Eva Blanco (HP): "Els homes han de ser aliats de la causa feminista, no enemics"

La santcugatenca Eva Blanco és la directora de Comunicació i RRPP del Centre Internacional HP Barcelona. Es va incorporar a HP el 1985 com un dels primers membres del centre d’operacions de HP a Terrassa. El 1993 va implementar el primer pla de comunicació del Centre de HP a Barcelona. Ara, ADE Vallès, l’Associació de Dones Directives, Empresàries i Professionals, l’ha reconegut amb el premi Honorífic que se li atorgarà aquest divendres 25 de novembre en una gala a la Masia Can Ametller.

Com rep la notícia de l'atorgament d'aquest premi, que és un reconeixement a tota una trajectòria?
Va ser tota una sorpresa. Quan em van trucar vaig cometre l'error que cometen les dones de pensar "Jo? Per què jo? Què he fet jo per merèixer aquest premi? La persona que em trucava em va renyar i em va dir precisament això, que les dones mai sabem rebre un afalagament. I sí que tenia tota la raó. El primer que em va venir pel cap va ser amb la quantitat de dones magnífiques que hi ha. Després vaig recordar mil llibres que he llegit, conferències a les quals he anat, que parlen de com n'és de dolent que una dona no sigui capaç d'acceptar quan li fan un afalagament, perquè així no ens visibilitzem i és una situació que anem perpetuant. Aleshores vaig fer memòria i vaig fer llista de tot el que he fet i vaig pensar "potser sí que me'l mereixo". Així que l'accepto encantada i contenta i, a més, m'acaben de donar una lliçó del que jo sempre explico als altres, i que jo mateixa no m'ho estava aplicant.

Per què creu que les dones tenen aquesta actitud de no acceptar reconeixements?
Tenim aquest sentiment sempre constant de síndrome de l'impostor. Tenim aquella sensació que no estem mai a l'altura del que realment estem fent. La sensació que fem el que fem perquè és la nostra feina i no som conscients que les coses que fem, van més enllà, i que per fer la feina ben feta també mereixes que et donin les gràcies. Ens costa molt acceptar-ho, ja que pensem que és la nostra responsabilitat i no entens per què t'han de felicitar per una cosa així. Aleshores sempre estem amb aquest famós síndrome de l'impostor, que és real.

"Les dones, en general, i sobretot en entorns de feina han de demostrar moltes vegades molt més que els homes"

Creu que als homes no els hi passa?

Sí, però no ho verbalitzen i els hi passa amb menys mesura perquè no han de lluitar tant per demostrar les coses. Les dones, en general, i sobretot en entorns de feina han de demostrar moltes vegades molt més que els homes. Aquella dita famosa qu ediu que "el dia que hi hagi una dona mediocre dirigint una companyia haurem arribat a la igualtat".

Per tant, encara falta per arribar a la igualtat almenys en l'àmbit laboral.

Cada any fem passets endavant si parlem de països com Espanya, però falta, encara falta. El nombre de dones en llocs de direcció en empreses de l'IBEX és de riure. I continua havent-hi escletxa salarial, tenim només un 23% de dones només fent tecnologia. Encara queda molt per fer.

"El nombre de dones en llocs de direcció en empreses de l'IBEX és de riure"

Forma part de la Xarxa de Dones d'HP. Què és i quins objectius té?

A la nostra companyia en àmbits de gènere estem força bé. La majoria de posicions d'àrees de responsabilitat estem en un 50% de dones si un 50% d'homes,, excepte en àrees de tecnologia on baixa a un 23%,ja que les dones no estan ni a la universitat en aquestes carreres. En l'àmbit de la direcció no hi ha totes les dones que hi hauria d'haver, a les dones ens falta una ajuda per entendre com volem desenvolupar bé la nostra carrera. El fet de voler-nos connectar bé internament i connectar-nos amb dones referents que ja ho han fet o que ja estan en una altra etapa de la seva vida vam veure que era una cosa molt enriquidora per a nosaltres. Així creant aquesta xarxa de dones pretenem connectar dones en diferents etapes de la seva vida en diferents responsabilitats, perquè unes puguin aprendre de les altres. Perquè perdis la por a demanar una promoció ,perdis la por a demanar un increment salarial en algun moment donat, que és de les coses que ens costa més a les dones. Per aquest sentiment de responsabilitat que tenim fins que te n'adones que potser t'haurien de pagar més. Si no ho demanes a vegades això no passa. I vam començar a crear activitats cada trimestre, lligades a un tema que escollíem cada any. 

Aquesta xarxa és creada per les dones però oberta a tothom. El que és positiu d'incloure els homes, és que si inclous els homes a la conversa, aconseguirem el canvi més ràpid. Tenim molts homes participant de les activitats de la xarxa de dones, primer perquè fem activitats de molt valor afegit i a la vegada podem incloure'ls. Si només parlem dels temes de dones entre dones no canviarem res. Tenim el suport total de la direcció. 

Lligat a la xarxa, quina és la importància de les associacions com ADE Vallès, quina és la importància per ajudar arribar a la igualtat i quin paper hi han de tenir els homes?

Són molt importants, tot el que sigui crear comunitat entre dones és importantíssim. He vist un canvi molt gran en dones que participen en xarxes d'aquestes. Quan veig dones compartint la seva experiència, com han solucionat algunes barreres que s'han trobat en la seva carrera... quan ho comparteixen amb altres dones que ho estan escoltant i diuen "això a mi també m'ha passat"; quan veus la complicitat de compartir la mateixa experiència que està ajudant a les altres dones a créixer i a perdre la por a canvi i presentar-te a promocions, és quan veus el valor que tenen aquestes associacions.

"Com més aliats tinguem abans aconseguirem la igualtat"

ADE Vallès dona un premi a un home. Pot semblar contradictori?
Els homes han de ser aliats de la causa feminista, no enemics. Com més aliats tinguem, abans aconseguirem la igualtat. He sentit algunes feministes dient que no volen que participin els homes. Penso que s'equivoquen, aquest potser era un feminisme de fa més anys, actualment crec que els necessitem. La societat és 50% i 50%. El que no podem fer és discriminar-los, com ens han fet ells a nosaltres durant tants anys. He tingut converses amb homes directius, sobretot en àrees més d'enginyeria on no hi ha tantes dones, i ens diuen que no tenen dones per llocs directius perquè les dones quan s'obren promocions, no es presenten. I els hi dic: "Per què no aneu a mirar que les dones es presentin?". Les dones no es presenten d'entrada perquè pensem que no complim el 100% per aquella posició i potser estem super preparades. En contraposició, 50 homes aixequen la mà per aquella posició tot i que potser saben que no arriben ni al 50% dels requisits, però ells tiren cap endavant. Si tu creus que tens dones que tenen capacitat per la posició, has de contactar-hi i proposar-ho. Per tant, és important que els homes estiguin a la conversa per solucionar problemes com aquests. Un directiu em deia que mai li havia passat pel cap que això els hi passava a les dones.

Creu amb la quota femenina?

He de dir que sí, perquè sobretot en segons quines posicions, quan no tens suficient massa crítica, si tu no forces una mica tenir aquesta massa crítica mai aconseguiràs que passi res. Si tu forces això, almenys aconseguiràs que t’arribin currículums d’homes i dones i podràs escollir amb igualtat de condicions. Això no vol dir que no escullis talent, però hi ha moltes vegades que, per segons quines posicions, no t’arriben dones i has de forçar-ho. Has d’assolir que hi hagi perfils de dones que piquin per algunes posicions.

"On no hi ha diversitat no hi ha innovació ni creativitat"

Què aporta el talent femení a les direccions de les empreses?
D'entrada diversitat. Quan veus els consells de direcció amb senyors tots iguals, penses "quina innovació que hi ha en aquesta companyia?" On no hi ha diversitat no hi ha innovació ni creativitat. Diversitat de pensament de manera de fer de manera de decidir de manera de liderar equips. Necessitem tots dos gèneres, perquè tant uns com altres, aporten coses complementàries i necessàries per l'èxit d'una companyia. Allà on tens equips de direcció paritaris, o que hi hagi una bona barreja entre homes i dones, és on hi ha més resultat financer. La gent treballa millor. Quan tens equips que funcionen tots iguals on està el desenvolupament? El món és divers. Aleshores si només hi ha homes, quins productes desenvolupes si tots els que fan el producte són tallats del mateix patró?

Tan diferents som? O també pot anar a caràcters?
Òbviament, això és generalitzar molt. Jo he tingut directius homes magnífics i molt inspiradors i dones que no m'han agradat com a líders, però per mi és la diversitat. En general la manera de fer de les dones pot tenir un punt més empàtic. Potser ens preocupem més o potser posem per davant la part de les persones. Això és un equilibri bo per una persona que només es preocupa el negoci. Les dones som cuidadores per naturalesa i això també s'aplica a la feina. Durant la pandèmia va quedar demostrat, els equips que tenien dones dirigint-los es van sentir més acollits.

Què pot tirar enrere a les dones per voler accedir a llocs directius?

Una cosa important és que a vegades, que una dona arribi a un lloc de direcció és difícil, en segons quines cultures d'empresa, perquè quan mires allà dalt no agrada el que veus, aquest és un dels problemes. A vegades la dificultat és que ens acabem mimetitzant, perquè si no la nostra carrera no tira endavant, o no ens accepten. Així hem de tenir la fortalesa i valentia de dir "no senyor, jo vinc i sóc com sóc i no canvio quan vinc a l'oficina. Anem a treballar". Has de ser molt valenta i cada vegada veig més dones fent-ho i deixen la porta oberta perquè pugin altres dones.

Per què hi ha poques dones en sectors tecnològics o científics?

A la universitat ja no n’hi ha. Si mires les dades de matrícules de segons quines especialitats d’enginyeria, estan entre un 12 i un 14%. Si no estan a la universitat, no estaran a les empreses. Hi ha diversos motius per aquesta situació.

"Les universitats haurien d'haver començat a anar a les escoles fa molt de temps explicant que bonic que és ser un inventor"

Quins són els motius?

La manca de referents és un dels motius. Quantes dones enginyeres veus parlant en programes de televisió, en debats, en conferències...? Si tu com a nena no veus dones que hagin fet alguna carrera tecnològica o científica i que hagin arribat a ser professionals, no penses que aquesta sigui una carrera per tu, per tant, les nenes continuen veient que això és una carrera de nens, no de nenes. També hem fet una molt mala comunicació en el fet d'explicar que és una enginyeria. És una cosa que sona molt difícil, complicadíssima i un rotllo... hem fet molt mala feina perquè això no és veritat. Les universitats haurien d'haver començat a anar a les escoles fa molt de temps explicant què bonic que és ser un inventor. Les escoles haurien d'ensenyar a programar igual que ensenyen anglès o català o castellà. Són molts factors, també a casa els pares, si no tens uns pares que ja treballi en aquesta àrea, sol passar que si una nena diu que vol fer enginyeria, potser ho qüestionen. 

Aquest divendres es commemora el 25N. Quan és aquest dia pensem amb la violència física, però també existeix aquesta psicològica que a vegades es pot donar en entorns laborals. Existeix en l'entorn laboral? Què s'ha de fer?

I tant! El que s'ha de fer és dir-ho alt i clar i no s'ha de permetre de cap de les maneres. Si tu t'adones que hi ha una companya que ho està patint i ella no és prou valenta per fer-ho, parla-hi per ajuda-la, perquè això s'ha d'acabar i continua passant.

Aquestes comunitats de dones també serveixen per a aquesta situació?

Totalment. Com deia Madeleine Albright: "L'infern guarda un lloc especial a les dones que no ajuden a les dones". Les dones ens hem d'ajudar i quan les dones s'ajuden tot és millor. Les xarxes de dones són precisament per això, per fer comunitat i per ajudar-se les unes a les altres. El que li passa a una pot passar-te a tu, ajuda-la i posa't al seu lloc.

HP té implicació amb la ciutat de Sant Cugat i participa molt de la vida santcugatenca.

Tenim un fort lligam en la comunitat on estem. És molt típic d'HP tenir un fort lligam on treballen i viuen els empleats d'HP. Nosaltres vam venir aquí l'any 90, vam estar 5 anys a Terrassa, i des del primer minut que estàvem aquí ja estàvem fent contribucions amb la comunitat. Jo diria que amb gairebé totes les entitats socials de la ciutat hi hem col·laborat d'una manera o altra. Anem a les escoles, elles venen. Tenim molta vinculació amb Sant Cugat.

Què té Sant Cugat que atrau aquestes empreses. L'altre dia a la Nit Empresarial el president Aragonès va dir que Sant Cugat és un dels motors econòmics del país. Què té Sant Cugat?

Per nosaltres en aquell moment tenia el terreny que necessitàvem, que era molt important. En aquell moment encara teníem fàbrica, i era molt important està en un lloc amb bona comunicació. Tenir l'autopista a un pas de la frontera i a prop del port i l'aeroport era important. Aquest era un lloc perfecte perquè estava molt ben comunicat amb la xarxa de comunicació que necessitava en aquell moment. Tenir universitats tan rellevants a la vora també era clau perquè necessitàvem talent. Quan vam venir a Sant Cugat, al cap de poc, es va obrir el laboratori de recerca i desenvolupament i es va haver de contractar moltíssima gent. Estem rodejats d'universitats de primer nivell. Així aquest centre es va crear a imatge i semblança del que eren les empreses de Silicon Valley. Hem replicat el que podia ser un campus universitari això atrau moltíssim a la gent. Si la major part del temps el passes aquí, et quedes a viure aquí: Sant Cugat és una ciutat estupenda per viure; és una ciutat poble i un poble ciutat. Tens la sensació que estàs en un poblet però al mateix temps en una ciutat. Això aporta.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.