Serra i Llombart: "Fem una proposta de comunicació amb valor que genera transformació"

La cooperativa La Sembra va néixer fa tres anys en un context de postpandèmia i amb la vocació de treballar des de la comunicació amb valor. Les seves impulsores, les santcugatenques Sílvia Llombart i Aina Serra van decidir sumar esforços que en curt període de temps ha permès que la cooperativa hagi consolidat un equip de 10 dones que han acompanyat més de 300 projectes socials. Ara es troben instal·lades a l'espai CRITT de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès (ETSAV). 

Com va començar el projecte de La Sembra?

Sílvia Llombart: Vam començar durant la postpandèmia. Cadascuna tenia el seu espai i trobàvem llocs públics per reunir-nos. 

I com acaben a l'ETSAV?

Aina Serra: Per a nosaltres és un projecte molt interessant. L'edifici CRITT és una zona de l'ETSAV que està pensada com a viver d'empreses sorgides dels projectes de la universitat, per tant, per a empreses vinculades al món de l'arquitectura. En paral·lel, es va crear La Politja, el pol cooperatiu de Sant Cugat, que aglutina diverses cooperatives de diferents sectors de la ciutat. Quan aquestes cooperatives van haver de renovar el seu contracte al CRITT, en lloc de demanar els mòduls en nom de la seva pròpia cooperativa, ho van fer en nom de La Politja. Això ens va obrir l'oportunitat a totes les empreses del pol cooperatiu a tenir un espai aquí. 

Una col·laboració interessant. 

AS: Nosaltres entenem això com un exemple de cooperació públic-comunitària molt interessant. És un espai públic que s'obre i se li posa mirada de potenciar el cooperativisme des de la universitat, amb el suport de l'Ajuntament i en vincle amb el pol cooperatiu. Ens sembla un gran exemple de com les polítiques públiques serveixen perquè passin coses. Gràcies a això, tots els projectes que som aquí dins hem crescut en els últims tres anys. 

Com neix la idea de La Sembra? 

SL: La idea va néixer tant de l'Aina com de mi. Ja treballàvem d'autònomes dins del món de la comunicació, portant projectes de comunicació, formació, consultories, etc. Ens va sorgir l'oportunitat de fer un projecte juntes i ens va agradar molt treballar plegades. A partir d'aquí vam crear la cooperativa. 

Vau començar en un moment en què els ànims estaven baixos.

SL: Sí, però nosaltres portàvem els ànims cap amunt. També va ser bonic perquè no vam crear la cooperativa des de zero, eren dues rodes que funcionaven i que es van ajuntar. Una cosa bonica que va passar és que no vam sumar, sinó que vam multiplicar. Per això hem crescut tan ràpidament, passar de tres a 10 treballadores en tres anys és bestial. Portàvem una inèrcia de feina ben feta que s'ha ajuntat també amb unes professionals brutals i això ha multiplicat l'efecte. 

"Una cosa bonica que va passar és que no vam sumar, sinó que vam multiplicar. Per això hem crescut tan ràpidament, passar de tres a 10 treballadores en tres anys és bestial"

Com ha sigut aquest creixement?

AS: Tant la Sílvia com jo ràpidament vam tenir la intuïció i la necessitat d'anar sistematitzant el que fèiem. És una de les bases de l'èxit del projecte. Tenim un caràcter propi, una manera de treballar que ens ha permès que tots els passos els fèiem de manera sòlida, entenent exactament el servei que oferíem i el valor que aportava. Ho fem tot des d'una certa intuïció, amb energia creadora i a la vegada molt sistematitzat i carregat de sentit. 

Ha estat la clau per créixer ràpidament?

AS: Sí, això feia que les passes endavant fossin molt sòlides i ràpides. Vam contractar la primera persona el gener, després al febrer ja en vam contractar una altra i a mitjan any en vam acabar contractant tres més. Així, durant aquests primers tres anys, hem contractat unes tres persones cada any. Han estat passos que els hem fet quan realment hi havia feina per donar a tothom i que ens permetia dedicar el nostre coneixement i la nostra energia a allò que sabem fer millor. Ara crec que en aquest de 10 treballadores és un número on ens sentim molt còmodes. 

SL: És un moment de consolidació. 

Quants projectes han tirat endavant?

SL: En tres anys s'han mogut 300 projectes des de La Sembra. Són moltíssims.

AS: És bonic per la capacitat no només de contractar persones, sinó també de tots els proveïdors. Al voltant de l'equip de La Sembra hi ha un equip de dissenyadores, programadores, gent que fa temes audiovisuals... 

L'estructura de la cooperativa la tenien clara des d'un inici?

AS: Amb la Sílvia compartim unes intuïcions i una espècie d'ímpetu compartit. Hi ha coses que potser no les hem debatut excessivament, però que entenem que formen part de la idiosincràsia i del sentit del projecte. Ens ve de gust llevar-nos cada matí i fer coses que ens vinguin de gust fer. Ens ve de gust assegurar-nos que el món és una mica millor i sabem que els projectes socials ens porten cap aquí. O estar segures que creem un lloc de feina que sigui un entorn laboral agradable. 

També el fet que l'equip estigui format només per dones?

AS: No ens venia de gust lidiar amb segons quins temes pel fet de treballar amb homes, en un context de masclisme més o menys estructural. Està clar que la societat ha de ser mixta, però ara mateix, per molts motius, ens sentim més còmodes treballant amb dones i ens ve de gust provar-ho de fer-ho així. 

SL: És una decisió presa prèviament? No. Ha passat? Sí. Hem tancat la porta a homes? No. S'han descartat ells solets a les entrevistes? Sí. 

S'han trobat amb projectes que els generaven dubtes, però que han acabat acceptant i no han sortit bé?

SL: Tot a la vida no són veritats absolutes, ni tot és blanc ni tot és negre. Juguem en els matisos, en els grisos. En un moment, algú et pot semblar molt poc interessant, però potser el paper que tu hi tens a dins pot ser transformador. Entres a fer aquest joc? Doncs potser hi entres pensant que serà transformador, i resulta que la inèrcia del món és més ràpida del que pensaves. 

AS: O una gran institució del país. Penses que, si aconsegueixes transformar-la i que la institució sigui referent i punta de llança en comunicació inclusiva, darrere anirà el país. Doncs potser no. Per molt que aquesta institució estigui fent segons què, després realment no ho aplica i tu has acabat treballant per un client que no era el perfil que voldries. 

I han viscut alguna situació a la inversa, en què un client no els convencia, però més tard sí?

SL: Sempre diem que no treballem per, sinó amb. Ens sumem als projectes perquè ens els creiem. No estem generant serveis per a algú, sinó que estem transformant amb algú. 

Els clients els venen a buscar, van a buscar-los...?

AS: És molt curiós perquè gairebé no hem fet estratègia de venda. El creixement respon al fet que hi ha un boca-orella que funciona molt bé i que som a llocs molt concrets. Sobretot, el que ens ha funcionat és que la proposta de comunicació que fem és una proposa de comunicació amb valor que genera transformació. Fa que les entitats tinguin més diners, comuniquin millor, tinguin més comunitat, puguin atendre més gent. 

"El que fem és una proposa de comunicació amb valor que genera transformació. Fa que les entitats tinguin més diners, comuniquin millor, tinguin més comunitat, puguin atendre més gent"

SL: Hi ha una cosa que és pròpia de l'ADN de la Sembra que és el mix perfecte entre professionalitat i proximitat. Som molt autoexigents i això genera uns resultats, però tot ho fem des de la proximitat. Això fa que treballem còmodes i que el que està treballant amb nosaltres estigui còmode.

Si els clients venen a vostès, significa que hi ha una alta demanda d'aquest tipus de comunicació.

SL: Cada vegada més tothom s'adona que sense comunicació no existeixes. 

AS: La manera que tenim de respondre a aquesta demanda és el que hem ideat com a comunicació amb valor. És una fórmula que té a veure amb reduir dues coses i augmentar-ne dues altres. 

Què cal reduir?

AS: El soroll. Som en una societat infoxicada a nivell de volum de continguts. No podem generar soroll, hem d'estar segurs que cada acció té un objectiu estratègic. També volem reduir la petjada ecològica perquè sabem que tot el món digital en genera moltíssima. 

Parlaven que cal augmentar també dues coses. 

AS: Primer de tot, augmentar consciència, que la societat prengui consciència sobre temes que considerem cabdals com la justícia social, feminisme, exclusió social, pobresa, gent gran, discapacitat, migració... Tots aquests ítems són centrals per a nosaltres. Totes les accions estan enfocades a augmentar consciència. Per altra banda, cal augmentar comunitat. La gent que està relacionada amb els projectes s'han de sentir que en formen part. Entenem que aquest idea de comunicació amb valor és una cosa que està creixent perquè tothom està d'acord que hi ha massa inputs, que tothom vol crear les seves comunitats. I les necessitats de consciència social al voltant de causes són òbvies, ens peten a la cara.

És difícil sortir del soroll?

SL: En un primer moment costa perquè la demanda normalment és a pes. Nosaltres diem que la comunicació amb valor va lligada a una mirada estratègica. És sortir del bucle on hi ha tothom parlant de comunicació, baixar-ho a terra, tenir mirada estratègica i definir els objectius. 

AS: Si vas a un bar de punks, et trobaràs homes blancs de 30 anys, i, si vas a un bar d'empresaris, et trobaràs homes blancs de 30 anys. Si el que vols és comunicar-te amb homes blancs de 30 anys i et comuniques igual en els dos casos, estaràs llançant el missatge i potser no atraurà ningú. Has de tenir molt clar amb qui estàs parlant perquè hi hagi més fidelització, comunitat i implicació. 

Els projectes prefereixen enfocar-se a una comunitat més pròxima i no tan global?

SL: La comunitat pot ser petita, pot ser gran, però té un valor incalculable i la comunicació s'expandeix a través d'ella. Una de les primeres coses que posem sobre la taula amb les entitats amb qui treballem és definir la seva comunitat. La comunitat ho defineix tot. 

AS: Al final és aquesta comunitat la que hauràs de cuidar. Si la tens ben cuidada, després podràs demanar que facin difusió per a tu. Això és el que realment fa multiplicar l'impacte de les entitats. Una de les primeres feines que fem és la de relligar la gent que tenen al voltant, ja que moltes vegades la tenen dispersa i no s'hi comuniquen bé. 

Una branca de la Sembra és el diari El Jornal. Com està funcionant?

AS: Quan vam entrar en el model de l'economia social i solidària vam veure que hi ha uns mitjans de comunicació que fan una feina incalculable que són La Directa i El Crític, però detectem que no hi ha cap mitjà que parli de l'actualitat de l'economia social i solidària. El projecte neix just després de la cooperativa i pensem que realment en aquest període de temps hem fet una feina interessant de seguiment de l'actualitat. Creiem que estem generant referents. Un repte que tenim és fer entendre a la societat i als polítics dels Països Catalans que l'economia social i solidària és la resposta que necessitem per tirar endavant.

"Un repte que tenim és fer entendre a la societat i als polítics dels Països Catalans que l'economia social i solidària és la resposta que necessitem per tirar endavant"

Hi ha alguna branca més que estiguin desenvolupant?

SL: A partir d'haver sistematitzat tots els processos, el que vam veure és que hi havia una quantitat de coneixement que no ens podíem quedar només per a nosaltres, el volíem compartir. Hem engegat una plataforma de recursos dins de la web amb recomanacions de comunicació per a tothom que vulgui fer-la servir. Com fer una memòria, com fer un pla de comunicació, com planificar les xarxes socials, etc. Aquesta plataforma és un retorn de tot el coneixement que nosaltres assolim treballant amb les entitats. Volem compartir-ho perquè tothom pugui créixer a través del nostre coneixement. 

Algú els diria que per què comparteixen la recepta del seu èxit. 

AS: Si et puc transmetre la idea d'una cosa que llegint-la ja és suficient, t'ho passo per escrit i ja està. Tampoc voldríem fer diners d'una cosa tan simple que es pot aplicar llegint un document. Nosaltres donem les bases i si tens eines segur que hi podràs aprofundir. 

On posen la mirada després de tres anys?

AS: Una cosa molt xula d'aquests tres anys és que ens hem acompanyat de gent brutal. Ens hem enxarxat amb La Politja, amb la Federació de Cooperatives... Les aliances i acompanyar-nos de moltíssima gent ha estat molt important perquè el projecte anés imbricant-se a molts llocs. 

SL: De cara al futur, som en un moment en què podem veure necessitats de la societat i a partir d'aquí tenim capacitat de donar-hi resposta. 

AS: A nivell de necessitats, què necessita Sant Cugat perquè hi hagi més economia social i solidària? Quin rol ha de jugar La Politja? I Cal Temerari? Potser hem d'activar el carro d'això. Ara que tenim un projecte que s'aguanta, hem de veure com podem fer que sigui útil per a la societat. 

Com veieu el projecte en el marc de Sant Cugat?

SL: Formem part de la taula d'economia social i solidària de l'Ajuntament. Sant Cugat, tot i l’imaginari que representa, si el coneixes bé, veus que hi ha uns valors que hi són. Sant Cugat és polièdric; té un estigma i un imaginari col·lectiu que li ha posat una etiqueta, però crec que hi ha moltes altres coses. 

AS: Igual que hem creat una cooperativa que busca ser un lloc on es pugui treballar de manera digna i visqui, volem participar d'un Sant Cugat que també sigui vivible. Per tant, com a empresa cooperativa i com a organització membre de l'ecosistema, farem tot el que estigui a les nostres mans perquè Sant Cugat sigui un lloc on tothom pugui viure. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.