Esther Salat defensant la posició de l'equip de Govern durant el Ple municipal del mes de febrer celebrat dilluns dia 16. FOTO: Artur Ribera

Actualitat

Esther Salat: “No hi ha voluntat de millorar l'educació dels fills, sinó d'intenció política”

La regidora d'Educació de Sant Cugat explica el posicionament de l'Ajuntament davant la sentència del TSJC que obliga l'escola Sant Isabel a impartir el 25% de les seves classes en castellà

Què té previst fer l'equip de govern davant el cas que afecta l'escola Sant Isabel de Sant Cugat?
Tots els processos judicials que s'estan fent pel tema de la llengua s'estan portant directament des del Departament d'Ensenyament, i el que fem nosaltres és estar estretament informats i comunicats amb ells per veure quina és l'evolució. Ens preocupa especialment que vagi caient, especialment a la nostra ciutat, un degoteig d'aquestes sentències. Sabeu que la Plataforma Defensa de la Presència del Castellà es va donar a conèixer aquí a Sant Cugat, i va establir la seva seu aquí, i percebem que tenen l'objectiu, precisament, d'anar dinamitant la ciutat en aquest aspecte; a cada escola, anar posant denuncies.

Quina és la seva posició al respecte?
Decebuts. Perquè no es pot entendre de cap manera com es pot traslladar una qüestió política, o fins i tot una demagògia d'aquest abast, a una escola. Traslladar el pes d'una sentència com aquesta del TSJC en el si d'una comunitat escolar provoca molta tensió, molta pressió, i acaba colpejant la cohesió social d'aquella comunitat. Provoca segregació dels alumnes, i un fort debat, dins de l'escola; les famílies no ho entenen. Perquè si diguessis que amb això es busca millorar la qualitat...

No és aquest l'objectiu?
El nostre model d'immersió lingüística té de sobres provat que el nivell de competència en llengua castellana és fins i tot superior que a moltes altres comunitats de l'Estat espanyol, i que és elevat comparat amb la llengua catalana. El resultat de les competències bàsiques és la prova. El resultat a la nostra ciutat en llengua castellana són molt bons, i superiors a la mitjana. Per tant, això ens porta a deduir que realment, darrere aquesta denúncia, no hi ha un “voler millorar la competència en llengua castellana”, perquè ja és bona, sinó que entenem que té un altre sentit i no coincidim en res que es traslladi aquest debat al si d'una escola.

Podria haver-hi més escoles a Sant Cugat afectades per un procés similar? Quines?
Això no us ho puc dir, perquè ho porta el Departament d'Ensenyament i a més, comprendreu que no ho diguin, vist el que està provocant en aquesta escola. El que sí que sabem és que hi ha escoles, escoles públiques, també a la nostra ciutat que estan en aquest procés, i que depenent del que acabi dictant el jutge acabaran passant per un procés similar. Un procés amb el qual no hi estem gens d'acord, i que denunciem. I apel·lem a la responsabilitat d'aquestes famílies, que han escollit un projecte i, com qui diu, l'endemà han posat la denúncia. Apel·lar a la seva responsabilitat per la cohesió social, pel benestar del centre en què estan els seus fills, i per la qualitat de l'educació. Això no busca la qualitat, sinó que l'ataca.

Hi ha escoles que ja apliquen aquest 25% de castellà.
Cal tenir en compte que malgrat que la llei plantegi un percentatge, el principi d'autonomia dels centres, l'autonomia pedagògica i educativa que es dóna a totes les escoles de Catalunya, el que busca és donar resposta a les necessitats dels seus alumnes, i a la necessitat del seu entorn. Amb tots els continguts, té la capacitat de reforçar uns aspectes o altres. Tot plegat per a què quan acabin l'escolarització, els resultats d'aquests alumnes siguin bons, i que siguin competents i tinguin un bon nivell. Per tant, pretendre complir percentatges i posar rellotges a les aules no té cap mena de sentit, perquè dependrà del perfil dels alumnes, de l'entorn, i de tantes variables, que és feina de l'escola determinar com dóna resposta a això per a què els resultats siguin bons. I que sigui un jutge el que digui això ens sembla molt greu, perquè atempta contra l'autonomia dels centres, i contra la qualitat de l'ensenyament del nostre país.

És un pas enrere?
És un pas enrere en el procés d'immersió lingüística; és un pas enrere en el principi d'autonomia de centres, i un pas enrere en com entenem la qualitat de l'educació. No sabran més castellà perquè hi posen més hores, sinó que això forma part del projecte educatiu del centre, i en aquest cas, el del Santa Isabel, les competències són bones. Els resultats són bons. Darrere no hi ha una voluntat de millorar l'educació dels fills, sinó que hi ha una intenció política i de dinamitar el sistema.

Heu parlat amb l'escola?
Sí, hem parlat amb l'escola. Això trasbalsa una escola. Clar, una escola és una comunitat educativa que normalment no estan afectats per sentències. Per ells és molt greu estar afectats per una sentència judicial, i gestionar tot el trasbals que provoca en la comunitat de mestres i la comunitat de pares és molt complex. I si a això li afegim la pressió mediàtica i social, provoca tensions i pressiona molt una escola. Una escola que té una altra feina avui en dia que estar preocupat per si el jutge sentencia o si les famílies denuncien o deixen de denunciar. Per mi és absurd el punt a què estem arribant, de traslladar a l'escola debats que mai hi haurien d'entrar. Perquè l'escola està fent la seva feina, en general a Catalunya, preparant als alumnes en ser competents en la llengua castellana.