Sant Cugat ha acollit diversos actes en suport al seu veí Raül Romeva FOTO: Paula Galván

Política

El Suprem desestima el recurs de Romeva i el manté a presó

Raül Romeva està tancat a Estremera a l'espera de judici des del 23 de març

La Sala d'Apel·lacions del Tribunal Suprem ha desestimat els recursos presentats pel santcugatenc Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Dolors Bassa i Carme Forcadell, que seguiran en presó preventiva. Els magistrats tornen a insistir que es manté el risc de reiteració i també de fugida. Raül Romeva està en presó preventiva sense fiança a Estremera des del passat 23 de març i, anteriorment, ja va estar privat de llibertat entre el 2 de novembre i el 4 de desembre. Els polítics sobiranistes empresonats estan investigats per un suposat delicte de rebel·lió i malversació.

El TOT Sant Cugat publica aquest divendres una entrevista amb Raül Romeva, realitzada a través de correspondència amb la presó d'Estremera. En una de les seves respostes, qui va ser conseller d'Exteriors amb el govern de Carles Puigdemont explica: "La presó no és mai agradable. Ni s’hi està bé, és clar. El pitjor és estar lluny de la teva gent (dona, infants), i que ells hagin de fer tantes i tantes hores de viatge per veure’m".

Sobre el risc de fugida, els magistrats del Suprem diuen que tenen al darrera una estructura organitzativa que els dona suport, que té "consistència econòmica" i "contactes internacionals". "Aquests elements han permès als que s'han fugat mantenir una aparença de vida normalitzada fora d'Espanya", afirmen. A més, reconeixen les "dificultats existents" per fer efectives les euroordres dictades pel Suprem i alerten que els delictes pels quals els reclamen "podrien afectar la pròpia estructura política i els valors de la UE" si haguessin aconseguit el seu objectiu.

Sobre el risc de reiteració, apunten que la seva conducta no ha consistit en un "acte aïllat" sinó en la "participació constant i rellevant". També valoren el "context" i diu que si surten lliures no hi ha "indicis clars" que hagin abandonat la idea de "forçar la col·lisió amb l'Estat per declarar la independència i imposar-la per la via dels fets". A més, per incidir en la gravetat dels fets, diuen que no existeixen precedents en la història recent d'Europa d'un govern autonòmic o estat federal que "s'hagi alçat contra la Constitució de l'Estat".