2.000 animals abatuts a Collserola durant la temporada de caça 2017-2018
Es van matar 71 senglars, 250 conills, 901 tudons, 769 tords i 7 becades
La temporada de caça 2017-2018 al Parc Natural de Collserola va acabar amb gairebé 2.000 animals abatuts, segons xifres de la Generalitat de Catalunya. Concretament, es van matar 71 senglars, 250 conills, 901 tudons, 769 tords i 7 becades. D'altra banda, aquest dissabte 6 d'octubre va començar la nova temporada de caça 2018-2019 a Collserola.
Senglars a Sant Cugat
Entre l'octubre de 2017 i el febrer de 2018 es van realitzar divuit batudes de senglars i 102 jornades de caça menor. En les batudes, va haver-hi una mitjana de 36,8 caçadors; 43,2 gossos i 9,1 senglars vistos. En total es van capturar 24 femelles adultes; 19 mascles adults; 7 femelles joves i 10 mascles joves. A l'àrea de Sant Cugat es van capturar 18 senglars.
Mitjançant les dades recopilades del seguiment de les batudes de senglars es realitza una estima de la densitat de senglars a la ZCC de Collserola obtenint uns valors de 6,8 porcs senglars per cada 100 hectàrees. Una xifra que ha anat baixant des de l'any 2008, quan la densitat era de gairebé 16 senglars per cada 100 hectàrees.
Conills, tudons i tords
Tord
Pel que fa a caça menor, a la part santcugatenca de Collserola es van abatre 31 conills, 104 tudons i 16 tords.
La Generalitat de Catalunya estableix el màxim d'animals que es poden capturar durant la temporada de caça. Són 850 conills, 1.325 tudons i 1120 tords. La xifra d'animals caçats ha quedat per sota de la xifra permesa en més de 1.000 exemplars.
A Sant Cugat hi ha 478 hectàrees de zones controlades de caça i en el total de Collserola en són més de 3.000.
Debat
L'activitat cinegètica és la principal forma de control de la població d'animals a Catalunya. Tot i això, el debat sobre la caça a Collserola fa temps que està obert i, de fet, plataformes animalistes van engegar el 2017 una campanya per tal de demanar la seva prohibició. A través de la plataforma Change.org han recollit més d'11.000 signatures que demanen la supressió d'aquesta activitat al parc natural.
D'altra banda, des de 2017, es va impulsar un programa per tal d'esterilitzar senglars com a forma de reduir la seva població a zones periurbanes i per analitzar alternatives a la caça, activitat tradicional per controlar la població d'algunes espècies. En aquest sentit, la Federació Catalana de Caça va assegurar que la vacuna que s'utilitza augmenta l'agressivitat dels senglars.
A més, la Federació va denunciar "falsedats i atacs directes a la caça i als caçadors". Segons els caçadors, l'activitat cinegètica és l'única que garanteix un control de la població i asseguren que les vacunes d'esterilització és una iniciativa "populista, venut per suplir la caça, amb uns costos desmesurats en relació al baix grau d'efectivitat que es desprèn d'anteriors estudis".
En canvi, segons un estudi de la Fundació per a l'Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA), la caça no és un mètode eficaç pel control de la població de senglars i asseguren que aquests animals han anat augmentant tot i els milers de morts. A més, segons FAADA, la caça afavoreix la presencia de senglars a les zones urbanes i periurbanes i incrementa el risc d'accidents de trànsit per la fugida de senglars en dies de batudes.