Paul Domènech, pagès: "Un ramat de rucs pot ajudar a preservar Collserola"

A Collserola hi ha la masia de Can Domènech del segle XVI amb 70 hectàrees de bosc, cultius de fruita i verdura, com el popular tomàquet mandó i camps de farratge per alimentar els cavalls de l’hípica que tenen. L’explotació agrícola està ubicada al peu del Puig Madrona, entre Sant Cugat i el Papiol, en un turó on es veu l’extensió industrial i humana del Vallès i el Baix Llobregat. A sota mateix, hi ha l’antiga pedrera Berta avui en procés de restauració i que ha deixat un espai amb petites llacunes on torna a créixer diversitat de petits animals i amfibis, que ha fet retornar a la serra ocells rapinyaires com l’àliga.

La masia avui explotada pel Paul Domènech amb el seu pare Pep Domènech, continuadors de la saga familiar de pagesos, van engegar amb el suport de voluntaris, una iniciativa pionera al parc; el de reunir un ramat de rucs netejant el sotabosc, els camins i marges de l’entorn.

Com va néixer la iniciativa?

Recollint l’experiència d’altres llocs on ja s’havia provat, com la recuperació dels incendis de Montserrat, el 14 de juliol del 2022 ens en van portar set rucs procedents de protectores i que ja havien participat en aquest projecte. Tots som persones conscienciades del perill de patir un gran incendi que té Collserola amb un greu estat d’abandonament. Els bombers no es cansen de dir que sense mantenir i preparar el territori, si es declarés un incendi al parc, no n’hi haurà prou amb camions i bombers i amb poques hores quedaria tot arrasat. Davant d’això, vam pensar que amb els rucs, amb una gran fortalesa i capacitat digestiva, un animal molt autònom i intel·ligent que no necessita pastor, podríem fer una gran feina de neteja i vam decidir fer un tancat de 15 hectàrees que s’ha anat ampliant. Ara portem més de 40 hectàrees mantingudes per 7 rucs que fan feina els set dies de la setmana.

“Som conscients del perill de patir un gran incendi que cremaria Collserola en poques hores”

És compatible amb els ramats d’ovelles i cabres que es volien implantar a Collserola?

Sí, però l’experiència amb aquests ramats és diferent, el cost és més elevat, ja que són necessaris pastors, se’n necessiten dos per ramat, i les condicions per viure a la serra no són bones, no hi ha prats ni farratges i el bestiar en èpoques, no té prou menjar. Cal treballar per una agricultura regenerativa que compagini pagesia amb ramaderia, amb tres claus: biodiversitat-paisatge-incendis i ara la major part del bosc no està prou gestionat, es prioritza l’oci, la bicicleta o passejar el gos davant de la pagesia i el manteniment del bosc. Si s’abandona la pastura, el bosc avança.

“Cal treballar per una agricultura regenerativa que compagini pagesia amb ramaderia, amb tres claus: biodiversitat, paisatge, incendis”

Com gestionen el ramat de rucs?

El ruc és autònom i pot arribar a netejar 3 hectàrees a l’any i per allà on passa deixa una bona quantitat de fertilitzants molt necessaris per a la natura. Els anem canviant de lloc, procurant que no els falti aigua i estiguin en perfectes condicions. El fet de tenir l’hípica a la masia, va molt bé per l’experiència i el coneixement d’aquests animals. Quan van arribar, venien de protectores i de maltractaments, eren agressius i ara són feliços i lliures a la natura. Tenim quatre rucs de raça catalana, dos africans i una mula.

“El ruc, amb una gran fortalesa i capacitat digestiva, és un animal autònom i intel·ligent que no necessita pastor, pot netejar 3 hectàrees l’any”

Tenen algun tipus d’ajut?
Nosaltres posem recursos, la mà d’obra, els trasllats, etc. Per fer el tancat que va costar uns 20.000 €. Vam tenir una part de subvenció, un 65%. Costa molt tenir ajuts de les administracions per temes com aquests que en definitiva beneficien tota la societat. Penseu que el 80% dels boscos de Collserola són de petits propietaris que no els hi surt a compte gestionar-los, abans el bosc era una font de supervivència, ara tots en gaudim i tots hauríem d’assumir el seu manteniment. Aquí cal afegir la feina que fa el Patronat de Collserola que tot i no donar-nos recursos econòmics, a part del contracte agrari, ens ajuda en tot el que pot.

Com és que tenen aquesta afició?

La gran majoria som de poblacions properes, alguns estem jubilats i som molt conscients del perill d’incendi a Collserola, molts participem en entitats solidàries i en favor de la natura i del medi ambient. Estem molt satisfets perquè aquesta iniciativa ha sobrepassat totes les expectatives.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.