Cap a la neutralitat climàtica del cicle integral de l’aigua

Agbar, referent en la gestió del cicle integral de l’aigua, afronta el repte de descarbonitzar la seva activitat i d’assolir la neutralitat climàtica. Des del 2022, la companyia ha reduït les seves emissions de diòxid de carboni en prop de 5.000 tones, l’equivalent a la capacitat d’absorció de carboni de 8.800 arbres mediterranis (pins) o a les emissions produïdes pel consum elèctric de 5.319 llars.

Un any més, el Dia Internacional contra el Canvi Climàtic, que se celebra el 24 d’octubre, alerta la comunitat mundial sobre els efectes negatius causats per l’activitat humana sobre el planeta, especialment en les darreres dècades. En aquest sentit, l’increment de l’emissió de gasos d’efecte hivernacle produïts en l’era industrial és a l’arrel de l’escalfament global que ha desregulat profundament l’equilibri climàtic mundial, amb efectes palpables. En són exemples l’increment de les temperatures mitjanes, l’elevació del nivell del mar, el desgel dels pols o l’augment d’esdeveniments climàtics extrems, com ara els incendis, les inundacions i les sequeres.

Cogeneració i energia solar fotovoltaica: el camí cap a la descarbonització

Amb l’objectiu de minimitzar les emissions generades en els processos de tractament, Agbar treballa per accelerar la transició ecològica del sanejament amb l’autoproducció energètica. Es tracta d’un canvi orientat a aconseguir un reaprofitament total dels residus, amb l’aplicació d’un model basat en l’economia circular, centrat en la cogeneració.

Un procés mitjançant el qual s’obté energia elèctrica i tèrmica a partir de la valorització del biogàs, que es genera a la mateixa planta amb la digestió dels fangs de l’aigua residual, i que es destina al consum energètic de la mateixa infraestructura de sanejament. A aquesta aposta per la transició ecològica del servei de sanejament s’hi suma, a més a més, la instal·lació de parcs fotovoltaics.

Exemples d’aquestes instal·lacions en trobem a Sabadell, Tarragona i Pineda. Més concretament, a Sabadell, l’estació d’aigües residuals de Riu Ripoll, gestionada per Aigües Sabadell, s’abasteix fins a un 75 % amb energia verda autoproduïda procedent de la seva planta de cogeneració i de la producció energètica solar.

En paral·lel, la companyia està treballant en la construcció d’una plataforma de valorització energètica de biosòlids, que permetrà rebre i tractar fangs d’altres depuradores. Un cop en funcionament, es podrà augmentar la producció energètica procedent de la cogeneració, dels 1.500 MWh/any actuals als 2.500 MWh/any.

La previsió és que, d’aquí a un parell d’anys, aquesta instal·lació esdevingui net zero, és a dir, que produirà més energia verda de la que necessita, un fet que permetrà injectar-la a la xarxa elèctrica general o bé compensar amb el consum energètic d’altres plantes de la companyia.

A Tarragona, la planta de cogeneració de l’estació depuradora d’aigües residuals ubicada al port, gestionada per Ematsa, juntament amb la instal·lació solar fotovoltaica, fan que es pugui disposar de la capacitat necessària per autoproveir-se del 90 % de l’energia generada durant llargs períodes de temps i, així, evitar l’emissió de 724 tones de diòxid de carboni anuals, que equival a la capacitat d’absorció de carboni de 1.316 arbres mediterranis (pins) o a les emissions produïdes pel consum elèctric de 796 llars. L’energia elèctrica generada, uns 5.000 kWh/dia —l’equivalent al consum diari d’unes 450 llars—, es consumeix a la xarxa interior de l’estació de tractament, i l’energia tèrmica s’utilitza per escalfar els fangs del digestor, produir aigua calenta sanitària i climatitzar els edificis.

Finalment, l’estació depuradora d’aigües residuals de l’Alt Maresme, ubicada a Pineda, i de la qual és titular el Consell Comarcal del Maresme i SIMMAR, com a operador del servei, ha completat enguany la darrera fase de la seva planta de cogeneració, que produeix energia elèctrica i tèrmica a partir del biogàs, amb la incorporació d’una setena microturbina de 200 kW la qual ha suposat un salt significatiu de la potència de la planta de cogeneració, que ha assolit els 590 kW de potència total. Aquesta darrera ampliació ha possibilitat, ja en els primers mesos de funcionament, la valorització del 94 % del biogàs, amb la qual s’ha generat l’energia elèctrica i tèrmica suficient perquè la infraestructura tingui la capacitat d’autoabastir-se energèticament al 100 % amb recursos propis.

Amb tot, el 2023 Agbar va generar a Catalunya 11,8 milions de kWh d’energia elèctrica produïda amb fonts renovables, principalment amb la cogeneració amb biogàs de les depuradores i les instal·lacions solars fotovoltaiques. Amb aquesta energia produïda i autoconsumida, l’any 2023 s’han deixat d’emetre 3.068 tones de diòxid de carboni, perquè no s’ha consumit de la xarxa de distribució elèctrica.

Així mateix, durant el 2023 s’han posat en marxa 13 noves instal·lacions fotovoltaiques a Catalunya, amb una potència total de 1.389 kW, que generaran 1,7 milions de kWh/any. Aquestes instal·lacions se sumen a les 53 instal·lacions d’energies renovables que ja gestionava Agbar fins a finals del 2022 i que fan possible un potencial màxim de generació d’energia verda de fins a 19 milions de kWh/any, i de reducció d’emissions de 4.840 tones de diòxid de carboni, l’equivalent a la capacitat d’absorció de carboni de 8.800 arbres mediterranis (pins) o a les emissions produïdes pel consum elèctric de 5.319 llars.

L’estratègia de reducció de la petjada de carboni implica, també, la implantació progressiva del vehicle elèctric a la flota, que el 2024 ha assolit la xifra de 168 vehicles. Les emissions que s’han reduït amb aquest canvi són de 292 tones de diòxid de carboni a l’any.

En definitiva, la innovació i la capacitat tecnològica tenen un paper fonamental en la lluita contra el canvi climàtic, en oferir solucions innovadores que permeten avançar en la descarbonització i, així, facilitar la transició cap a un futur més sostenible. Tot i això, aquestes eines no són suficients per si mateixes. És essencial teixir aliances publicoprivades sòlides en les quals els governs, les empreses i la societat treballin junts per estendre aquestes solucions de manera efectiva i escalable a la resta del territori, ja que és través de la col·laboració que podem fer front a desafiaments globals i garantir un planeta habitable per a les pròximes generacions.