Opinió: L'impuls de robar en els nens

De vegades pot ocórrer que el nens en edat escolar comencen a portar a casa petites coses que no els pertanyen sinó que són dels seus companys o amics i no li donem major importància quan és alguna cosa que passa una vegada perquè pot ser per distracció o per qualsevol altra raó.

Però quan comença a passar més freqüentment la nostra preocupació augmenta perquè no sabem a què es pot deure.

És important no passar-ho per alt i abordar la situació directament, remarcant el negatiu de l'acció de robar en si mateixa més que en el nen, parlant sobre el que ha passat i donant-li espai suficient perquè intenti explicar per què creu ell que ho fa i de quina manera pot corregir o solucionar el dany que va poder haver causat.

Al parlar la situació obertament hem d'intentar detectar quina és la raó que hi ha darrere de l'acció, ja que l'impuls de robar en els nens petits podria estar reflectint que el nen estigui en aquest moment enfrontant un període d'estrès o de molta ansietat davant d'alguna situació determinada i és important, per tant, acollir aquesta angoixa i intentar ensenyar-los maneres més adequades d'expressar el seu malestar, tensió, ansietat, solitud, o un altre tipus d'emocions que fins i tot a ells mateixos els costa definir.

Com treballar l'ansietat?

Pot ser interessant en aquests casos realitzar amb els nostres infants tècniques de relaxació i respiració tals com mindfulness i ioga infantil per potenciar el seu autocontrol quan s'enfrontin a situacions d'estrès i ansietat, creant a més un espai familiar diferent on se senti acollit de forma especial.

Quan el valor de el “robatori” és significatiu i la conducta persisteix en el temps és necessària la intervenció d'un psicòleg infantil per poder abordar amb major profunditat les raons per les quals aquesta conducta es manté i poder intervenir directament sobretot en el desenvolupament de noves formes de comunicació positiva, potenciant l'expressió i l'aprenentatge constructiu de la seva tensió interna.

A través d'això podem promoure el reconeixement del problema i la necessitat d'ajuda per solucionar-ho, treballant en la millora de les seves habilitats socials i de quina manera podem enriquir les relacions que estableix amb els seus parells.

Depenent dels casos, aquestes tècniques poden acompanyar-se també amb teràpia cognitiva-conductual per reforçar la confiança en si mateix i en la seva capacitat de control en diferents situacions d'estrès, potenciant una millor expressió d'emocions positives i negatives.

Contingut patrocinat per: