Gay de Liébana: "Serà molt difícil que es pugui sustentar l'estat del benestar"

El reconegut economista José María Gay de Liébana (1953), va ser a Sant Cugat per oferir una conferència sobre l'estat actual de l'economia, organitzada per l'Aula d'Extensió Universitària de la Gent Gran. A banda de la conferència, Gay de Liébana va repassar diferents aspectes del moment actual de l'economia, la salut de l'Estat del benestar i els reptes que tenen els joves de cara al futur, en aquesta entrevista amb el TOT Sant Cugat.

Com definiria la situació actual de l'economia?

Ara estem una mica en un enforcall, podríem dir que d'incertesa. Europa està una mica tocada, el món està més o menys tocat, Espanya està tocada, Catalunya està tocada... Estem en un moment d'impàs, en el qual penso que hi haurà una mica de contracció, i aquesta contracció, segurament, la viurem durant el 2019, que ja ho estem veient. Fins i tot les dades de l'atur no són gaire bones, la indústria va cap endarrere i Catalunya té un pes industrial important, com altres zones d'Espanya. Alemanya està una mica estancada, Itàlia està fumuda... La situació és bastant complicada.

Ja han estat uns quants els experts que han pronosticat una davallada de l'economia en els pròxims mesos.

Jo crec que aquest 2019 ja serà un any en el qual hi haurà una mica de núvols, i fins i tot una mica de tempesta, aquesta és la impressió. Està afluixant el creixement econòmic, i això vol dir que hi ha empreses que facturen menys, i si facturen menys necessiten menys gent per treballar. Aleshores és una roda, les empreses venen menys perquè la gent no té tants diners per consumir.

"Ara toca patir i ens hem d'adaptar al nou status quo"

S'ha superat la crisi que va esclatar al 2008?

Jo crec que no. Més que parlar de si la crisi s'envà o no s'envà, si s'ha quedat o no s'ha quedat, estem davant d'una situació que planteja que l'escenari econòmic és un altre diferent del d'abans del 2008, és un escenari recessiu, en el qual ja estem lluny d'aquella alegria d'abans del 2008. Ara toca patir i ens hem d'adaptar al nou status quo de la nova economia, que podríem adjectivar com a fluixeta.

Per tant arrosseguem encara una herència de la crisi del 2008?

Sí, aquesta crisi no s'envà, ja ens la quedem i ballem amb ella amb tota la il·lusió del món, amb un escenari totalment contractiu. Abans del 2008 tot anava bé, el món eren flors i violes... I ara veus que hi ha espines.

"Europa, en general, va malament amb el tema dels extremismes i els populismes"

En aquest sentit, quins reptes hi ha per al futur?

Jo crec que hi ha reptes importants, al marge de les pulsacions econòmiques en si. Hi ha un aspecte que, per mi, és molt interessant, que és el de la sostenibilitat de l'Estat del Benestar, que serà molt difícil que es pugui assegurar. Les finances públiques són molt perilloses i també tenim una incertesa política important. Europa, en general, va malament amb el tema dels extremismes, els populismes, etc. Tot això està desmuntant Europa, i si no reacciona, acabarà mal ferida, perquè això provoca que l'economia es resenteixi, ja que, si tot és una bassa d'oli, no hi ha problemes, però si hi ha tots aquests terratrèmols, al final l'economia es resenteix i, per tant queda una mica col·lapsada.

Parlant de l'Estat del Benestar, la gent jove arribarà a cobrar la jubilació?

No. Perquè la gent estigui tranquil·la, que pensi que no cobrarà res. Segurament potser alguna misèria, però realment no. La gent gran que hi ha ara són els que, de moment, tiren de l'Estat del Benestar. A més tots aquests increments que s'estan fent de les pensions representa un diner de més, que és diner de menys pel dia de demà. A més, també hi ha un envelliment de la població. La situació serà francament difícil en un futur i, per tant, els joves han de pensar què fan i de quina manera ho fan. Tot el meu ànim i tot el meu estímul per anar cap endavant.

La precarietat dels llocs de feina és un altre dels problemes que pateix Espanya. Com s'hi pot fer front?

És molt difícil, perquè quan parlem d'un escenari en el qual hi ha incertesa, com estem vivint ara, on hi ha inseguretat i les empreses no saben realment on són, és molt dolent. A més també cal pensar en un aspecte: la robotització, que està provocant una pèrdua de llocs de treball. Només hi haurà dos tipus de llocs de treball segurs en el futur. Primer aquell que sigui un crack, amb esperit creatiu, etc. I després aquell que es dediqui a les coses més rudimentàries del món. Amb un robot no cal pensar en el salari, amb les vacances, les baixes, etc. Tens una màquina i no una persona i, per tant, això vol dir que et descarregues de la seguretat social, d'impostos, etc. Jo crec que la precarietat laboral té a veure amb un model econòmic com el que tenim, que està molt basat en el low cost. A més, la pujada del salari mínim interprofessional crec que ha estat una relliscada del Govern. Pujar-lo a 900 euros està molt bé, però hi ha hagut una caiguda de l'ocupació femenina, que normalment és l'ocupació més feble, i també de la gent jove. Aquest és el panorama que tenim. Si tinguéssim un altre model productiu, més basat en la investigació, les coses anirien diferent, però lamentablement és el que tenim.

"La gent no vol canviar, anem votant, anem votant, anem votant, i sempre surten els mateixos"

I com es pot canviar el model?

La gent no vol canviar, anem votant, anem votant, anem votant, i sempre surten els mateixos. Tenim el que tenim i ja sabem cap a on va el país. Jo ja sóc gran i d'aquí poc ja no hi seré, per tant, els que es quedin aquí ja viuran el que els quedi.

Quin efecte tenen les noves tecnologies en l'economia?

Si algú ha estat una mica al corrent del Mobile World Congress, s'ha donat compte que ens queden 4 dies de món tal com l'entenem. La intel·ligència artificial, l'internet de les coses, el 5G, etc. serà una revolució brutal. Quan una societat està preparada per aquest canvi va cap endavant i quan no, no. L'altre dia, utilitzant tecnologia 5G, es va fer una operació amb el doctor des de la fira i el seu equip des del quiròfan de l'Hospital clínic. Ha estat la primera operació que s'ha fet al món amb aquesta tecnologia i s'ha fet aquí, i resulta que donem més importància al fet que si el president de la Generalitat saludava o no al rei. Ja tenim les referències molt clares quan el món tecnològic li ha donat una gran importància a la primera operació amb tecnologia 5G de la història i aquí parlem de si saludem o no saludem. A la Xina, aquest any ja hi ha 5G, als EUA i a Corea del Sud també. Veurem si a Europa durant l'any 2020 es comença a posar alguna antena de 5G. En definitiva, estem perdent el pas.

És viable una Catalunya independent?

No, en absolut. Tots els que parlen d'independència no en tenen ni idea. No és viable una Catalunya independent, com no és viable una Gran Bretanya independent. Si la Gran Bretanya independent no és viable, Catalunya no és viable. Ara, que la gent vol, doncs cap endavant i entusiasme. Però no és viable.