El preu dels pisos, el principal problema
Les opcions de compartir pis o anar a viure a Rubí –també compartint– són les primeres eleccions dels joves a l’hora d’accedir al seu primer habitatge
D’altres trien marxar a viure a poblacions veïnes com Rubí, on el preu és més assequible.
Amb tot, l’objectiu és “tornar a casa” amb els anys. Aquest és el cas de Julià Mestieri, per exemple, que després de compartir pis a Rubí, i més tard a Sant Cugat, la feina li ha permès poder llogar un pis per a ell sol. O el cas de Laura Botella que, tot i reconèixer que “suposa un gran esforç econòmic”, també afirma que “em compensa perquè viure aquí em fa tenir qualitat de vida. A més, és tot un luxe treballar a dos minuts de casa i anar a peu!”.
Els més joves s’ho miren amb recel. Quan encara viuen amb els pares, veuen llunyana l’opció d’emancipar-se. “Quan acabi els estudis pretenc independitzar-me, però no sé si Sant Cugat seria un bon lloc; els preus són molt elevats”, explica Elena Ramon, de 22 anys.
Davant d’aquesta situació, l’habitatge públic és una opció a què recorren gairebé tots els joves de Sant Cugat. Com explica Núria Barnils, de 29 anys, “si no m’hagués tocat un pis de Promusa probablement estaria o bé vivint a Rubí, o a casa dels pares, o compartint pis a Barcelona”.
Habitatges de Promusa
El problema de l’accés a l’habitatge, apunta Raül Grangé, “és un problema de tots els joves del món occidental”. Des de Sant Cugat “hi estem treballant, i l’oferta, qualitativament, és molt millor que la d’altres ciutats”, explica.
I és que a la ciutat hi ha 235 habitatges per a joves de Promusa. Uns habitatges adreçats a joves d’entre 18 i 35 anys, que es lloguen per 250 euros al mes, durant un període de cinc anys com a màxim. Uns pisos que sempre estan ocupats. “Evidentment, no cobreixen tota la demanada”, apunta, però l’objectiu és aconseguir ampliar el parc d’habitatge públic per a joves, així com fomentar altres fórmules com la masoveria urbana. //
Llegix aquí tot el reportatge sobre joves