El mercat vell, en escac
El mercat de Pere San celebra els cent anys d’història i ho fa en un moment complicat en què els comerciants no veuen gens clar el seu futur i lamenten la poca implicació de l’ajuntament. el consistori té un pla per dinamitzar el mercat que consistiria en què les parades fossin més grans i amb degustacions
“Aquest era un mercat amb molta gent, molta feina i molt moviment”, expliquen comerciants que porten dues i tres generacions amb el seu establiment a Pere San. Lluïsa Girbau, que fa gairebé 4 dècades que obre la parada al mercat, explica que la feina “ha baixat moltíssim” i recorda com els anys 70 i 80 no es parava de treballar. “La clientela ha anat marxant contínuament”, lamenta Cristina Serra, que fa 7 anys que és al mercat. “El futur és poc clar”, assegura Joan Serraboguñà, que porta un quart de segle al mercat, des que va agafar el relleu als seus pares i avis. L’edifici del mercat, de tendència modernista, forma part del catàleg de patrimoni de la ciutat: “Tenim el Monestir, el Celler i després el mercat de Pere San”, explica Romero.
Per què s’ha arribat a aquest punt?
La majoria de comerciants coincideixen en el fet que la vianantització de la plaça de Sant Pere i la impossibilitat per aparcar és un dels motius pels quals el mercat ha perdut molta activitat i dinamisme. En aquest sentit, els comerciants es pregunten qui vindrà al mercat si ha de carregar les bosses pels carrers de Sant Cugat i lamenten que l’Ajuntament “no pensés en el comerç”. Un dels altres motius que al·leguen els venedors per explicar la davallada de l’activitat és la poca inversió que s’ha fet al mercat per renovar-lo i adaptar-lo a nous temps i, en aquest àmbit, apunten directament al govern municipal. “S’ha arribat a aquesta situació per l’Ajuntament i la seva poca inversió en el mercat”, assegura una de les comerciants, que porta 29 anys treballant. Cristina Serra recorda com des del moment en què va entrar al mercat, ara fa 7 anys, cada any es prometien reformes que no arribaven mai: “Fa anys que l’Ajuntament s’hagués hagut d’involucrar”. Àgueda Pareja, amb 37 anys d’experiència a Pere San, esgrimeix que l’edifici és municipal i, per tant, és el consistori l’encarregat de remodelar l’edifici. “L’Ajuntament no s’ha mullat prou”, conclou Girbau.
Per la seva banda, el regidor de Comerç atribueix a l’augment de la competència i a la falta de relleu generacional dels comerciants el descens de l’activitat comercial al mercat. Arribats a aquest punt, tots els comerciants creuen que una neteja de cara és indispensable per seguir mantenint el mercat: “Sempre que hi ha hagut reformes, s’ha provocat més activitat i han vingut més clients”, recorda Serraboguñà. “Amb una remodelació, el mercat milloraria molt, seria més còmode i agradable”, explica Lluïsa Girbau. Els propis comerciants serien els encarregats d’assumir tot el cost de les obres, que pujarien a uns 1,5 milions d’euros aproximadament; tot i que Josep Romero explica que si els venedors costegen la remodelació, se’ls faria un descompte molt important dels cànons de lloguer anual que paguen. L’ any 2009 ja es va remodelar l’exterior del mercat amb diners del Fons Estatal d’Inversió Local que va promoure el Govern Zapatero. Les actuacions van consistir en reparar la coberta, rehabilitar les façanes, endreçar les línies dels serveis i remodelar els accessos des dels carrers d’Endavallada i d’Enric Granados.
Projecte de l’Ajuntament
El regidor de Comerç assegura que des de l’Ajuntament es té la ferma voluntat de recuperar l’activitat comercial del mercat i que es té l’objectiu de dinamitzar-lo. “És un edifici emblemàtic i cal que sigui el referent de la zona”, explica Romero. És per això que el consistori ja duu al cap diferents opcions per aconseguir la dinamització del mercat i seran els comerciants els que decidiran quina alternativa consideren més positiva. La preferencial és una reformulació important del mercat, que passaria per oferir un valor afegit a les diferents parades. En primer lloc, Romero creu que seria convenient eliminar les parades més petites i fer-ne únicament de grans, agrupant comerciants i productes del mateix estil. A més, aposta perquè les parades ofereixin més serveis i destaca que seria positiu que combinessin la venda amb la degustació i serveis de restauració. A més, també creu que és indispensable que el mercat obrís a les tardes, i no només als matins com fa actualment. Josep Romero explica que són els comerciants que s’han de posar d’acord si accepten aquestes idees i s’agrupen per fer parades més grans i oferir àpats. Si aquesta proposta no pot tirar endavant, el responsable de Comerç de l’Ajuntament no tanca la porta a combinar les parades del mercat amb noves botigues de roba, complements, un supermercat, ..., amb l’objectiu final de tornar a dinamitzar l’edifici i la zona.
La història del mercat a Sant Cugat
La plaça de Sant Pere ja s’omplia de comerciants i compradors al segle xii amb un mercat setmanal a l’aire lliure on els arcs que hi ha a la plaça servien d’aixopluc. Domènec Miquel explica que a finals del segle xix comencen a venir més estiuejants a Sant Cugat que demanen un mercat més higiènic i estable i és per això que es comença a pensar en construir un nou mercat. Llavors, l’any 1910, l’arquitecte Ferran Cels tenia un projecte per construir l’ajuntament on hi ha avui el mercat de Pere San i abans hi havia les ruïnes d’una església. Finalment, decideixen construir-hi un mercat ja que oferia un servei més públic i l’any 1911 ja va entrar en funcionament amb una nau. El 1917, s’hi instal·la la primera cambra frigorífica i l’any 1921 es construeixen els porxos de davant el mercat, on s’hi van col·locar inicialment les peixateries. El 1926 es construeix la segona nau. Segons Miquel, els anys 60 el mercat arriba a la seva màxima esplendor i lamenta que a partir de llavors s’ha renovat poc l’edifici. Per a l’historiador, la vianantització de la plaça i l’entrada en funcionament del mercat de Torreblanca han estat dos factors claus que han provocat “l’entrada en crisi del mercat de Pere San”. “El futur del mercat depèn de la voluntat municipal per donar-li més vida”, conclou Domènec Miquel. •