Pop a la mugardesa. Ja ha arribat el pop! Tot un plaer senyor pop! El poble de Mugardos ens convida a cuinar el pop. A l'olla, amb abundant aigua i sal, escaldem 3 vegades el pop per espantar-lo –quin espectacle rural. Deixem coure el pop durant 45 minuts, reservem el pop i part de l'aigua de la seva cocció, en aquesta aigua coem les tres patates pelades i tallades a daus –el pop que cuinem pesa 1 quilo.
Quant de pop menjarem, com deia aquell, una "fartada". A la paella a foc suau enrossim dues cebes picades, quan agafin color afegim un pebrot verd tallat a tires petites i el tomàquet ratllat –la gran diferència, les verdures! Al cap de 15 minuts afegim part de l'aigua de cocció del pop i deixem reduir una estoneta. Tallem el pop –melositat increïble– i el posem en una plata damunt un llit de patates bullides, ho ruixem amb la salsa anterior, la de les verdures.
Al mateix temps, a la paella enrossim els dos alls tallats a làmines, fora del foc, afegim els pebres vermell dolç i el picant, tot seguit un rajolí de l'aigua de cocció. Tornem a escalfar tirant el vinagre, deixem que s'evapori i amb el caldo resultant ruixem la cassola del pop. És l'hora de fer honors al poble de Mugardos per aquest cuinat de pop molt diferent. Renoi, com xalo menjant aquest pop! Galícia és el pop!