Descobreix Andalusia i la seva cuina amb aquestes receptes
La cuina mediterrània destaca per ser una de les més saludables de tot el món
Peix espasa (emperador) a l’andalusa
Tenim quasi un quilo d’emperador trossejat a filets d’uns 200 g cadascun. Piquem molt fina una cabeça d’alls i julivert, amb aquesta barreja untem els filets d’emperador.
En una paella amb poc oli rossegem. Quan els filets ja estan rossejats pels dos costats els ruixem amb vi blanc deixant que aquest vi s’evapori. Servim els filets d’emperador acompanyats d’escarola blanca, ben neta i talladeta. Per l’amaniment de l’escarola, sofregim quatre alls tallats a làmines. Apartem la paella del foc, afegim un polsim de sal i vinagre de Xerès, esperem que el vinagre s’evapori i ho amanim. Plat acabat. A taula! Hem cuinat un peix, l’emperador, fi com pocs peixos. La seva carn no s’ha de mastegar, es fon a la boca. Però si hi posem una punteta d’all, ja és per tocar-hi campanes!
Rajada al pebre vermell
Tenim la rajada tallada a filets de tres o quatre centímetres d’amplada i reservem el seu fetge. En una cassola amb oli calent rossegem una llesca de pa amarada lleugerament amb vinagre, afegim ceba, julivert i dos alls tallats tot molt fi. Reservem. Sofregim el fetge i el piquem amb la “majada” picada. Amb el mateix oli fregim un polsim de pebre vermell i ho barregem amb els altres ingredients de la picada. Quan tinguem una pasta no massa fina -reservem- salem els filets de la rajada, els posem al foc en una cassola abocant pel seu damunt la picada deixatada amb aigua. Posem la cassola al foc i quan comenci a bullir hi posem uns quants anets (comí). Ho servim quan la rajada està cuita. Plat acabat. A taula! És un plat feliç pera molts doncs no té espines, però sí cartílags o tendrums que es poden mastegar. Personalment la rajada m’agrada, mai li faré un lleig!