El mosquit tigre destaca per les seves ratlles blanques al cos i potes FOTO: Cedida

Medi ambient

20 anys del mosquit tigre: el veí més molest i agressiu de Sant Cugat

Sant Cugat va ser el primer municipi de la península Ibèrica on es va detectar el mosquit tigre, que destaca per la seva agressivitat i les picades doloroses

L'estiu de 2004 serà recordat per la confirmació de la presència del mosquit tigre a Sant Cugat. Vint anys després, aquest agressiu mosquit que va arribar a Catalunya per Sant Cugat s'ha convertit en el veí més molest de la ciutat i tot indica que no marxarà mai. La seva presència ha martiritzat la vida de molts santcugatencs i ha convertit jardins, parcs i terrasses en entorns hostils i en assegurança per endur-se alguna picada, sobretot en les zones menys urbanes. A més, ara la preocupació ha augmentat per l'increment de malalties com el dengue, que es poden transmetre a través dels mosquits tigre. A Catalunya s'acaba de detectar un brot de dengue de transmissió autòctona amb almenys vuit infectats. 

Picades doloroses i molt agressius, transmissor de malalties, molts exemplars, capaços de criar i reproduir-se en qualsevol petita acumulació d'aigua i actius durant les hores de sol, el mosquit tigre s'ha estès per gairebé tot el país i tenen el seu origen català a Sant Cugat. Durant aquell estiu de 2004 són molts els santcugatencs que, alertats i dolorits per aquelles picades, anava al metge. Però l'arribada d'aquest mosquit, originari del sud-est asiàtic i característic per les seves ratlles blanques, encara és una incògnita. 

En una casa del carrer Montseny

Sant Cugat va ser el primer municipi on es va confirmar la presència del mosquit tigre a tota la península Ibèrica. Concretament al carrer del Montseny, on en un cendrer amb aigua de pluja es van arribar a trobar 400 larves. Tot i que la confirmació oficial va arribar el 2004, Roger Eritja, cap d'entomologia del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, explica que és possible que ja fes almenys dos anys que convivia a la ciutat: "Estava àmpliament distribuït pel municipi. I segons ens van dir algunes persones, feia un o dos que l'havien vist".

A més, Eritja és el responsable de validació de dades de Mosquito Alert, una plataforma de ciència ciutadana que permet a la ciutadania informar de la presència de mosquit tigre per tal d'elaborar un mapa sobre la seva expansió. 

Més info: Mosquito Alert, el mapa per saber on hi ha més moquits tigre

Eritja: "Tot són especulacions i hipòtesis, no es va trobar l'origen"

A Itàlia ja patien els mosquits tigre des dels anys 90. Al país transalpí hi van arribar a través d'un carregament de pneumàtics procedent dels Estats Units. Però en el cas de Sant Cugat i de Catalunya no se sap com van arribar: "Tot són especulacions i hipòtesis, no es va trobar l'origen". Una d'aquestes teories podria ser la via terrestre: "Sant Cugat està en una cruïlla de carreteres molt transitades". De fet, els cotxes i altres vehicles és una de les maneres en què els mosquits tigre es mouen i s'expandeixen.

Més info: 5 de cada 1.000 cotxes que circulen per l’àrea de Barcelona porten un mosquit tigre

I per què Sant Cugat? Eritja, que segueix el mosquit tigre des de la seva arribada a la ciutat, respon: "Devia ser per coincidència, per mala sort". De fet, l'expert explica que bona part del territori català és adequat pel mosquit tigre: la temperatura és "perfecte" i l'aigua és habitual. 

L'expansió del mosquit

Avui dia, el mosquit tigre ha colonitzat la meitat del país i almenys el 75% dels municipis catalans. Només se li resisteixen els racons més freds i amb menys població. Roger Eritja explica que s'expandeix per l'acció humana: el transport internacional de pneumàtics a gran escala i a través de cotxe entre municipis són les principals vies. 

El cap d'entomologia explica com és possible que en vint anys hagi conquerit tant territori: "Té una capacitat d’adaptació molt important. Per exemple, s'ha adaptat a recipients artificials que s'omplen d'aigua per posar-hi els ous i desenvolupar les larves". "Tots tenim galledes, bidons, platets sota els testos, canonades a les teulades... on s'acumula aigua. I les gerres de flors als cementiris o els embornals són espais perfectes i s'hi han adaptat", assenyala.

Eritja: "Tenen una capacitat de resistència important"

A més, ha demostrat "una capacitat de resistència climàtica important, s’adapta a moltes condicions diferents". En aquest sentit, Eritja descobreix que s'ha adaptat a les temperatures fredes i que el mosquit tigre hiverna durant l'hivern: "És la seva clau d’èxit. Ponen ous d’hibernació al novembre, programats per obrir-se als caps de cinc mesos". Per això tornen a aparèixer cada any. A més, amb el canvi climàtic, cada vegada la seva temporada és més llarga: apareixen abans i marxen més tard. 

Tot i això, Eritja rebaixa l'aura del mosquit tigre: "No és una espècie sobrenatural o molt estranya. Ja fa temps que altres mosquits de la mateixa família estan a Espanya". Però el tigre ha destacat per la seva adaptació, la seva proliferació i la seva agressivitat. Apareixen en quantitats importants i piquen durant el dia.

La transmissió de malalties: del dengue al zika

"El mosquit tigre el que té de més característic és que pot transmetre certes malalties tropicals, suposa un punt d’inflexió", reconeix el cap d'entomologia del Creaf. Així, és un vector de transmissió de virus com virus el Chikungunya, dengue i Zika, que no tenen vacunes. La gran majoria de casos que s'han detectat a Catalunya són de persones que han viatjat a països endèmics i s'han contagiat abans de tornar. Però els casos de transmissió autòctona, aquella gent que s'ha contagiat de dengue o Zika sense haver viatjat, són molts menys. Tot i això, aquest mateix dimarts 17 de setembre s'ha anunciat un brot de dengue de transmissió autòctona a Vila-seca, amb almenys vuit persones afectades que s'han infectat a Catalunya. 

Més info: Primer cas de persones contagiades de dengue dins l'estat espanyol

"No és molt freqüent, però passa i existeix el risc. I segurament augmentarà perquè el dengue està en creixement a Sud-amèrica", detalla Eritja, que explica el funcionament: un mosquit tigre ha de picar una persona infectada en una finestra de temps concreta i el mateix mosquit ha de picar una altra persona en una setmana o deu dies. "És difícil que passi", tranquil·litza.  

Tot i això, és una situació que s'ha de controlar i tenir present. Des de les autoritats sanitàries es fa seguiment de la gent que s'ha infectat a l'estranger per assegurar que no es pugui escampar el virus a través del mosquit tigre, per exemple, assegurant-se que no viu en llocs amb molta presència d'aquest insecte. 

Què podem fer contra el mosquit tigre

Recomanacions de la Generalitat FOTO: Generalitat

Sigui per evitar possibles riscos o per estalviar-nos los molestes i contínues picades, hi ha un seguit d'accions que podem fer per reduir la presència del mosquit tigre a casa nostra. La premissa és clara: els mosquits necessiten aigua per criar. Per tant, hem de fer tot el possible per evitar acumulacions d'aigua als jardins o terrasses. "N’hi ha prou amb una galleda perquè criïn milers de mosquits i molestin tot els veïns del carrer", alerta Eritja, que demana una major sensibilització per part de la ciutadania. Cal buscar i eliminar els recipients amb aigua, tan senzill i tan difícil com això. "És complicat perquè la gent no sempre reacciona. A més, les larves del mosquit són com capgrossos i no són fàcils de reconèixer".

Més info: Frederic Bartumeus: "Ens hem immunitzat a la picada de mosquit tigre"

Les cases amb jardí i en entorns verds són les preferides pel mosquit i on més difícil és la seva eliminació. Hi ha molts espais on s'acumula aigua i moltes zones verdes i horts, que agraden molt als mosquits. És una guerra impossible de guanyar

En espais més urbans i més ciment, Eritja creu que cal més acció per part dels ajuntaments. Els embornals i els desaigües dels carrers són els principals focus de cria: "Calen tractaments periòdics per eliminar les larves". El repte és gegantí i els pressupostos limitats. 

Eritja: "Són espècies invasores i tenen molt èxit en envair. Ara està aquí i es quedarà"

"Estem parlant d’invasions biològiques i les espècies invasores és el preu que paguem pel sistema que tenim i el que estem fent amb el planeta", reflexiona Eritja, que conclou: "Aquests fenòmens no són reversibles. Si l’enganxes només arribar, pots guanyar alguns anys. Però són espècies invasores i tenen molt èxit en envair. Ara està aquí i es quedarà".

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.