Rosa Chacón, treballadora de l'ONCE, parla sobre ser invident a Sant Cugat

Rosa Chacón és una de les treballadores del quiosc de l'ONCE a la plaça de Quatre Cantons, al bell mig del centre de Sant Cugat, la ciutat on viu des de fa 27 anys. És invident a causa d'un glaucoma que li impedeix percebre res més que la claredat, tot i que pot moure's sense problemes per bona part del nucli urbà.

Al TOT ens posem en la pell d'aquesta treballadora per conèixer una mica més quina és l'experiència de ser invident a una ciutat tant viva com Sant Cugat.

Chacón explica que la situació de les persones invidents a Sant Cugat "ha canviat moltíssim en aquests 27 anys, tot i que encara hi ha moltes coses a fer per les persones amb discapacitat". A més dels semàfors acústics, una de les coses que, per exemple, ha millorat la qualitat de vida dels invidents "és la implantació dels caminadors", uns carrils amb un paviment amb una rugositat diferent que permeten detectar on s'han d'aturar els invidents abans de creuar una cruïlla.

Una altra de les mesures, segons ens explica la treballadora de l'ONCE, són les petites rampes que s'han introduït als passos de vianants per baixar al nivell de la calçada des de les aceres. Moltes d'elles, indica, "donen molts problemes perquè, sobretot a zones de Coll Favà i al carrer de Manel Farrés, els passos de vianants són molt grans però les rampes estan fetes un calaix".

Chacón indica que, fins i tot, aquestes rampes poden arribar a ser més perilloses que beneficioses pels invidents: "jo quan vaig amb el gos pigall tinc dificultats, a vegades, per entrar-hi, i si no trepitges bé pots trobar-te amb el lateral de la rampa i tenir un accident. Perquè és tan estret que trepitges i caus. És absurd que hi hagi una rampa tan petita a un pas de vianants tan gran". Unes rampes que, segons afegeix Chacón, també estan instal·lades "a tota la zona de Can Mates". I sentencia: "per les persones que no hi veiem, aquestes rampes no són pràctiques".

Un altre dels punts ambivalents són els caminadors. La treballadora indica que aquests camins que serveixen com a guia a vegades són difícils de detectar, com el que està instal·lat a la cruïlla de Quatre Cantons, especialment si l'invident porta el gos pigall i no depèn exclusivament del bastó. A més, matisa que a Sant Cugat: "hi ha molta zona pels vianants, que això està molt bé, però els caminadors també hi són per orientar-nos a zones sense trànsit. Malauradament, això només hi és al centre. A totes les zones verdes no ens podem orientar".

"Moltes vegades, als carrers estrets, ens trobem sense espai per passar"

Per poder orientar-se i sentir-se segura, la Rosa Chacón diu que per sortir del centre urbà ha d'anar amb gos pigall. "Anant amb bastó m'és difícil orientar-me. Normalment hem d'anar junts amb altres companys", explica, si volen passejar a zones més perifèriques.

Una opció per desplaçar-s'hi és, és clar, l'autobús. Però això també pot suposar un problema per una persona que, evidentment, no és capaç de percebre quan arriba un d'aquests transports. La dependenta indica que s'hauria d'implementar algun tipus d'ajuda: "allà es podria posar un senyal acústica per saber quan arribes a la parada o quan t'arriba l'autobús... Si no, sempre haig d'estar pendent de preguntar-li a algú quin bus arriba". "Podria haver-hi gravada una veu, com en els trens, que indiqui quin bus ve", suggereix.

Però els punts calents no s'aturen aquí. Segons explica Rosa Chacón, potser un dels majors problemes està amb allò amb què una persona invident es troba enmig del camí. Un dels factors més problemàtics són les terrasses: "moltes vegades, als carrers estrets, ens trobem sense espai per passar".

"El tema terrasses, el tenim molt malament", explica. "Pel que tinc entès, -afegeix- la distància mínima que hi ha d'haver entre la terrassa i la paret contrària és d'un metre amb vint centímetres, però això no es compleix a Sant Cugat". Evidentment, carrers de vianants i amples com el de Santiago Rusiñol, no són tan problemàtics, tot i que sí que les terrasses poden suposar un problema a "carrers estrets com l'Avinguda Cerdanyola, el carrer de Manel Farrés".

Finalment, Chacón indica que molts invidents tenen "problemes amb la col·locació de pancartes i cartells, sobretot si estan a certa altura, ja que moltes vegades ens acabem colpejant amb ells", una mesura que podria tenir una fàcil solució, col·locant els cartells a punts fora del camí dels vianants.

Tanmateix, la totalitat de mesures dutes a terme al llarg dels anys per millorar l'accessibilitat dels invidents a Sant Cugat, són veritablement una ajudes amb les que "em sento més segura", declara la treballadora del quiosc, que proposa també altres opcions de millora, com plaques en llenguatge braille a les cantonades dels carrers per poder-los identificar. Tot plegat, amb l'únic objectiu de fer més fàcil la vida a Sant Cugat per aquells que menys hi veuen.