Mira-sol, en procés de renovació
Fa poc més de cinquanta anys que els primers estiuejants es van instal·lar a Mira-sol, un barri que ha crescut gràcies a l’arribada del tren, el creixement industrial amb la B-30 i la construcció dels Túnels de Vallvidrera
Your browser doesn't support HTML5 video
Can Gatxet
Sense cap dubte, la masia de Can Gatxet va significar un símbol de referència per Mira-sol. Tal com il·lustren fotografies de l’època, eren molts els que durant els anys deu, vint i trenta anaven al bosc que hi havia al costat de la font de Can Gatxet, un petit llac on els residents es reunien per passar les tardes d’estiu descansant o fent petar la xerrada. Anys més tard, el Senyor Borrás va assecar l’estany i es va parcel·lar per construir-hi cases. Molts anys després els veïns van oposar-se a aquesta decisió i van demanar que es recuperés. Finalment ho van aconseguir i actualment hi ha una zona enjardinada i una petita font d’on encara hi raja aigua tot i que no queda cap rastre de la masia. El periodista Jaume Espina va arribar amb la seva família a Mira-sol l’any 1946 quan tenia cinc anys i recorda que aleshores la zona de l’estany i la masia de Can Gatxet era el lloc de reunió dels estiuejants de l’època. Alguns el recorden pel xampany que s’hi elaborava amb el raïms dels camps del voltant o per haver acollit, temporalment, el caporal de la Guàrdia Civil mentre es construïa la caserna, l’any 1958. Altres masos que han estat molt importants pel barri han estat Can Cabassa i Can Rabella.
Terrenys a pams
Poc a poc s’anaven aixecant petites edificacions, moltes fetes pels mateixos propietaris, aquí i allà, entremig dels terrenys erms que caracteritzaven Mira-sol. Molts estiuejants van anar a parar, sobretot, a la zona de Mas Gener atrets pel fet que es podien aconseguir solars a base de compilar cupons a alguns establiments comercials de Barcelona com el mercat de la Boqueria. Als anys quaranta i en plena postguerra, els promotors Huguet i Bernet van comprar un terreny de grans dimensions, el van parcel·lar i van engegar aquesta iniciativa. Es tractava d’omplir una llibreta amb 7.500 cupons que, cada un, valia 5 pessetes i equivalia a un pam quadrat. D’aquesta manera, quan la llibreta estava plena, l’entitat Cupón Ahorro del Hogar canviava els cupons per un tros del terreny i la part restant l’abonaven els propietaris per fer-se una casa. Espina recorda que en aquella època el nucli de Sant Cugat era gairebé inexistent pels mirasolencs. “Només hi anàvem si havien de fer alguna gestió o per anar de tant en tant al Monestir”, recorda.
D’estiuejants a residents
A partir dels anys seixanta i setanta, però sobretot a la dècada dels anys vuitanta, quan el país experimentava un creixement industrial important, les famílies que es trobaven cada estiu al llac de Can Gatxet van traslladar els mobles dels pisos de Barcelona i es van instal·lar definitivament a Mira-sol. Les cases d’estiueig van passar a ser les primeres residències i noves famílies dels municipis veïns van veure Mira-sol com la zona residencial que buscaven per establir-se. Durant els últims vint anys s’ha posat en marxa el Casal Cultural i poc a poc s’han edificat totes les zones i carrers que faltaven. A tocar de Sant Cugat, però amb identitat pròpia, cases aparellades, zones verdes, un ambient familiar, amb l’autopista i els Túnels de Vallvidrera a pocs minuts. La construcció d’aquestes infraestructures han marcat el desenvolupament i creixement de Mira-sol que avui en dia té prop de catorze mil habitants, un nucli que supera amb escreix molts municipis de Catalunya.
Més informació