El Celler. Cap a la fi de l’activitat agrícola (1986-1996)
“La clau de volta per afrontar la fi de l’activitat agrícola fou la conversió l’any 1995 en Societat Limitada Patrimonial d’Arrendaments”
La Cooperativa mixta
La darrera collita premsada i elaborada al Celler va ser la del 1988 amb 124.776 quilograms, menys del 50% que l’any anterior, quan una part important dels pagesos va optar per acollir-se a la normativa europea de primes per abandó definitiu de les plantacions de vinya.
Per una banda, aquesta davallada, l’elevat cost de l’elaboració del vi i el mal estat de la maquinària i les tines, són factors que van obligar a tancar el servei i fer-lo fora del Celler, portant les collites a altres cooperatives com Sant Sadurní d’Anoia.
D’altra banda, els cereals es van veure afectats per una baixada progressiva de preus que va portar a la baixa definitiva del servei de cultius després de la mala campanya dels anys 1992 i 1993.
Aquest fets contrasten amb la cada vegada més important oferta de productes de consum, començant per productes d’altres cooperatives i afegint progressivament productes alimentaris, estris per camps i jardins, destacant, sobretot, els productes alimentaris per animals domèstics.
Aquest augment de l’oferta de productes de consum desemboca en la creació de la secció de consum l’abril del 1991, convertint-se el Celler en cooperativa mixta de producció i consum.
El patrimoni
Per enfortir el patrimoni, el juny del 1988, s’aprova el projecte de construcció a la part alta del Celler de tres plantes soterrànies, planta baixa, pis i golfes des del carrer de Balmes fins al de Sant Medir, deixant un vial de 7 metres d’ample, l’actual passatge de la Cooperativa. L’objectiu fou poder posar de lloguer magatzems, oficines i places d’aparcament. Per poder dur a terme aquest projecte es van haver de modificar els estatuts.
Més tard, la tardor del 1990 es va començar a treballar en el projecte de la zona inferior que dóna a la rambla del Celler i que es dotarà d’edifici d’habitatges, locals comercials, cafeteria i places d’aparcament. L’any 1993, es va cedir a l’Ajuntament la nau d’arcs parabòlics de Cèsar Martinell dins del Pla especial per al Celler.
La Societat Limitada
Davant l’inevitable tancament de l’activitat agrícola i la previsible baixa de socis històrics, així com l’obligatorietat de tornar les “aportacions a capital”, fet que significaria haver de vendre patrimoni per cancel·lar el deute, el desembre del 1995 s’acull a la nova llei d’aquest mateix any en què es permet transformar les antigues cooperatives en societats de responsabilitat limitada. El nom de la nova entitat , serà Vitivinícola de Sant Cugat del Vallès, SL, nom que conserva actualment.
Finalment, en sessió de 23 de juliol del 1996, es decideix, davant la impossibilitat de continuar amb el servei de maquinària agrícola, suprimir-lo definitivament. A partir d’aquest moment l’activitat econòmica queda definida com “lloguers de béns immobiliaris per compte pròpia”.
Actualment, la sala d’elaboració del vi del Celler ha estat rehabilitada i s’ha constituït en un dels museus de Sant Cugat. L’espai, anomenat Celler Modernista, va obrir les seves portes a la ciutadania el setembre del 2013 amb l’exposició “El Celler Cooperatiu de Sant Cugat”, estructurada, segons consta en el seu programa, en tres eixos : “El context històric de la fundació”, “L’elaboració del vi” i “L’edifici calculat”.
D’aquesta manera, els santcugatencs i els visitants de la ciutat podran reviure la història, l’activitat i l’entorn arquitectònic d’una de les icones de la vida econòmica i social de la ciutat, testimoni d’una època ja passada, però de cabdal importància en la nostra construcció col·lectiva.