Les EMD alcen la veu per evitar ser discriminades
Les 63 entitats descentralitzades esperen que les noves lleis de Règim local i de les Hisendes locals millorin un sistema que dificulta l'actuació d'aquestes administracions.
Reivindicacions
El president de l’EMD de Bellaterra, Ramon Andreu, s’ha queixat aquesta setmana per un informe jurídic de la secretària de l’Ajuntament de Cerdanyola. Aquest document que Bellaterra va sol·licitar limita el dret d’intervencions al ple i denega la possibilitat d’accedir a documentació clau com per exemple el pressupost municipal. “Segons l’informe no se’ns permet fer precs i preguntes, ni debatre punts del Ple en els quals tenim competència”, explica Andreu. El batlle de Bellaterra s’ha mostrat molt preocupat per la possibilitat que aquest text acabi sent aplicable a la resta d’EMD de Catalunya.
A diferència de Valldoreix amb Sant Cugat, Bellaterra té una presència constant al Ple de Cerdanyola. Ramon Andreu creu que participant i exposant l’opinió de l’EMD “apropem Bellaterra a Cerdanyola i Cerdanyola a Bellaterra. Valldoreix, en canvi, només acudeix al Plens de Sant Cugat quan hi ha un punt concret de l’ordre del dia que afecta especialment el seu territori”.
Els diners sí són importants
El president de l’EMD de Valldoreix, Josep Puig, exposa que una de les mancances més importants d’aquest tipus d’administracions és la diferència de tracte que reben respecte dels municipis. “Demanem que se’ns consideri com un municipi a efectes de rebre subvencions d’altres administracions".
Una altre reivindicació és la del canvi de sistema electoral. Actualment es pot donar el cas (com va passar a Valldoreix durant l’anterior mandat) que la presidència de l’EMD, que s’escull per votació directa, recaigui en colors polítics diferents que la majoria de vocals a la Junta de Veïns. Aquests vocals estan designats segons els vots que els valldoreixencs emeten a Sant Cugat i això pot provocar diferències a l’hora de votar a les dues urnes.
Nova llei a la vista
Actualment hi ha una comissió en el si de la Conselleria de Governació que ja treballen en l’estudi de dues lleis per reformar les hisendes locals i el règim municipal general. Les EMD catalanes tenen totes les esperances posades en aquest projecte per millorar el seu marc d’actuació i gestió diària.
Catalunya: menys municipis i més EMD
El secretari de l’Agrupació d’Entitats Municipals Descentralitzades de Catalunya (AEMDEC), el valldoreixenc Juanjo Cortés, opina que la nova llei que reguli els règims locals s’aprovarà dins el mandat del president Artur Mas. Cortés també vaticina que “atès l’excés de municipis que hi ha a Catalunya (947) la creació de noves EMD faria que es reduís la xifra i a la vegada aquests indrets no perdessin ni identitat ni autonomia”.
Una altra de les demandes és que la regulació de les EMD sigui més efectiva, no creï confusió i tingui en compte la diversitat poblacional.
Des de l’any 2005 s’han creat 5 noves EMD a Catalunya i una (La Canonja) ha esdevingut un municipi.