Sant Cugat, a punt per declarar-se en emergència climàtica: "Volem ser un referent"

Sant Cugat és a punt de declarar-se en emergència climàtica. Ho farà el pròxim dilluns 16 de desembre, aprovant una declaració institucional al ple municipal que ha estat presentada amb solemnitat aquest dilluns, 9 de desembre, en una Sala de Plens plena fins a la bandera: "Sant Cugat no pot ni vol mirar cap a una altra banda. Hem de ser un referent en l'àmbit local d'aquesta qüestió", ha dit l'alcaldessa, Mireia Ingla, que ha explicat que la declaració s'ha elaborat amb transversalitat, amb la participació de diferents persones, col·lectius i entitats ecologistes del municipi: "Han estat mesos de molta feina perquè és un text que hem volgut que tothom s'hi senti representat", ha dit.

Per la seva banda, la Comissionada per l'Emergència Climàtica de Sant Cugat, Alba Gordó, ha apuntat que cal anar més enllà de la declaració: "Fer front al canvi climàtic no serà un camí fàcil, implica una transició en la nostra manera de viure", ha explicat, a més d'animar a tothom a adherir-se a la declaració: "És important que tothom s'adhereixi a aquesta declaració". Una adhesió que es podrà fer efectiva a través de decidim.santcugat.cat, un cop s'hagi aprovat, el 16 de desembre.

El Pla d'acció

• La Declaració Contra l'Emergència Climàtica acorda també impulsar un pla d'acció, basat en cinc eixos:
• Transició energètica: Augment de la generació d'energia renovable i reducció de consums a Sant Cugat. Rehabilitació d'edificis per fer-los més eficients.
• Canvi en el model de mobilitat: Fomentar el transport públic, de l'ús de vehicles elèctrics i entrada en vigor de la Zona de Baixes Emissions per restringir els vehicles més contaminants. Redacció d'un nou Pla de Mobilitat i impuls de plans de desplaçament d'empresa.
• Transició alimentària: Aposta per l'alimentació saludable, basada en el consum d'aliments d'origen vegetal, de temporada i de proximitat. Vincular aquesta aposta a la producció a Sant Cugat, amb l'objectiu d'augmentar l'activitat agropecuària.
• Residu Zero: Implementació dels principis de consum responsable i l'economia circular, restricció de l'ús dels plàstics d'un sol ús i foment de la reparació i la reutilització.
• Infraestructura verda i biodiversitat: Implementació de la gestió sostenible i amb criteris d'adaptació al canvi climàtic dels ecosistemes urbans i periurbans, a través de les zones humides, espais verds, rieres i torrents.

De canvi climàtic a emergència climàtica

La presentació de la declaració ha comptat amb la presència de la meteoròloga de TV3, Gemma Puig: "Canvis climàtics n'hi ha hagut sempre, i n'hi haurà més, per factors naturals, però ara hi hem afegit el factor humà", ha explicat. De fet, Puig ha assenyalat que el canvi climàtic és impossible d'aturar, i que el que es pot fer és "mitigar el seu efecte i adaptar-nos", i ha afegit que "l'escalfament global és una evidència". En aquest sentit, Puig ha apuntat que "El CO₂ és el principal gas d'efecte hivernacle, i l'augment de la seva concentració és progressiu".

Amb les dades a la mà, la meteoròloga ha assegurat que cada vegada hi haurà més mesos càlids, més nits tropicals, menys dies de glaçada, menys precipitació en forma de neu, més episodis extrems, etc., i ha acabat la seva ponència animant a "fer accions individuals per millorar en global".

Les conseqüències socials de l'emergència climàtica

Per la seva banda, el director de l'Institut Català Internacional per la Pau, Kristian Herbolzheimer, ha explicat que "els drets humans i la justícia social estan íntegrament lligats amb l'emergència climàtica". De fet, ha recordat que qui més pateix l'emergència climàtica són els més vulnerables: "L'emergència climàtica fa que tota la part de la humanitat que depèn dels recursos de la terra, es troben en una situació molt més vulnerable", ha dit.

Una altra de les conseqüències socials de l'emergència climàtica és la migració, ja que, tal com ha apuntat Herbolzheimer "es donen desplaçaments de desenes de milers de persones que fugen dels camps i van a la ciutat, on no tenen feina i entren en pobresa", ha destacat.