Castellà: “Si sortim massivament el dia 1, serà una realitat assolir un estat"

Antoni Castellà, diputat i portaveu polític de Demòcrates de Catalunya, ha visitat Sant Cugat la nit de dimarts, 26 de setembre, per participar del diàleg "Big Bang Start-up Nation" a la Masia Can Ametller.

Visita Sant Cugat en un acte de campanya pel referèndum...

Estem en la campanya del sí. Demòcrates de Catalunya hem intentat mantenir la normalitat d'una campanya. Això vol dir que des del primer dia de campanya hem fet dos actes nacionals al dia, més enllà dels actes territorials que cada comarca ha fet. Malgrat els entrebancs de l'estat espanyol, el que hem volgut en cada acte ha estat abordar un àmbit diferent que considerem que hauria de ser essencial en la nova república. Més enllà dels arguments del sí clàssics, hem volgut aproximar quin tipus de model d'ensenyament, model econòmic, organització social, etcètera, volem. A Sant Cugat parlem d'emprenedoria en l'àmbit del coneixement, i l'oportunitat que té Catalunya de poder fer un salt en la transferència de coneixement i en l'impacte que té això en la indústria. I la necessitat, perquè això sigui possible, de poder decidir i orientar les nostres pròpies polítiques, perquè en aquest moment és una barrera, ja que l'estratègia espanyola és una altra.

Parlar d'emprenedoria a Sant Cugat és referencial. En el nou país que proposen, quin paper jugaria Sant Cugat des de vessant de l'emprenedoria?

Sempre dic que estem vivint la quarta revolució industrial, i els països del món quedaran dividits en aquells que competeixen pels sous baixos, o aquells que competeixen per crear valor afegit. La innovació al valor afegit requereix una base que és la capacitat de coneixement que genera el país. I una segona, la capacitat de l'entorn o l'ecosistema per poder desenvolupar projectes empresarials. Sant Cugat ha estat una ciutat que des de fa temps té diferents agents que donen un ecosistema molt orientat en aquest sentit. Primer, té àmbit universitari, on genera coneixement. Té entorns que tendeixen a la col·laboració entre diferents agents, espais de coworking, espais innovadors. I té una administració, la de l'ajuntament, molt orientada a beneficiar que hi hagi trampolins en aquest sentit. I té la gent, lògicament. Per tant, si tens coneixements, si tens la gent disposada a ser innovadora, i tens una administració que t'orienta, doncs és una de les ciutats que pot ser referent a Catalunya en aquest sentit.

I en l'àmbit de país?

A escala de país, és l'àmbit estratègic més important de país que tenim. En aquests moments, és reconegut per l'àmbit europeu que Catalunya és l'up de coneixement més important del sud d'Europa. Hem arribat a uns nivells de generació de coneixement en l'àmbit de la recerca que ens homologuen amb qualsevol dels països punters de la unió Europea. Sense anar més lluny, els nostres científics, al Consell de Recerca Europeu (que és qui finança la recerca), per milió d'habitants, fa quatre anys seguits sent el segon país de la Unió Europea, per davant de països com Alemanya o França, només tenim Holanda davant. Hem demostrat que som molt bons generant coneixement. Ara hem de demostrar si som també molt bons transformant aquest coneixement en teixit industrial. Aquest és el gran repte.

Què fa falta?

Ara, perquè això sigui possible, hem d'orientar polítiques de relacions laborals, polítiques de finançament, polítiques de mercat financer, polítiques d'incentiu en aquest sentit... i no tenim la capacitat normativa. Per tant, és molt important des d'aquest punt de vista ser un estat.

Aquest seria un motiu més per assolir la independència de Catalunya...

Aquest és un motiu, i per mi, entre molts altres, és molt essencial. Perquè això ens situa en allò de dir "volem ser un país com qualsevol altre al món". I jo dic, depèn de com ho orientem, no serem només un país com qualsevol, sinó que podem demostrar que és possible que al sud d'Europa hi hagi un país, i sent realista, que en els propers 5-10 anys, es pugui mirar de tu a tu amb qualsevol país del nord d'Europa. I això és un incentiu importantíssim per la Unió Europea.

Expliqui en quin sentit.

A la unió Europea sembla que hi hagi una màxima que no es pugui canviar respecte nord-sud. Els del nord són els més productius; els del sud són receptors de la redistribució de renda. Sembla que estigui condemnat a ser així sempre al sud d'Europa. Crec que és molt interessant per als països del nord que Catalunya demostri que un país al sud pot competir exactament igual que un del nord i sigui referent per la resta de països del sud. Per tant, anem més enllà de l'interès català, a un interès amb la geopolítica europea.

"És impossible aturar a tot un poble que ha decidit ser propietari de la seva llibertat"

Deia que aquest és un acte d'una campanya que han intentat fos normal. Com valora les últimes actuacions de l'estat espanyol?

Crec que la reacció de l'estat espanyol davant una situació que és política, i quan dic política, dic que és política i popular, és a dir, que està acceptada i impulsada per una immensa majoria dels ciutadans de Catalunya, la reacció ha estat únicament de violència política i judicial. Això és un error gravíssim. Crec que l'estat espanyol ens ha demostrat en aquests dies que no ha superat la transició del 78. Que, de fet, era una espècie de democràcia orgànica de pàtina perquè, quan ho mires fredament, si li donéssim el llistat a qualsevol ciutadà del món democràtic, no li posessis el país al costat, i li diguessis que la reacció davant la voluntat de tot un col·lectiu de gent de fer un referèndum, de votar, la reacció és intervenir policialment mitjans de comunicació, perseguir penalment alcaldes (el 80% dels alcaldes del país), censurar la llibertat d'expressió, retirar material de propaganda informativa, tancar webs informatives... Si li preguntessis a algú de quin país estàs parlant, probablement pensarien en un país que res tingui a veure amb la democràcia. Crec que aquest és un error greu de l'estat espanyol. I, de fet, hauran d'entendre que és impossible aturar a tot un poble que ha decidit ser propietari de la seva llibertat. És impossible aturar-ho. En qualsevol dels casos, crec que la nostra reacció ha de seguir sent la mateixa: determinació, una actitud cívica absolutament, com ha tingut el poble de Catalunya, i si seguim actuant aquests últims dies cívicament, però amb determinació i massivament, ens en sortirem.

Es votarà dia 1?

Estic convençut. Perquè tinc confiança en el President de la Generalitat. El President no és una persona irresponsable, i per activa i per passiva no ha dit mai ara com ara "ho intentarem" sempre ha dit contundentment "el dia 1 votarem". Ha estat tot un Govern mesos i mesos treballant, i treballant en tots els escenaris possibles. Per tant, l'escenari actual segur que estava contemplat. En aquest sentit estic convençut que votarem.

I després de votar?

L'endemà, si guanya el no, eleccions autonòmiques. Si guanya el sí, que és el que jo defenso i espero, aplicació de la Llei de transitorietat, que vol dir, primer de tot convocar el Ple del Parlament de Catalunya, i declarar la independència amb tot el suport, legalitat i legitimitat que aquest és el mandat del poble de Catalunya. El fet d'executar la sobirania és el trencament absolut, diguem-ne políticament amb l'estat espanyol. La Generalitat i el Parlament de Catalunya passen a ser sobiranament qui controlen el territori. Aquesta és la voluntat de la ciutadania, i lògicament s'enceta un procés que consolidarà el reconeixement. Tots sabem que no es condiciona al reconeixement internacional; això només depèn de nosaltres. L'experiència en diplomàcia internacional és que la comunitat internacional el que estarà observant és a qui fa cas el poble de Catalunya, i si el poble de Catalunya massivament vota sí, doncs, el procés de desenvolupar un estat és automàtic.

Pocs dies abans del referèndum, quin missatge donaria a la ciutadania?

Crec que el més important en aquests moments és mantenir l'actitud que hem tingut fins ara. L'estat espanyol intenta inocular por; hem demostrat que no tenim por. Un estat exerceix el poder perquè es té autoritat moral i se sent estimat pel ciutadà, o perquè exerceix por. En aquest moment crec que la gran majoria dels ciutadans de Catalunya ja no consideren el poder de l'estat legítim, i menys encara fa por. Per tant, determinació, sempre amb el civisme que hem tingut, i sobretot un missatge que ara tenim la finestra històrica d'oportunitat. Durant 300 anys, sempre que el poble de Catalunya ha volgut autodeterminar-se, ho ha fet en un marc en el qual ha patit violència. I davant de la violència sempre hem perdut, perquè no és el nostre estil. És la primera vegada en 300 anys que tenim un marc en el qual l'estat espanyol no pot exercir la violència. El taulell de joc ara ens dona avantatge a nosaltres. Les regles del joc són en democràcia i pau. Per tant, tinguem el convenciment que només depèn de nosaltres, i si nosaltres determinadament sortim massivament el dia 1, serà una realitat assolir un estat.