La Fiscalia inclou una obra pública de Sant Cugat en el cas del 3%
La Fiscalia Anticorrupció demana penes de presó per una trentena de persones per la seva implicació en la trama de finançament irregular de Convergència Democràtica
La Fiscalia Anticorrupció ha inclòs la construcció d'un bloc de pisos de protecció oficial a Sant Cugat dins del cas del 3%. En el seu escrit d'acusació, demana penes de fins a més de 21 anys de presó per a una trentena de membres de la trama de finançament irregular de Convergència Democràtica pel cobrament de comissions a canvi d'obra pública. Cap dels acusats està vinculat directament amb l'Ajuntament de Sant Cugat.
Concretament, s'assenyala la promoció d'habitatge públic de la plaça dels Rabassaires, adjudicada a la constructora Teyco el 2009, amb govern de Convergència i Unió, per gairebé 8 milions d'euros. El 2015 va esclatar el cas, amb l'entrada de la Guàrdia Civil a l'Ajuntament de Sant Cugat per confiscar documentació sobre l'obra. Ja al 2020, amb ERC, PSC i CUP al govern santcugatenc, l'Ajuntament es va presentar com a acusació particular en aquest cas i demanava 143.800 euros.
Cal recordar que el Tribunal Suprem ja va confirmar que Convergència va rebre comissions per la construcció del pavelló municipal de la rambla del Celler dins del Cas Palau.
L'escrit de la Fiscalia
El ministeri públic reclama als 30 acusats, entre els quals 13 persones vinculades a CDC i les seves fundacions i 17 empresaris, i a les empreses adjudicatàries que van finançar irregularment a CDC que indemnitzin les administracions afectades pel suposat sobrecost de les obres i serveis contractats, a més d'uns 27.000 euros de decomís i multes que en total superen els 100 milions d'euros. Entre les 14 empreses acusades hi ha Teyco, Urbaser, Fundación ACS, COPISA, Oproler.
També demana importants penes d'inhabilitació per a càrrec públic per a la majoria d'acusats i multes per a bona part d'ells.
El cobrament de comissions
En el seu escrit d'acusació de 194 pàgines adreçat al jutjat central d'instrucció número 5 de l'Audiència Nacional, avançat per La Vanguardia i que ha pogut confirmar l'Agència Catalana de Notícies, el fiscal anticorrupció José Grinda situa en un esquema Germà Gordó, aleshores secretari de Govern de la Generalitat, com la persona que dirigia com entraven els diners i cap on havien d'anar dirigides les adjudicacions, a través d'un “control i seguiment” de les obres públiques.
Segons la fiscalia, Gordó va ser durant uns quants anys el contacte dels contractistes de la Generalitat amb CDC. "Aquest contacte, a més d'haver-se realitzat al marge de les vies legals i de la funció que li corresponia dins del govern català, va ser dirigit al benefici dels contractistes esmentats i al del partit polític a què pertanyia, objectius ambdós oposats al bé públic", sosté.
1,8 milions d'euros
El segueix Francesc Sánchez, com a secretari econòmic de CDC, qui també hauria gestionat aquestes partides des del 2011. Els següents a la piràmide serien els tresorers, Andreu Viloca i Daniel Osàcar, que gestionarien -segons l'escrit- com s'havien de fer les donacions. Les donacions primer anirien a fundacions afins de Convergència, CatDem i Forum Barcelona, des d'on tornarien al partit.
Des del 2008 fins al 2015, la fiscalia calcula que 1,8 milions d'euros que van arribar des d'adjudicataris al partit com a forma de “cànon” exigit si volien entrar a la roda dels contractes públics. L'import total de les 31 adjudicacions manipulades sumaria 168 milions d'euros.
Sense acusats de Sant Cugat
Tot i això, no s'assenyala directament cap càrrec polític ni tècnic de l'Ajuntament de Sant Cugat. Segons l'escrit, en alguns dels casos, els dirigents de les administracions, d'acord amb els responsables de CDC i seguint les seves indicacions, alteraven efectivament concursos públics amb la finalitat de dirigir-los cap a les empreses dels acusats connivents. "Es va instaurar també un sistema d'adjudicació 'de cautxú', que permetia un grau formal de discrecionalitat que, en realitat, encobria l'arbitrarietat", diu l'escrit.
En el cas de les donacions, es lliuraven com a percentatge de l'obra adjudicada o simplement per crear o mantenir una "bona relació" amb el partit i, així, ser tinguts en compte per a futures adjudicacions i ser considerats "elegibles".
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.