El cotxe, protagonista excessiu de la mobilitat a Sant Cugat
Els col·lapses són habituals en molts carrers de Sant Cugat i cada vegada hi ha més vehicles
El número de vehicles que circulen per Sant Cugat ha crescut de manera molt important els darrers anys. En vint anys, els cotxes de santcugatencs han passat de 22.800 a gairebé 40.000 i les motos s’han multiplicat per tres. La contaminació de l’aire i el col·lapse de carrers són dues de les conseqüències.
De fet, el cotxe és el transport predilecte de la població. Un 54% dels santcugatencs utilitza el cotxe per desplaçar-se, un 31% en transport públic i un 11% ho fa en bicicleta. En els últims deu anys, la bici s’ha incrementat un 2%, mentre el cotxe més d’un 11%
Davant l’emergència climàtica, l’objectiu és avançar cap a una mobilitat sostenible, amb menys trànsit i amb més espai per bicicletes i vianants. En aquest sentit, a Sant Cugat s'implantarà la Zona de Baixes Emissions, que afectarà un 16% del parc de vehicles.
Com és la mobilitat a Sant Cugat?
“Hi ha molt trànsit al centre de la ciutat”, destaca l’expert en mobilitat Alfons Perona, que veu un problema amb el volum de vehicles que hi circulen. En posa dos exemples: Francesc Moragas i Rius i Taulet i l’avinguda de Lluís Companys.
A més, denuncia que el cotxe “ha colonitzat” bona part de l’espai públic i que s’haurien d’impulsar més vianantitzacions. “A Sant Cugat s’utilitza el cotxe per fer desplaçaments molt curts i això s’ha d’acabar”.
Una mobilitat diferent
“La ciutat és l’entorn on s’han de produir els canvis per millorar la qualitat del aire”, explica el científic Jordi Sunyer, que ho vincula a canvis en la forma de transport, a l’augment de l’espai per bicicletes i vianants i als canvis d’hàbits de la ciutadania. Alfons Perona reclama restriccions més profundes “si es vol una qualitat ambiental”.
Proposa que només els residents a la zona puguin circular pel centre de la ciutat i considera que la Zona de Baixes Emissions, que només restringeix el pas dels vehicles antics, “pot ser una ajujda però no la solució”. Perona creu que s’hauria de potenciar més l’ús de la Ronda Nord, per evitar els desplaçaments pel centre. A més, considera que s’hauria d’obrir una entrada als Túnels de Vallvidrera en direcció nord per reduir els col·lapses a la zona de l’hipòdrom.
La xarxa de busos
Un dels objectius del govern és reformular les línies de bus per fer-les més eficients i augmentar-ne els usuaris. Uns canvis que s’hauran de negociar amb l’Àrea Metropolitana, que s’encarregarà del servei a partir de 2021.
Des de l’Assemblea del Transport Públic també reclamen la necessitat de refer tota la xarxa de bus de la ciutat des de zero. El seu portaveu, Martí Rius, explica que és ineficient perquè és poc comprensible, algunes línies repeteixen recorregut i els busos passen cada massa estona. “L’interval de pas mig ara està sobre els 30 minuts i hauria de baixar als 15, perquè la gent tingui la percepció que el bus és allà quan el necessita”, destaca Rius.
A més, aposten per algun punt d’intercanvi en què es connectin les línies de bus per fer transbordaments entre busos i estacions de FGC i Renfe. Un punt on haurien de coincidir en determinats horaris els diferents vehicles, com una estació central de busos. En definitiva, proposen una xarxa més comprensible pels usuaris, que se sàpiga quan i per on passen i amb més freqüència. Rius sí que celebra l’aposta pel transport a la demanda en barris aïllats.
*Dades de l'Observatori Sociològic. El total no suma 100% perquè cada santcugatenc pot desplaçar-se amb més d'un mitjà de transport.
La contaminació de l’aire i la salut
El trànsit és la primera causa de la contaminació de l’aire a les ciutats i, com explica el científic santcugatenc Jordi Sunyer, “la contaminació és un dels principals determinants prevenibles de vàries malalties”. 800.000 morts anuals a Europa estan relacionades amb la contaminació i a Barcelona la xifra es va situar en les 351 defuncions el 2018.
“Té un efecte agut sobre el desencadenament de malalties com l’infart de miocardi, l’ictus o les infeccions respiratòries, i augmenta el risc de patir càncer de pulmó o malaltia pulmonar obstructiva crònica. També pot ser causa d'Alzheimer”, assenyala Sunyer.
Sant Cugat té uns nivells de contaminació superiors al que recomana l'OMS
A més, l’exposició durant l’embaràs pot donar lloc a un retard de creixement en el fetus i un menor desenvolupament dels pulmons i el cervell dels infants. Un estudi liderat pel mateix científic posava de manifest que els nens i nenes d’escoles d’entorns més contaminats tenien un creixement cognitiu més lent.
I Sant Cugat té uns nivells de contaminació per partícules superiors al que recomana la Organització Mundial de la Salut.