Punt final al litigi de Torre Negra: la justícia tanca la porta a la urbanització
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya declara ferma la sentència que manté Torre Negra com a sòl no urbanitzable
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha denegat definitivament el recurs presentant per Núñez i Navarro davant la modificació del Pla General Metropolità i confirma la potestat de l'Ajuntament per modificar el planejament perquè no s'urbanitzi el sector de la Torre Negra. Així, es posa punt final a 30 anys de litigis. Tant el Tribunal Suprem com el TSJC no han admès els recursos de cassació que la promotora i constructora va presentar contra la sentència de 2022.
Tot i això, els propietaris encara poden reclamar indemnitzacions, una petició que segurament s'acabarà dirimint als jutjats. Entitats com l'Associació de Propietaris de Torre Negra ja havia advertit que reclamaria indemnitzacions milionàries.
La cronologia del litigi
Aquesta és la tercera modificació de PGM que l'Ajuntament ha impulsat per convertir les 165 hectàrees de l’àmbit de la Torre Negra (classificades com a sòl urbanitzable no delimitat) en sòl no urbanitzable. Anteriorment, el TSJC havia anul·lat les dues primeres modificacions de PGM en considerar que aquest paratge no podia ser preservat pels seus valors naturals. Els tribunals, però, sí que van reconèixer la competència municipal per classificar Torre Negra com a sòl no urbanitzable ordinari, que és la fórmula que finalment ha impulsat l’Ajuntament per preservar aquest espai.
Aquesta tercera modificació de PGM, aprovada definitivament per la Generalitat el juny del 2018, converteix en sòl no urbanitzable la pràctica totalitat de l’àmbit i només classifica com a sòl urbà la petita urbanització residencial Torre Negra (que ja havia estat sòl urbà en el PGM del 1976), el Club Tennis Natació Sant Cugat i l'escola Avenç.
S’evita, per tant, la intenció dels propietaris de construir en aquest espai. Durant els pràcticament 30 anys de litigis, els propietaris han presentat diversos plans d’urbanització que proposaven la construcció d’entre 1.800 i 3.600 habitatges.
Un consens de ciutat
La proposta per preservar la Torre Negra neix d’un moviment social i veïnal iniciat a la Festa de la Tardor de l’any 1993 on, sota el lema “Torre Negra forestal”, es van recollir 10.000 signatures per a la protecció de la zona. Uns mesos després (febrer del 1994) es va crear la Plataforma Cívica per a la Defensa de Torre Negra i Rodalies, formada per ciutadans i entitats santcugatenques.
Posteriorment, l’Ajuntament –amb un consens majoritari dels grups municipals que s’ha mantingut pràcticament durant tot aquest temps- va impulsar les tres modificacions urbanístiques de PGM per preservar la Torre negra de la urbanització: la primera modificació va ser aprovada definitivament l’any 2003 (i anul·lada pel TSJC l’any 2009), la segona va ser aprovada l’any 2012 (i anul·lada pel TSJC l’any 2016) i la tercera l’any 2018 (avalada pel TSJC el 2022).
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.