El castrum Octavianum (o castell d’Octavià)
El Monestir a la recerca de la legitimació del seu poder
El ‘castrum’
Primer de tot aclarim que, contràriament a una creença encara arrelada, no és un campament militar romà, i ni tan sols la fortificació romana que va existir abans del Monestir. Malauradament a l’hora d’explicar-ho, és una cosa més abstracta i complexa. Aquest nom fa referència a la condició del Monestir de Sant Cugat com a castell termenat. El castrum és una figura jurídica medieval que fa referència a un castell, al seu terme o territori associat, i al poder que hi exercia. Aquest poder està vinculat a les funcions de defensa centrades en la fortalesa, i a les funcions governatives i judicials sobre el terme. Als segles XI i XII es genera als comtats catalans una xarxa de castells termenats que encara creixerà als segles següents, des dels quals els senyors feudals exercien aquesta jurisdicció.
En el cas de Sant Cugat, sembla clar almenys des del segle XI el seu paper de senyoria jurisdiccional, amb dret a manar, administrar justícia i cobrar tributs. L’espai d’aquest senyoriu és conegut com el terme del Monestir, el terme de Sant Cugat.
La forma com sorgeix el nom del castrum Octavianum mereix una revisió. El primer esment aparentment de l’any 1054 és un document que ha estat qualificat com a fals, i no compta doncs. La butlla del papa Calixte II el 1120 es situa ara com el primer document on apareix. Però no conservem el document original, només una còpia al cartoral del primer terç del segle XIII que permet deixar oberta una porta a cert dubte. El següent esment, i primer en document original, apareix més d’un segle més tard. És el privilegi de Jaume I, del 1234, que parla de “la vila del Monestir i els seus termes que antigament era anomenada castell d’Octavià”. I tot i així, no serà fins a finals del segle XIII quan el castrum Octavianum no comença a aparèixer repetidament, per referir-se a la ubicació de terres que fins aleshores es referenciaven com a situades al terme de Sant Cugat. Si bé la potestat hi era, es planteja la possibilitat a tall d’hipòtesi que l’assimilació formal del terme de Sant Cugat a un castell termenat, el castrum Octavianum, fos una mica forçada per donar suport a la legitimació del poder civil del Monestir. La condició de castell termenat seria esgrimida durant segles pels monjos per exigir als seus vassalls tot un ventall de prestacions. Casos paral·lels no en falten, com el cas extrem del Monestir de Sant Feliu de Guíxols, cap també d’un senyoriu jurisdiccional, que sembla que falsificà proves al segle XV per obtenir la declaració de castell termenat.
El nom d’Octavià
El nom d’Octavià, d’altra banda, prové de l’emplaçament on s’aixecà el Monestir. Els documents dels segles IX i X parlen del Monestir de Sant Cugat d’Octavià, ubicat al lloc d’Octavià. Fent un salt en el temps, els historiadors del segle XVII comencen a associar el topònim a l’emperador romà Octavi August, a qui atribueixen la fundació d’una fortalesa, origen del monestir. Aquesta interpretació, si no havia estat ja instigada pel Monestir, és ràpidament assumida i incorporada en el discurs legitimador del poder monàstic. Una expressió ben visual d’això està en el seu escut. Les investigacions més recents, però, invaliden aquesta hipòtesi. Fan derivar el nom Octavianum d’un possible Octavi, que hauria estat un hisendat d’època romana, o inclús del governador Rufinus Octavianus, que hauria estat l’impulsor de la fortificació romana existent sota el Monestir. Fortificació que podríem anomenar “perillosament” castell de (Rufí) Octavià, sense confondre-ho sobretot amb el castrum Octavianum.