Conesa: "ERC ens ha guanyat per 143 vots, només. I els recuperarem"

Quan Mercè Conesa (Terrassa, 1968) va aixecar el dit per discrepar públicament de la direcció en l'últim congrés convergent es va acabar tota una època. A partir d'allà, les bases més manses del panorama polític català van aixecar-se en un petit 15-M convergent que va tallar, definitivament, amb el passat pujolista i designatiu. Alguna cosa ha canviat en el nou Partit Demòcrata Català, tot i que encara no es pot saber fins a quin punt, ni si serà suficient per afrontar un futur incert i convuls. Ara aspira a la presidència del Consell Nacional del PDC, en competència, entre d'altres, del candidat oficial, Santi Vila, que té el suport explícit de Carles Puigdemont.

Em consta que hi ha persones importants dins del seu partit que no han vist bé el fet que vostè s'alcés visiblement per criticar els dos noms per a la nova formació política que havia proposat la direcció...
Hem de contextualitzar el congrés com un acte fundacional on totes les persones que hi participaven estaven cridades a intervenir-hi. No crec que tingui més importància que aixequés el dit jo o que ho fes algú altre.

Home, no és el mateix que aixequi la mà un militant qualsevol que algú que ha estat portaveu del partit i que té dos càrrecs institucionals de primera magnitud.
Doncs jo reivindico que sigui el mateix.

Sí, però en aquell congrés van passar coses que no havien passat mai en un congrés de CDC. De fet, ni tan sols en els dels altres partits.
Però és que no estàvem en un congrés de CDC i aquesta és la gran diferència. D'aquí la importància d'aquests tres dies. Comencen amb un esperit crític i acaben amb un acte de responsabilitat. És interessant que des de l'inici hi hagi la responsabilitat d'aprovar unes bases, un reglament que ens pugui servir de cara al futur. El congrés ha servit per fer entendre a tothom que hi ha moltes persones que hem tancat una etapa i n'obrim una de nova.

Els socis de Demòcrates estan molt enfadats amb vostès pel nom. Es queixen que no se'ls va fer ni tan sols una trucada.
Si creiem en processos democràtics que van de baix a dalt, no podem preveure què voldran les bases, ni podem dirigir-ho. Era impossible avançar el que passaria perquè no ho sabia ningú. Puc entendre la queixa, però també és cert que hi ha un munt de partits registrats amb la paraula "demòcrata". Quan hi hagi escollits president, presidenta i la direcció del partit, es treballarà amb la marca per diferenciar-la de Demòcrates de Catalunya.

Vostè coneix el partit. CDC sempre ha tingut una estructura molt vertical amb unes bases disciplinades. Ara s'ha produït l'efecte invers. Com es garantirà que el partit pugui prendre decisions delegades i la direcció pugui aplicar una estratègia flexible?
És que això és el que ens passa cada dia als alcaldes i alcaldesses. Abans, quan parlava l'alcalde, ningú no li qüestionava res, i ara estem qüestionats permanentment. Estem en un món canviant, i fixem-nos com acaba el congrés, amb gran responsabilitat de tots els associats per comprometre'ns amb un contingut ideològic i un reglament d'estatuts. El tema del nom s'ha magnificat més del compte, però els associats volen que allò que en surti sigui la millor carta de presentació de cara al futur pensant en un estat independent.

Ideològicament, el partit resultant és difícilment distingible d'ERC. Aquesta juxtaposició pot afectar l'estabilitat i la cohesió del Govern?
El PDC se situa en un espai de centre. Les passes que anirà fent en el futur es fixaran en aquest espai. Jo no li nego que em sento més de centre esquerra per una identificació amb la socialdemocràcia nòrdica, però hem d'aglutinar aquell gran espai de centralitat on hi tenen cabuda la majoria dels electors. El PDC és un partit independentista que es posiciona a favor de la República perquè entenem que és el sistema més democràtic.
 

Té sentit que amb aquest posicionament ideològic vostès es mantinguin dins del Grup Liberal Europeu?
Aquesta és una de les primeres reflexions que haurem d'abordar. Nosaltres som un partit europeista, tenim actius importants associats a Europa, com la Marta Pascal, i aquest ascendent nosaltres no el podem perdre. Ens hem de ressituar respecte als liberals europeus, hi tenim grans incomoditats. 

Tornant a Catalunya, el full de ruta s'ha de modificar?
Al Parlament hi ha una complexitat altíssima a l'hora de prendre decisions sobre el full de ruta perquè Junts pel Sí no té una majoria suficient i la CUP qüestiona aquest suport. Tenim inestabilitat parlamentària i, a més, fragilitat legislativa perquè cada pas legislatiu se'ns impugna. També tenim dificultats econòmiques i, per acabar, tenim plantejada una qüestió de confiança el mes de setembre.

Una qüestió de confiança incerta...
Sí, però ens orientarà molt sobre si podem avançar o no. I si podem, en quina línia ho podem fer.

Cap al referèndum?
Seria l'eina ideal. Però tinc dubtes sobre si els que votarien negativament no van a votar, tingui prou legitimitat democràtica. Ens garanteix un referèndum unilateral aquesta legitimitat democràtica per continuar endavant amb el procés? Jo en tinc dubtes. Ara bé, potser no tenim cap més remei que anar cap aquí.

Una de les claus d'aquest congrés ha estat la compatibilitat -o no- d'acumular càrrecs institucionals i al partit, una limitació amb molt de suport entre les bases. Vostè en té dos de molt importants en l'àmbit institucional i n'aspira a un altre dins del partit. Això no és una contradicció?
Jo vaig votar una esmena per la qual els presidents de les diputacions fossin incompatibles amb tot. Però els associats van aprovar considerar que, com que cal ser un electe local per presidir una diputació, això és considerat un únic càrrec i hi ha la possibilitat de presentar-se a un càrrec orgànic del partit.
 

Doncs precisament a vostè se l'acusa de no ser-hi, a Sant Cugat.
Tenim una presència molt important a la ciutat, quotidiana. A més, avui dia les noves tecnologies ens permeten gestionar la informació al marge d'on et trobis físicament. Disposem d'un equip molt bo a Sant Cugat, estem atenent la diversitat i el munt d'activitat que hi ha a la ciutat.
 

Això significa que repetirà candidatura a Sant Cugat?
Ens queden tres anys de mandat i, de moment, ens hem de plantejar el dia a dia. Però el que està clar és que qui es presenti haurà de passar per un procés de primàries.
 

I ho tindrà més difícil, perquè ERC ha guanyat les últimes eleccions a Sant Cugat.
Ens han guanyat per 143 vots, només. I els recuperarem.

És una entrevista de El Món.