La independència, una "il·lusió" i "gran oportunitat" per la comunitat científica

La independència suposaria una gran oportunitat per acabar de convertir Catalunya en un país capdavanter en recerca, desenvolupament i innovació: l'estructura ja hi és. Aquesta és la conclusió de la conferència que Junts pel Sí ha organitzat aquest dimarts, 8 de setembre, a la Casa de Cultura, i que ha comptat amb la presència de científics de prestigi internacional: Manel Esteller, director del programa d'Epigenètica i Biologia del Càncer de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge; Joan Comella, director de la Fundació Institut de Recerca Vall Hebron; Montserrat Vendrell, directora general de Barcelona Institute Science and Technology; i Pilar Dellunde, Vicerectora d'Investigació de la Universitat Autònoma.

Comella, que s'ha mostrat molt optimista pel que fa al futur de la comunitat científica en un estat català, ha assegurat que Catalunya i Espanya veuen la recerca i la innovació de diferent manera: "L'estat ha reduit el pressupost en recerca un 40% els últims quatre anys i a Catalunya la reducció ha estat molt menor. Hi ha un país que té una aposta i, un altre, que en té una altra". A més, ha mostrat el seu desig: "No sé com serà el nou país, però vull creure que estarà basat en el coneixement, la cultura i la recerca".

Estructura a punt

I és que si en alguna cosa han coincidit els quatre participants, és en el fet que Catalunya disposa d'una estructura poden pel que fa a la investigació, però falten les competències. "Tenim les bases construïdes però ens falten els instruments", ha resumit Vendrell. "El nostre múscul és la gent", ha afegit Dellunde, que ha alertat: "Si no canvien les coses, els científics seguiran marxant". Per Comella, "en l'àmbit de recerca és on hi ha més estructures d'estat. No en calen més".

L'eminència en la lluita contra el càncer, Manel Esteller, ha estat molt crític amb el paper de l'estat en el món de la recerca i ha denunciat que ni les lleis ni el funcionament d'Espanya en el camp científic beneficien aquest sector, més aviat al contrari. Ha posat un exemple: "Quan investigadors catalans competeixen per beques europees, si els diners passen per Madrid, no es reparteixen per criteris objectius científics, sinó per polítics". També ha assegurat que la legislació espanyola no afavoreix en absolut la inversió en investigació i que Catalunya sempre ha anat un pas per endavant en aquest camp.

Sobre el model català de recerca, Vendrell ha assegurat fent referència la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA): "Som l'enveja dels investigadors de l'estat". Esteller ha anat més enllà en la crítica al funcionament de l'estat: "A l'ICREA som 200 investigadors i quatre administradors. A Madrid, seria al revés".

Por a la incertesa

Sobre la incertesa internacional que podria generar la independència de Catalunya i els efectes sobre les inversions en investigació, Esteller ho ha tingut clar: "La incertesa no em fa una por especial. Ara que es parla tant dels anys 30, en aquella època va haver-hi un gran exili de científics. Ara torna a passar el mateix i és per culpa que l'estat no està fent les inversions adequades perquè segueix criteris polítics".

Comella, s'ha mostrat il·lusionat: "El futur el podem construir, la realitat és dura, difícil i cruel". Sobre la repercussió internacional, Dellunde no ha tingut cap dubte: "Som dels col·lectius que menys por tenim perquè estem molt posats en la comunitat internacional".