Perona: "El cotxe elèctric no és la solució de la mobilitat a les ciutats"

El santcugatenc Alfons Perona és advocat, consultor i professor expert en qüestions sobre mobilitat i seguretat viària. Ha col·laborat amb administracions públiques en l'elaboració de plans de mobilitat i normatives i actualment està centrat en l'assessoria jurídica de dret sobre mobilitat i seguretat viària. És professor de l'Escola de Prevenció i Seguretat Integral. Conversem amb ell sobre la situació de la mobilitat a Sant Cugat, el col·lapse del centre, l'ús de patinets i bicicletes o la zona de baixes emissions. 

Fa anys que s'evidencia la necessitat d'avançar cap a una mobilitat més sostenible a les ciutats. Detecta un canvi en la mentalitat dels santcugatencs per deixar el vehicle privat?  

No. Sant Cugat té un problema: l'últim pla de mobilitat és del 2014 i caldria fer-ne un de nou. Fer un pla de mobilitat és costós, però és necessari si volem adaptar-nos als nous temps i garantir una mobilitat més sostenible. A més, el territori de Sant Cugat és molt ampli. S'ha d'analitzar la circulació, el tipus de mobilitat, els vehicles que hi ha, l'estructura de la població, la cultura de la gent... Hi ha santcugatencs que van en tren fins a Barcelona i caminen quinze o vint minuts fins a la seva feina, però quan estan a Sant Cugat agafen el cotxe per anar des de Volpelleres fins al centre. Pot ser per costum, perquè no hi ha transport públic. A Sant Cugat hi ha altres problemes: veus gent que passa els passos de vianants mirant el mòbil i sense aixecar el cap, els patinets van per on volen... El pla de mobilitat ha de servir per fer una foto de la situació actual i preveure l'evolució per planificar la ciutat.

En els pròxims mesos s'ha de presentar el nou pla de mobilitat. Quines haurien de ser les línies mestres?

És bàsic és que sigui un pla seriós, no ideològic, i valorar tota l'extensió i estructura de la ciutat i de la població. I ha de tenir participació. I, sobretot, ha de tenir un control per part de la policia local. Pots escriure molts papers, però no canviarà res. 

Perona: "El gran problema de les ciutats és l'espai ocupat pels vehicles privats"

L'objectiu ha de ser anar cap a una mobilitat més sostenible i menys cotxes?

La premissa de totes les ciutats ha de ser treure cotxes del centre de la ciutat. I no es pot pensar que el cotxe elèctric ho solucionarà. El cotxe elèctric no és la solució de la mobilitat a les ciutats; potser no contamina, però ocupa espai. I el gran problema de les ciutats és l'espai ocupat pels vehicles privats. La mobilitat és transversal: qüestions ambientals com la contaminació i el soroll que afecten la salut, la seguretat, el transport, el comerç... S'han de tenir en compte molts factors. També és molt important invertir diners en comunicació i formació per explicar a la gent la normativa.

Una de les propostes que s'ha posat sobre la taula és la possibilitat de vianantitzar el tram de Quatre Cantons i Rius i Taulet fins a l'avinguda de Lluís Companys. Com ho veu? 

Quan treballava al RACC, ens van encarregar un estudi per la vianantització del carrer Santa Maria fins a l'estació. Recordo que hi va haver moltes crítiques: es deia que hi passaven cotxes, que el comerç patiria... Però ara està vianantitzat i ningú es queixa. Al contrari, jo del que em queixo és que potser hi ha massa hores de càrrega i descàrrega per les furgonetes i no es repecten. I també que es deixi circular patinets elèctrics i bicicletes en zones de molta densitat. Però s'han d'estudiar les alternatives, reduir el volum de vehicles i redirigir-los. 

Perona: "La gent es queixa del trànsit, però no deixa el cotxe ni camina

En tots els Observatoris Sociològics, el trànsit i la mobilitat sempre apareix com un dels principals problemes pels santcugatencs. 

S'ha de tenir en compte el perfil sociocultural dels residents a Sant Cugat. La gent es queixa del trànsit, però no deixa el cotxe ni camina. Només caminen per anar al Pi d'en Xandri els diumenges. Hi ha massa circulació pel centre. En el seu moment es va fer la Ronda per descarregar i encara podria portar més trànsit. La Rambla del Celler, per exemple, està molt carregada de trànsit. Una de les claus serà estudiar com es pot redirigir el trànsit que entra des de Cerdanyola i no ha de passar pel centre de Sant Cugat. El pla de mobilitat ha de tenir molts comptatges de tots els vehicles que passen per Sant Cugat i com es poden redirigir per fora del centre. Una reordenació urbanística de la rambla del Celler des de l'ajuntament és necessària, deixant passar només autobusos. I hem d'acabar amb els carrils bici damunt de la vorera, han de tenir un espai a la calçada. Però per aconseguir tot això cal control. 

Des del 2000, Sant Cugat ha multiplicat per dos la seva població, però la infraestructura viària ha canviat poc. És suficient pels vehicles que hi ha, calen noves infraestructures com la ronda sud o s'han de treure cotxes? 

Un dels objectius del Pla de Mobilitat és analitzar si l'estructura actual pot aguantar a llarg termini o si s'han de potenciar altres vies. Hi ha vies com l'avinguda de la Via Augusta, que connecta Volpelleres amb la zona del CAR, que podrien ser millor aprofitades per desviar el trànsit. Això obliga a revisar la senyalització per facilitar alternatives als conductors. Si dones eines clares a la gent, agafaran altres rutes. Però és necessari un canvi d'actitud i del model de mobilitat, i això encara no s'ha aconseguit del tot. I la presència de policia és important. Si no hi ha una vigilància estricta, la gent fa el que vol.

Perona: "Un dels problemes de la Zona de Baixes Emissions és que s'ha implantat seguint uns criteris més polítics que tècnics"

Alfons Perona FOTO: Bernat Millet

 

Quina valoració fa de la zona de baixes emissions a Sant Cugat?

Un dels problemes de la Zona de Baixes Emissions és que s'ha implantat seguint uns criteris més polítics que tècnics i molta gent no entén per què serveix. I no està emparada, com la normativa demana, amb un informe i un projecte. S'hauria de fer una revisió de l'actual Zona de Baixes Emissions. Si no poden circular certs tipus de vehicles, que no hi circulin. Però això requereix vigilància i control, i a Sant Cugat hi ha un dèficit important de policia local. 

No funciona?

Han posat cartells i van fer una ordenança, però si no hi ha un control real, no serveix de gaire. Ara s'ha d'adaptar l'ordenança de Sant Cugat al Reial decret, que es va aprovar posteriorment. Hi ha punts que no compleixen el que diu el decret, que estableix que les ordenances s'han de posar al dia en divuit mesos.

Quins punts creus que s'haurien d'actualitzar?

La zona de baixes emissions s'hauria de revisar i mirar quina és la zona delimitada. Caldria marcar un termini més ampli pels residents per adaptar-s'hi. També s’ha de fer un estudi econòmic, social i ambiental abans d’aplicar aquestes mesures, que no són fàcils i són cars. La idea no és només prohibir vehicles, sinó fomentar un canvi en la mentalitat de la gent sobre com ens movem per la ciutat.

Perona: "Hem passat una època d'actuacions en la mobilitat que són més de màrqueting polític que no efectives"

Quina valoració fa de l'Anella Verda?

Hem passat una època d'actuacions en la mobilitat que són més de màrqueting polític que no efectives. Es van fer mesures molt discutibles tècnicament. Anar fent petites actuacions sense tenir una visió global no funciona. 

Què es pot fer per fomentar l'ús de la bicicleta? El col·lectiu denuncia falta de seguretat, connexió dels carrils...

El pla de mobilitat ha de ser participatiu: si estàs projectant nous carrils bici, has de comptar amb la gent de les associacions de bicicletes, que a Sant Cugat són molt assenyades i et poden orientar. Un bon pla de mobilitat ha de ser participatiu i escoltar totes les parts implicades. Si treballes conjuntament amb els col·lectius afectats, aconsegueixes solucions molt més eficaces.

Circular en bicicleta pels carrers de Sant Cugat és perillós?

S'ha demostrat en moltes ciutats que, quan fas un carril bici a la calçada, has de fer un mínim de separació. Perquè funcioni, primer, la persona que va amb bicicleta ha de saber circular. Segon, la velocitat dels vehicles del costat ha de ser reduïda, a 30. Aquesta velocitat ha de ser respectada. Pots posar moltes senyals de 30, però si no fas un control o poses elements per reduir la velocitat, no es respectarà. A mesura que més gent circula pels carrils bici, els conductors de cotxes o motos s'acostumen a veure bicicletes i es tornen més respectuosos. El problema apareix quan no hi ha prou bicicletes circulant; llavors es comença a criticar que s'ha gastat un carril per unes poques bicicletes. I hi ha un principi que s'ha d'explicar a la gent: la prioritat són els vianants i la mobilitat activa en bicicleta. 

Perona: "Hi ha molta falta de control amb els patinets i fan el que volen"

I els patinets?

Hi estic en contra, no és un vehicle equiparable a la bicicleta. Els patinets poden arribar a velocitats de 25 km/h sense gairebé cap esforç i ni llicència. Per portar un ciclomotor has de tenir un carnet, però pel patinet, no. Hi ha molta falta de control amb els patinets i fan el que volen: van per la vorera i zones de vianants a molta velocitat. Un altre problema associat és que Sant Cugat és una ciutat fosca i molts passos de vianants són poc visibles pels conductors.

Teòricament hi ha una normativa que limita la velocitat i espai pels patinets.

És el de sempre, si no hi ha control estricte, fan el que volen. Pel que fa als vehicles de mobilitat personal, sembla que a finals d'any es modificaran les normatives a nivell estatal, exigint l'ús de casc, elements reflectants i una edat mínima de 16 anys per conduir-los. A més, es planteja la creació d'un registre de patinets, similar al dels cotxes i motos, amb una placa identificativa. Això seria molt útil per controlar-los millor.

Perona: "Hi ha alguns carrers del centre de la ciutat on s'ha de millorar la seguretat pels vianants"

Hi ha qui defensa que les bicicletes també haurien de portar matrícula i assegurança.  

Assegurança no en portarà. I el tema de la matrícula de les bicicletes, si un ajuntament vol, pot implantar un registre. S'ha de dir que els accidents amb vehicles de mobilitat personal com els patinets estan augmentant molt, però el de les bicicletes es manté. I sovint és per l'actitud insolidària de molts conductors de cotxe, que no saben esperar-se vint segons abans d'avançar una bici.

Hi ha poca protecció del vianant a Sant Cugat?

Hi ha alguns carrers del centre de la ciutat on s'ha de millorar la seguretat pels vianants, impedint que bicicletes i patinets hi passin quan hi ha molta gent o limitant la càrrega i descàrrega. En dies de molta afluència seria necessari tenir policia local per controlar aquestes zones.  

Sobre el control, s'ha vist amb l'anella verda, que era molt poc respectada pels cotxes. El nou ajuntament va decidir treure les pilones de separació a Rius i Taulet. 

Hi ha un control de càmeres bo i funciona. Però la tecnologia ha de ser un complement a la policia, que ha de trepitjar el carrer. 

Perona: "Si no facilites la mobilitat en transport públic, no forçaràs el canvi"

Sant Cugat fa anys que espera una nova concessió del transport urbà per part de l'Àrea Metropolitana, que ha de servir per canviar línies i fer-lo més eficient. 

Quan fas una contractació, has de tenir uns criteris tècnics per poder aplicar-los, i aquests criteris han de sortir del pla de mobilitat. Si, per exemple, necessites reforçar la línia 9, que va des de l'Ajuntament fins al centre comercial, ho has de fer, però això ha d’estar previst en el concurs. No pots demanar a l’empresa que faci canvis a mitja concessió, perquè et diran que no. I per això has de tenir clares les necessitats a quatre o cinc anys vista i els contractes de concessió no poden ser per 10 o 15 anys, ha de ser a més curt termini. Els canvis són molt ràpids. 

Pot ser una alternativa el transport urbà a Sant Cugat?

Si no facilites la mobilitat en transport públic, no forçaràs el canvi. Facilitar-la significa oferir una bona freqüència, seguretat i preferència a l’hora de circular pels carrers. No tots els autobusos han de tenir 14 o 10 metres. Potser hi ha línies on uns autobusos més petits i freqüents funcionarien millor, o a l’inrevés. La mobilitat no es planifica amb dues persones assegudes davant d’un mapa de la ciutat traçant línies. Això és una de les coses que crec que ha fallat a Sant Cugat, perquè no s’ha abordat de manera seriosa. I un pla de mobilitat seriós i ben fet és costós, necessita temps i té un cost econòmic important i ha de tenir una visió transversal de la mobilitat. No es tracta només de canviar la direcció d’un carrer o d’un altre.

Perona: "S'hauria d'aconseguir que els Ferrocarrils fosin el metro de Sant Cugat"

Alfons Perona FOTO: Bernat Millet

Sant Cugat també és una ciutat molt dispersa i hi ha nuclis on el cotxe sembla imprescindible.

Segurament, a gent que ve de Valldoreix, La Floresta o Les Planes li has de facilitar l’estacionament abans d’arribar al centre per desincentivar l’ús del cotxe. El ferrocarril també pot jugar un paper molt important. Per exemple, moure's entre les estacions de Sant Cugat podria tenir un cost molt baix, no té sentit que anar de Mira-sol o Volpelleres a Sant Cugat costi dos euros. S'hauria d'aconseguir que els Ferrocarrils fosin el metro de Sant Cugat. I això vol dir augmentar la freqüència també els caps de setmana. 

Un dels punts crítics de la mobilitat de Sant Cugat és l'entrada des de Rubí, per exemple, a la rotonda de l’hipòdrom.

Hi ha una altra obra pendent de fa molts anys que és l'entrada als Túnels des de Mira-sol en direcció a Terrassa i que també podria servir per anar a agafar l'AP-7. Aquí hi entra la Generalitat, però Sant Cugat ha d'apretar. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.