La Clàudia a la vinya de Can Bell durant la verema del 2021 FOTO: Bernat Millet (TOT Sant Cugat)

Medi ambient

A la recerca del producte local

Sant Cugat és una ciutat dinàmica amb molts productors entusiastes que elaboren els seus productes dins els límits del territori i que continuen conreant la terra com es va fer durant segles

Reportat publicat al Món Sant Cugat al febrer de 2022

Sant Cugat és terra de productors locals. Abans de la gran urbanització del segle XX, impulsada per l’arribada del ferrocarril l’any 1917, era una població eminentment agrícola. Ara, aquell passat rural és residual i la ciutat ja és el municipi amb menys percentatge de terres llaurades de la zona.

Segons les últimes dades disponibles de l’Institut d’Estadística de Catalunya (2009, Idescat), al municipi hi ha 17 hectàrees de terres conreades, la qual cosa suposa el 0,3% respecte a la superfície total. Unes dades que estan molt lluny del Sant Cugat del 1880 quan el 70% era vinya i la seva producció de vi era de les més importants de la comarca.

Camp d’horta ecològica de la cooperativa L’Ortiga-Can Monmany. Arxiu.

Tot i això, a Sant Cugat hi ha un grupet cada cop més nombrós d’inconformistes que, emparats en la bona acollida dels aliments ecològics i de proximitat dels santcugatencs, s’entesten a fer producció local. En un món globalitzat com l’actual creix la producció local gràcies a l’empenta i la passió de persones anònimes que busquen una nova manera de fer més resilient i ecològica.

La passió per treballar la terra

L’Alfred i l’Anna van posar en marxa La Rural el 2014 amb un camp de 1.000 metres quadrats molt a prop de la Masia Mas Fuster de Valldoreix, un terreny que han anat ampliant fruit de l’èxit de l’horta ecològica i de la distribució de cistelles a l’entorn més immediat. L’Alfred tenia molt interès per l’agricultura i va crear la cooperativa per produir hortalissa i vendre-la als voltants. En aquell moment tot el que venia era de l’hort, però ara completa les cistelles amb articles de compra com ous, cervesa artesana, oli, mel, etc. 

“El que ens mou als que estem aquí és la passió per treballar la terra i fer-ho d’una forma horitzontal per produir aliments”

La Rural és una cooperativa amb cinc socis i sis treballadors que produeix hortalisses de temporada com el tomàquet Mandó de Collserola o fruites com el meló, la síndria o maduixa a l’estiu. A l’entitat cadascú té la seva funció: camp, distribució, dinamització d’activitats ambientals per a escoles o famílies, team building per a empreses, gestió econòmica i estratègia.

Imatge d’un dels camps de La Rural de Collserola FOTO: Bernat Millet

Després dels mesos més durs de primavera i estiu, a l’hivern la feina baixa i aprofiten per fer introspecció, reflexionar i invertir en infraestructura: fer hivernacles, instal·lar plaques solars per regar els camps, fer un forn de pa, etc. L’activitat s’adapta a les circumstàncies, però no s’atura.

La recuperació del passat rural d’una masia centenària

En els terrenys d’una masia del segle XVI hi ha l’horta agroecològica de L’Ortiga Can-Monmany, un projecte nascut el 2009 per la iniciativa de tres persones del món de les cooperatives de consum de Sant Cugat que van decidir iniciar un projecte de producció d’horta ecològica per subministrar-los aliments. Van començar a Cerdanyola, on ara hi ha el Sincrotró Alba i, quan van haver de marxar, van demanar a la família Gassó, propietaris de la Masia Can Monmany, si els podien deixar un tros de terreny per dur a terme la seva activitat. Anys més tard, la finca va passar a ser de titularitat pública i el 2017 la cooperativa va guanyar un concurs per gestionar les terres fins al 2027 amb la possibilitat de renovar deu anys més.

L’Ortiga-Can Monmany produeix aliments ecològics des del 2009 FOTO: Bernat Millet

La missió de L’Ortiga també inclou la divulgació dels valors de la pagesia a escoles d’entorns urbans amb recollida d’olives i l’elaboració de pa, entre les activitats educatives més destacades.

El 80% de la distribució la fan a través de cistelles a domicili i ara, a més, subministren a les escoles de Sant Cugat, juntament amb altres pagesos de Collserola. També a les cooperatives de consum i algunes botigues. 

L’amor per les abelles

Amagat a Collserola, en el terme municipal de Molins de Rei i molt a prop de Sant Cugat, a La Rierada, hi ha les arnes de Melvida, un projecte estabilitzat des del 2017 que ha fundat un apassionat del món de les abelles, Eric Barbero. És un dels pocs abellaires que queden al parc i coneix i estima les seves abelles com ningú. I pateix per les dues principals amenaces de les seves criatures: el paràsit averroa destructor i la vespa velutina (vespa asiàtica). Sobre aquesta darrera, Barbero explica que “cada any és una aventura nova i la població de vespa velutina, que va en augment, afecta directament a la producció”, un fet que li fa difícil quantificar el que li costa produir un quilogram de mel. “Més que rendibilitat podíem dir que el projecte és una forma d’aportar el granet de sorra als boscos que ens han vist créixer i, en aquest cas, en l’àmbit de la satisfacció personal, considero que és rendible.”  

Melvida fa la distribució a través d’un servei a domicili a Sant Cugat i els voltants amb el segell de producte de proximitat Km0. També ven a través de diferents cooperatives com La Rural o la botiga Supernatural. Per Nadal les comandes de mel van creixent. Tenen molta cura de l’embalatge i innoven amb lots regal i degustació.

Melvida cuida les abelles amb amor i molta dedicació FOTO: Bernat Millet

El projecte també compta des del 2020 amb una línia d’educació ambiental, Melvida Educa, amb els nens i les famílies, més estable des del punt de vista dels ingressos. En aquestes sessions Barbero explica els beneficis de les abelles. “Els ensenyo que la cadena alimentària depèn d’una flor, que els pol·linitzadors inicien la cadena i que val la pena cuidar el medi rural. És una excusa perfecta per difondre aquest missatge d’estima cap a la natura”.   Perquè per a ell “Collserola no és només un jardí per passejar”. Per això, considera que “hem d’intentar recuperar el marc agroforestal del territori”.

Del vi a la cervesa

Sant Cugat està ubicat en un territori on històricament s’hi ha fet bon vi, però la crisi de la fil·loxera i el procés d’urbanització iniciat al segle XX va frenar en sec el cultiu de vinya. En els darrers anys diversos productors han volgut recuperar la vinya, com L’Ortiga o Can Bell. No molt lluny de Can Bell, a Can Calopa, també elaboren vi. En una finca que gestiona el projecte social L’Olivera des del 2010, que treballa amb persones amb diversitat funcional i que també gestiona la “casa mare” a Vallbona de les Monges. A Can Calopa L’Olivera elabora l’únic vi de la ciutat de Barcelona. Aleshores, van començar a treballar tres hectàrees de vinya a Can Calopa, a acompanyar emocionalment a persones joves sense arrelament familiar i amb discapacitat intel·lectual i a ensenyar-los un ofici.

Ferran Bell durant la verema del 2021 FOTO: Bernat Millet

El 2015 el projecte va fer un canvi i, després de convèncer l’Ajuntament per vendre el vi, la Masia va iniciar el projecte d’enoturisme. En l’àmbit social també va haver-hi una transformació. Des de llavors, es va facilitar l’emancipació als residents a un pis de Molins de Rei i se’ls va oferir, a banda de les feines del camp, la possibilitat de treballar a la vinoteca o fer tasques d’enoturisme.

La distribució la fan a través de la vinoteca i diferents distribuïdors. Els vins de Vallbona de les Monges els exporten des de fa tres anys a Suècia i Bèlgica i han tingut molt bona acceptació. Una altra línia d’ingressos són les visites enoturístiques amb tast de vi i oli i un càtering sota reserva. Tot això aconsegueix fer rendible el projecte, tenint en compte que els costos de producció són alts i els marges justos perquè, per ocupar més gent, tota l’elaboració és manual.

Entre el 2019 i 2020 van iniciar L’aula de Can Calopa, un projecte educatiu dirigit a alumnes de primària i secundària. Als més petits se’ls ensenya la vida en una masia, i als més grans se’ls forma en economia social i solidària. Els caps de setmana han adaptat el projecte educatiu a les famílies i hi han sumat l’enoturisme.

El futur de Can Calopa passa perquè l’Ajuntament de Barcelona doni suport al Pla estratègic 2035-2040, el qual analitza les potencialitats del projecte, que preveu passar d’una producció de 6.000 ampolles a 14.000 o 15.000. 

. Andrés Halty i Ivò Castells a La FEM de Sant Cugat. Foto: Bernat Millet

A principis del s. XXI molts santcugatencs van començar a interessar-se per la cervesa artesana. Després de fer-se la Crut a Valldoreix l’any 2007, considerada per molts com la primera que es va elaborar a Sant Cugat, van aparèixer diferents marques. Una de les primeres va ser Senglaris, creada per sis amics, entre ells l’Enric Fabre i l’Anton Sabariego, en un molí de la finca familiar d’aquest últim, a Les Planes.

El 2017 es va fer l’última cervesa al Molí. L’Anton era el “cuinetes” del molí i d’allà van sortir tres de les sis o set receptes que tenen en marxa a Senglaris. Després d’aquesta etapa, l’Anton va muntar l’obrador de l’Estupenda. Fins fa un parell d’anys. Des del 2019, l’Estupenda s’elabora sense obrador propi, igual que Senglaris, que es fa a Girona. Les cerveses es distribueixen a bars i restaurants i a Sant Cugat es pot tastar també, al bar Bocamoll del Casal de Joves Torreblanca que ha impulsat l’Anton.

Hi ha més pioners:  Riccardo Casentini i Guillermo Arancibia de La Florestina, Àlex Ros de l’Ilda’s i Ivò Castells i Andrés Halty de La FEM. 

La Florestina, que durant una etapa molt curta es va dir “Senglar”, es va presentar en societat l’any 2014 en una fira a Vallvidrera i des del 2019 té obrador propi. Ara són més de cinc socis i tenen potencial per produir 30.000 litres.

L’any 2014 l’Àlex Ros va muntar la cervesera dins el restaurant Xarlot per oferir la Ilda’s al Xarlot i Matilda de Sant Cugat i al Clotilde de Sabadell. Entre el 2017 i 2018 van embotellar la cervesa i la van distribuir. Des de llavors distribueixen quatre cerveses consolidades: Ros, Mat, Clot i Torr. Cada temporada inclouen com a novetat la Fum i la Santa Hidelgarda. Tenen potencial per arribar a produir 200.000 litres.

La FEM va començar-se a gestar l’any 2009, quan l’Ivò va descobrir en un Erasmus a Bèlgica que es podia fer cervesa artesana. Aleshores va començar com a comercial de la marca de maquinària que ha proveït la FEM. El 2018 va engegar el projecte amb l’Andrés, el seu company de vida. Passada la festa major de Sant Cugat d’aquell any, van obrir un Brew Pub, però no va començar a produir cervesa fins al 2019, ja amb tots els permisos. S’han implicat en les entitats i ja tenen la cervesa de Diables i del Grup Mediterrània, entre altres. Això els ha ajudat durant els mesos més durs de pandèmia.

Van obrir l’obrador amb la mirada posada en tenir més locals on vendre la cervesa. L’any 2021 van inaugurar també un altre local a Sabadell on distribueixen la cervesa que produeixen a Sant Cugat i on han ubicat la cuina central. La intenció és obrir un tercer local per arribar al màxim de la capacitat de producció i passar dels 2.000 litres al mes actuals a uns 4.000 litres. Procuren emprar producte de proximitat per elaborar la cervesa i estan immersos en un projecte per recuperar el llúpol del Vallès. Distribueixen també a altres locals de Sant Cugat, però més enllà de vendre, “ens agrada transmetre tot el que hi ha darrere del producte estrella”, matisa l’Andrés. El futur passa per franquiciar el seu model i difondre la cultura cervesera arreu de Catalunya. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.