Sant Cugat aprova un protocol de dol i actuació davant els feminicidis

Sant Cugat ha aprovat un protocol de dol i actuació davant els feminicidis amb els vots a favor del Govern (Junts i ERC), En Comú Podem, PSC i la CUP i els vots en contra del PP i VOX. El Protocol de dol contra les violències masclistes és un document que estableix les actuacions a seguir per l'Ajuntament en el cas que es produeixi un feminicidi a la ciutat i que se sumarà, en forma d'annex, al Protocol local per a l'abordatge integral de la violència masclista en l'àmbit de la parella, vigent des de l'any 2019. 

Violència masclista o violència i prou?

Durant la seva intervenció, el regidor de VOX Marcos Rodríguez ha afirmat fermament que el seu partit no vol "protocols dispars" i que la violència no té gènere: "La violència sempre és condemnable, vingui d'on vingui. La violència no té gènere. Deixem de criminalitzar l'home per ser home".  La regidora del PP Estrella Salanova ha donat suport a aquesta idea: "Estem en desacord amb qualsevol forma de violència cap a les dones, però també contra els homes". "No estem d’acord amb termes com 'feminicidi' i hauriem de parlar d’ 'homicidi".

En resposta, Marco Simarro ha aclarit: “Hi ha una mirada de gènere concreta pel que fa a les violències que es donen envers les dones. Hi ha un sistema de valors patriarcal i cultural que fa que, estructuralment, hi hagi més violència sistemàtica cap a les dones. Per tant, és absolutament pertinent que hi hagi protocols d’aquest tipus. Si fessim plans únics fariem plans únics per no abordar res”. 

Per la seva banda, la portaveu del PSC Elena Vila ha assegurat que “la violència masclista és una xacra que hem d’erradicar com a societat” i ha reivindicat la necessitat d'unitat per combatre el masclisme: “Necessitem unitat i determinació per avançar cap a una societat lliure de violència masclista”. Vila ha acusat els partits polítics que s'han posicionat en contra d'assumir aquesta realitat: "Em sembla incomprensible que hi hagi partits polítics que es posin de perfil davant d'aquesta realitat minimitzant-la o, directament, negant-la. Aquests discursos no només són irresponsables sinó que també són perillosos". 

Marcos Rodríguez (VOX) ha respost a Elena Vila sobre l'acusació de dur a terme discursos perillosos: "Els discursos perillosos són els de partits polítics com el seu, que posen en pràctica polítiques i treuen lleis com la del Sí és sí, que fan que violadors i assassins surtin abans de la presó. Els dicursos perillosos són els del seu propi partit, el Partit Socialista Obrer Espanyol. Per tant, deixi de criminalitzar els altres partits polítics. Nosaltres no traiem de la presó a violadors i assassins gràcies a les lleis que legislem. Vostès sí". 

Finalment, Esther Madrona (ERC), en representació de l'equip de Govern ha volgut recordar que el terme "feminicidi" no és quelcom nou o inventat: "No ens estem inventant res. Intentem traslladar en clau local tot allò que ja es recull en diverses lleis i diversos protocols d'entitats supramunicipals. De fet, la definició de feminicidi no ens l'hem inventat nosaltres, sinó que és una definició que hem extret de la Llei 5/2008 del Dret de les dones a erradicar la violència masclista, que va ser després modificada per la Llei 17/2020, on es defineixen els feminicidis com els assassinats i homicidis de dones per raó de gènere, les induccions al suïcidi i els suïcidis en conseqüència de la pressió i violència exercida cap a la dona".

El protocol

El marc d'actuació inclou tant els assassinats i homicidis masclistes de dones, els feminicidis vinculats, violència vicària i els crims de discriminació motivats per l'LGTBI-fòbia i dirigits a les dones d'aquest col·lectiu. A més, el protocol s'activarà en el cas que la persona víctima resideixi a Sant Cugat o quan el succés tingui lloc al municipi tot i que la víctima no hi resideixi. 

A banda, el nou protocol genera un document marc de comprensió i actuació per a tots els serveis implicats que té la finalitat de mostrar la condemna institucional i actuar en conseqüència. A més, també ofereix atenció específica per a les persones afectades i crea actuacions específiques per a la comunitat. A través del document, s'acorden també els mecanismes de coordinació interinstitucionals en crisi, postcrisi i llarg termini i també els mecanismes d'avaluació. 

Les actuacions del protocol s'estructuren en quatre fases diferenciades: una primera fase d'emergència, en la qual el coneixement dels fets implica l'activació de la comissió de crisi en un màxim de 48 hores per recollir la màxima informació possible sobre la víctima; la segona, d'activació dels recursos psicosocial, econòmics i de suport; una tercera anomenada "fase postemergència" en la qual, una setmana després dels fets, la comissió de crisi es torna a reunir per identificar les necessitats de protecció, recuperació i reparació de les persones afectades; i una última fase d'avaluació i seguiment, en la qual un mes més tard, la comissió es torna a reunir per analitzar en profunditat el cas i revisar l'aplicació del protocol. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.