Pera: "Vaig defensar una dona de 104 anys que era titular de preferents"

La crisi va provocar que centenars de milers de persones veiessin desaparèixer els estalvis amb preferents i altres productes bancaris. En aquest context, es va constituir l’Associació per la Defensa dels Perjudicats d’Entitats Financeres, que aplega unes 4.000 persones, i que treballa perquè els perjudicats recuperin els diners.

Parlem amb el portaveu de l'Associació, l'advocat Constantí Pera.

Quin és el perfil dels perjudicats?
No parlem d’inversors professionals, sinó de gent normal que té uns estalvis que s’han vist atrapats per una voràgine de recaptació de les caixes. El perfil és de matrimoni jubilat que, amb la seva entitat bancària de sempre, de la seva confiança, va invertir els estalvis de tota la vida en participacions preferents principalment.

Algun cas que hagi portat li ha semblat especialment flagrant?
Jo vaig defensar una dona de 104 anys, titular de participacions preferents, que és un producte perpetu. Malauradament, la dona va morir durant el procés. És una situació que sol passar: com que es va comercialitzar a gent gran, n’hi ha que moren durant el judici i ho han de continuar els hereus.

Qui n’ha estat el responsable?
El 95% dels empleats de les oficines de les caixes no sabien que comercialitzaven un producte de risc ni que acabaria esclatant. En un judici, li vaig preguntar a un director d’oficina si sabia que podrien perdre els estalvis i em va contestar que no s’ho imaginava, que era com si el Barça baixés a Segona Divisió.

Qui assenyalaria, llavors?
Els responsables són les cúpules de les caixes. Fins i tot hi havia casos escandalosos: directius o parents seus de les entitats van vendre preferents a qualsevol persona que passava pel carrer i els deixaven a ells el problema.

Es pot guanyar un judici contra una entitat bancària?
La gent ve amb escepticisme perquè pensen que serà una batalla de David contra Goliat. Però ara hi ha una sensibilitat judicial i els jutges s’estan adonant de la barbaritat que van cometre les caixes. No es poden quedar de braços plegats. Tenim més de 2.000 demandes judicials encarregades i un percentatge de sentències guanyades de més del 95%.

Parla principalment de caixes i no de bancs?
Sí, Bankia, Catalunya Caixa i Caja Galicia són les tres grans entitats que nosaltres demandem. Les preferents van ser sobretot comercialitzades per caixes, però altres productes com els SWAP també els van comercialitzar els bancs.

Heu rebut pressions de les entitats?
Si haig de ser sincer, els importa un rave. Com que són del Frob, que depèn del Ministeri d’Economia, qui torna els diners a tota aquesta gent és, al final, tota la població a través dels impostos. Les entitats estan tornant aquests estalvis amb diner públic. //