Qui no ha anat mai a una calçotada i ha gaudit d'un bon dinar on el plat principal són els calçots? Tot i que la temporada comença a finals de tardor, el moment òptim són els mesos de febrer i març, i és llavors quan és tradició celebrar calçotades arreu de Catalunya. No només a Valls! També se'n fan a Sant Cugat! Una celebració estesa i molt popular que és una bona excusa per trobar-se amb la família o els amics, al voltant d'una taula.
Però, sabeu quin és l'origen de les calçotades? Avui dia, encara no queda clar del tot on va començar aquesta boníssima tradició, perquè hi ha diferents teories. Però la més estesa és la que parla d'un pagès de Valls, que es deia Xat de Benaiges, que a finals del segle XIX va coure massa unes cebes velles a la brasa. Tant les va coure, que van quedar completament cremades per fora.
Però Xat de Benaiges va decidir no tirar-les, sinó que les va pelar, traient tot el que s'havia cremat, i es va menjar el que en quedava. Va ser així com va descobrir un sabor molt bo, amb gust dolç i textura tendra. Vaja, el que avui mengem com a calçots!
Es diu que, des de llavors, ja al segle XX, les famílies celebraven els dies festius a les masies fent calçots al foc. D'aquesta manera, les calçotades van esdevenir un àpat tradicional de Valls que, amb els anys, i per sort, ha arribat a tot Catalunya!