escoles de negocis. El debat social, primer el col·lectiu per sobre l’individu i la responsabilitat corporativa estan sempre presents.
Ha afectat al prestigi d’Esade el fet que el cas Noos esquitxés l’entitat?
Diria que no. A ningú li agrada que li passin aquestes coses i no ens ha agradat. És cert que Diego Torres era professor d’Esade fins al dia que va ser imputat, que el vam apartar de les classes. I també és cert que Iñaki Urdangarin és exalumne nostre i tampoc ens agrada. Ara bé, jo em veig amb molts empresaris, molts directors de bancs, gent de l’Administració pública i tothom diu que Esade té un prestigi massa gran perquè una cosa d’aquestes la faci trontollar. Hem tingut mala sort, però la història i la situació actual ho farà oblidar ràpidament.