Gervasio Sánchez: "Els segrestos sempre s'han utilitzat per espantar a la premsa"
El portaveu de les famílies dels periodistes segrestats a Síria, Ricard Garcia i Javier Espinosa, explica al TOT: "Volem mantenir el flux d'informació, no volem que aquest cas es perdi en el casament mediàtic"
La roda de premsa per donar a conèixer la situació de Ricard Garcia i Javier Espinosa, del dimarts 10 de desembre, s'ha materialitzat en alguna cosa?
Només han passat 48 hores i en aquest període de temps no ha canviat res en una situació tan complexa com la de Síria. Nosaltres vam fer la roda de premsa a Madrid i a Beirut per crear una onada expansiva mediàtica am,b la idea que d'alguna manera arribés als segrestadors que Ricard i Javier, i per extensió Marc Marginedas, són periodistes i que els posin en llibertat el més aviat possible.
Se sap on els tenen retinguts?
Sabem que estan a la província de Raqqa, el lloc on van ser segrestats. Des de fa més d'un mes no tenim cap informació nova. L'únic que sabem des d'aleshores i per uns testimonis, es què estaven bé, vius i ben tractats.
Com us arriba aquesta informació? I a través de quins testimonis?
No puc concretar qui va ser i com va ser, però una font va informar a la parella de Javier Espinosa, que es troba a Beirut. Li va dir que ambdós van ser vistos vius i ben tractats. I això és el que sabem.
Com va ocórrer exactament el segrest?
Tornaven a Turquia després de cobrir durant més de dues setmanes el conflicte armat de Síria. Anaven acompanyats per un grup de quatre milicians, a la província de Ratta, van ser sorpresos per un grup armat més nombrós. Tots van ser traslladats a un lloc, on esperem que hi segueixin, i els milicians van ser alliberats.
Teniu coneixement que l'Estat Islàmic de l'Iraq i Síria (ISIS) hagin perpetrat altres segrestos?
En aquest moment a Síria hi ha una quarantena de periodistes segrestats, com a mínim n'hi ha 18 d'estrangers i una dotzena de siris. Es creu que l'exèrcit de l'Estat Islàmic de l'Iraq i Síria (ISIS) té la majoria de segrestats, entre ells el Ricard i el Javier.
Teniu algun indici del que podrien demanar?
No. A més, no hi ha hagut cap reivindicació del segrest, cap petició econòmica o política. Van ser segrestats i investigats, ja que el grup armat considera que entre els periodistes hi pot haver espies. L'últim que sabem és que seguien investigant si eren periodistes, cosa que tampoc és mol lògic, perquè per saber si algú es periodista no fa falta tres mesos, tenint en compte que Garcia, Espinosa i Marginedas són tres periodistes molt coneguts, la flor i nata del periodisme en zones de conflicte.
Aquest dilluns, 16 de desembre, es compleixen tres mesos del segrest, les famílies en quin moment es troben?
Viure aquesta situació en què veus que passen dies, setmanes i mesos i no es concreta res es molt difícil i dur. En Javier té una parella, dos fills petits i els seus pares són grans i el Ricard té els seus pares. Es molt complicat viure aquesta situació d'incertesa. Tot i això són persones fortes que coneixen l'activitat dels seus fills i parelles i segur que no perdran la moral.
Se sap si els retenen junts?
No, no ho sabem. Ni tan sols sabem si Marc Marginedas també va ser segrestat pel mateix grup. M'encantaria dir que estan junts, perquè la supervivència seria diferent. Per experiències passades a Somàlia o Mauritània, puc dir que no és el mateix viure un segrest sol, que és una experiència molt més brutal i en el que has de tenir molta capacitat de supervivència per suportar-ho, que en companyia.
L'anunci dels EUA i d'Anglaterra que suspenen l'ajuda als rebels siris, pot complicar el seu captiveri?
No sé com valorar-ho, em d'esperar per veure què significa això. El conflicte de Síria està enquistat i els occidentals no han estat capaços de buscar una solució al conflicte. La seva idea era ajudar a l'oposició, van arribar tard, i si ara es retiren el conflicte es pot complicar més. Preveure què passarà és molt difícil.
Fa cosa d'un any el Ricard Garcia ens va concedir una entrevista i ens va dir que la guerra de Síria era el conflicte més salvatge que mai havia vist. Les grans tragèdies es viuen en els conflictes armats. Particularment la població civil de Síria està pagant un preu molt alt, estem parlant de milions de desplaçats i refugiats. És un dels conflictes més sanguinaris dels darrers anys.
Els periodistes de guerra, a més del risc dels conflictes bèl·lics, ara han d'estar més alerta pels segrestos.
Els segrestos sempre han existit en les zones de conflicte.
Però mai tants com ara?
És cert que mai hi ha hagut un nombre de segrestats tan grans com ara, això fa que la guerra de Síria sigui més complexe i que informar sobre el què està passant es converteixi en una missió impossible. Això pot desencadenar una apagada informativa que serà més dramàtica per la població civil que, sense testimonis, serà massacrada. De totes maneres als anys vuitanta van haver-hi segrestos de periodistes i en alguns casos van arribar als quatre anys de segrest. Al 2004 els segrestos comencen a Síria, però també es fan a Somàlia, Colòmbia i Afganistan. Els segrestos sempre s'han utilitzat per espantar a la premsa.
Tota aquesta crida que s'està fent des de administracions, mitjans i la societat civil té efecte sobre els segrestadors?
La idea és aquesta, que el missatge arribi als segrestadors i que estem parlant de periodistes, no d'espies. Volem mantenir el flux d'informació, no volem que aquests casos es perdin en el casament mediatic.