Descobreix com cuinar els embotits
L’embotit, molt variat, ha estat històricament un fix de la cuina tradicional catalana
Abans de parlar dels embotits, permeteu-me fer menció d’alguna aplicació del porc a la cuina, sobretot la tradicional, en què es presenten els peus de porc que podem coure de mil i una maneres, totes igualment bones; partint del bullit es poden rostir, guisar, fer a la brasa, arrebossats, fer-ne croquetes; són boníssims guisats amb bolets, fets a la llauna (que no faltin les seques); un mar i muntanya amb una amanida de peus de porc amb tallarines de calamar i escamarlans...
Galta de porc: una excel·lent proposta! Guisades resulten molt tendres i de gran sabor, són una passada paladejant tots els sabors del sofregit i la picada; podem cuinar-la al forn a la catalana regada amb vi blanc, moscatell i un pensament de conyac (o sia emborratxada) sense descuidar el tomàquet, ceba, patates, all, oli, sal, pebre, farigola i romaní, oh quin plat! Confitades són per llepar-se els dits!
La tripa: no deixem de guisar-la amb cigrons i una abundant picada, també s’anomena tripa a la catalana. No podem deixar de fer uns callos una mica picantets.
Papada: un mar i muntanya amb papada i pop (que no hi faltin les patates, ceba, all, pastanaga, porro, julivert, pebre vermell picant i un bon tanto de vi blanc), plat melós que repetireu.
Els embotits. L’embotit, molt variat, ha estat històricament un fix de la cuina tradicional catalana; l’embotit és tot un símbol d’aprofitament a la taula catalana que s’origina a partir de la matança del porc a totes les cases de pagès; era tot un ritual on intervenia una munió de persones, grans i petits, que en feien una festa grossa i que a poc a poc es convertia en una bacanal gastronòmica en què de bon matí, quasi en dejú, es menjaven rostes cruixents de cansalada amb cotna; a mig matí tastets amb allioli i fesols amb cap i pota; per dinar col confitada, escudella amb pasta grossa, costelló i rosta; per sopar, sopes escaldades, fetge amb ceba amb mongetes blanques. Renoi, com corria el vi, els porrons sempre estaven plens. Era o no era una bacanal gastronòmica?