L’’expresident del món’ que un dia es va fer voluntari

Rafael Gómez és el protagonista de la sèrie de <em>Retrats santcugatencs</em> d'aquesta setmana

19.01.2015 12.00 h.

Empresari d’èxit, i ara que ja fa un bon grapat d’anys que s’ha jubilat, voluntari en múltiples i diverses associacions i entitats. On dedica més hores és a Càritas, organització de la qual n’és també conseller del Bisbat de Terrassa. Entén el voluntariat com una manera de fer poble: “Es tracta que entre tots prenguem consciència del que tenim i el que no tenim per plantejar-nos com ho compartim”. Diu que és un home de diàleg: “M’agrada connectar amb les persones, parlar, conversar i escoltar-les”.

Fins a l’any 2001 va ser propietari de Tenerías Gómez Anguita, empresa familiar heretada del seu pare especialitzada en adoberia. “Treballàvem pells de xai i de be, les adobàvem, les tenyíem, les assecàvem, les acabàvem i finalment les veníem per fer sabates de senyora o peces de confecció”. Va ser, fins i tot, responsable del sector dels adobers a Espanya, i després, responsable internacional. “El meu fill petit deia que el seu pare era el president del món!”.

Va arribar a Sant Cugat l’any 1975 i diu que el primer que va fer va ser integrar-se al poble. “Com? Ens vam fer de la Parròquia, del Club Muntanyenc i del Club Tennis Natació Sant Cugat”. D’aquest últim va ser president entre 1986 i 1990. També fa de voluntari a la Llar d’Avis, és membre del Consell d’Economia de la Parròquia, i col·labora en altres associacions com la Xarxa Solidària o l’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran.

Escriu opinió al Diari de Sant Cugat, és membre del seu Consell Editorial i també és vicepresident del Consell de Ciutat. Explica que li agrada viatjar, “però no a hotels de 5 estrelles, m’agrada conèixer un país per dins, la seva gent”. És també un gran aficionat a l’esport (bàsquet, tennis, esquí i golf): “Vaig jugar a bàsquet des dels 8 anys. Els meus fills van aprendre abans a botar una pilota que a xutar-la”. També li agrada la música clàssica.