Gutiérrez (En Comú): "Som l'única força d'esquerra que no ha governat i ens ho mereixem"

En Comú Sant Cugat i Podem Sant Cugat es van presentar per separat en les darreres eleccions, quedant-se ambdós sense representació. En aquest cas, Ramon Gutiérrez, qui va ser alcaldable en les darreres eleccions per En Comú Sant Cugat, lidera En Comú Podem Sant Cugat, la unió d'ambdues. L'alcaldable ja va ser regidor del Ple Municipal entre el 2015 i el 2019 amb Iniciativa per Catalunya Verds.

Després del cop dur d'haver-se quedat fora l'any passat en el darrer Ple Municipal, que l'empeny per tornar-se a presentar com a alcaldable?

Hem detectat que, malgrat que aquests últims 4 anys hem tingut un govern diferent i que nosaltres vam celebrar i animar que es fes, no ha estat un govern suficient. Hi ha moltes coses que han faltat o que s'han quedat a mitges i estem convençuts que la nostra aportació pot fer millorar la ciutat en aquests termes. Era important que ens presentéssim amb més força que mai, que anéssim plegats En Comú Sant Cugat i Podem Sant Cugat i jo personalment tenia ganes de ser la solució d'allò que va sortir malament el 2019, i d'implicar-me en ser en la campanya.

Han fet autocrítica?

Des del primer moment. Sabíem que la fórmula de presentar-nos per separats En Comú Sant Cugat i Podem Sant Cugat no era la millor manera i hem fet autocrítica des del minut 0. És per això que hem treballat perquè no tornés a passar i ha estat fàcil, i és que tant En Comú Sant Cugat com Podem Sant Cugat hem fet anàlisi.

Sabíem que la fórmula de presentar-nos per separats En Comú Sant Cugat i Podem Sant Cugat no era la millor manera i hem fet autocrítica des del minut 0

En les darreres eleccions, sumant els vots de Comuns i Podem, els números els donaven 2 regidors. Creuen que mantenen el votant?

Jo crec que fins i tot haguéssim tret més de 2 regidors, perquè jo crec que molta gent es va quedar a casa precisament perquè anàvem separats, o va votar altres opcions. Així que estem convençuts, no només que podem recuperar la representació de 2 regidors d'Iniciativa per Catalunya Verds, sinó augmentar i créixer.

Va ser difícil que les 2 bandes se sentissin identificades en aquest nou projecte?

No, va ser molt fàcil. Teníem molt clar que era important posar-nos d'acord i hem sabut encaixar molt bé. Hem fet feina en aquests últims 4 anys de seguiment d'actualitat municipal, d'elaborar el programa conjuntament, i tot i que a l'hora d'escollir els candidats sempre hi ha hagut alguna diferència, tots teníem clar que havíem de presentar una llista consistent i coherent.

Abans comentava que van celebrar el fi de 32 anys del que era Convergència, però també comentava que està insatisfet amb el govern actual...

No només feia falta fer fora o acabar amb 32 anys de governs Convergents, i és que la ciutat té molts reptes i cal afrontar-los d'una forma més radical i valenta. L'equip de govern s'ha trobat amb limitacions per la situació de l'estructura municipal, però també per la pandèmia o la inexperiència que haguéssim tingut també nosaltres. Han tingut límits obvis i malgrat això, s'han iniciat coses positives, però pensem que a vegades els hi han tremolat les cames i els ha temptat el conformisme per por de després no ser votats. Creiem que en qüestions com l'habitatge s'han iniciat plantejaments diferents, però la ciutat encara està igual en molts altres temes que per nosaltres són cabdals com el repte climàtic, la mobilitat, l'energia o els residus, temes que no s'ha avançat pràcticament en res. La ciutat s'està acostant als 100.000 habitats i això requereix afrontar aquests reptes d'una manera que creiem que l'actual govern no ha fet.

I quin pas endavant han fet respecte a altres governs?

Per començar, han canviat molts elements d'actitud, de percepció de la ciutadania, d'intentar elaborar polítiques més participatives com per exemple l'àrea de serveis socials, que ha tingut un augment important pel que fa al pressupost i a la despesa. Com et deia, han iniciat qüestions interessants com el Pla d'Habitatge o com el Pla d'Emergència Climàtica, però són plans que s'han quedat només amb el titular i amb la definició d'objectius, i nosaltres busquem una concreció més forta.

Han iniciat qüestions interessants com el Pla d'Habitatge o com el Pla d'Emergència Climàtica, però són plans que s'han quedat només amb el titular i amb la definició d'objectius

Parlem una mica del seu programa electoral. Demanen una regidoria d'Habitatge. És aquest àmbit el pal de paller de la seva candidatura?

Hi ha 3 àmbits que considerem pals de paller de la nostra candidatura. Un és la qüestió de l'habitatge, ja que és l'emergència més gran que té la ciutat, i totes les enquestes ciutadanes i els baròmetres ho demostren. A més, tenim una mitja de lloguer de quasi 1.500 euros i hi ha gent que està pagant més del 50% del seu sou en l'habitatge. Però també hi ha un àmbit que considerem molt important: el repte climàtic, l'ecologia i la mobilitat. La ciutat ha crescut molt i obliga els veïns a fer servir el cotxe per pràcticament tot i en aquest àmbit tenim moltes propostes. El tercer àmbit és la protecció dels serveis públics, i és que per exemple ha faltat que l'Ajuntament aixequés la veu davant la Generalitat a l'hora de reivindicar una 2a residència o a l'hora de plantar cara a la Mútua de Terrassa pel que fa a la gestió fels CAPs i dels consultoris de La Floresta o Les Planes. Els nostres 3 eixos són aquests: habitatge, serveis públics i medi ambient.

Celebren el Pla d'Habitatge, però no estan conformes amb Ca n'Ametller...

Exacte, creiem que el Pla d'Habitatge és una mica el conte de la lletera. Es planteja arribar al 10% d'habitatge de protecció oficial en els pròxims 10 anys, però una gran part d'aquest habitatge social que es planteja són més de 2.000 habitatges en un sol barri. I han de passar moltes coses perquè això es pugui fer, com el cobriment de les vies per part d'ADIF o que els promotors estiguin d'acord amb segons quins plantejaments. Apostar tot a un únic barri, i que dels 3.000 habitatges de protecció oficial, estiguin 2.000 en un únic punt, a nosaltres ens sembla poc realista. El Pla d'Habitatge no hauria de plantejar només aquest creixement, sinó que hauria de fer un esforç en reparar la ciutat actual, crear habitatge en la ciutat consolidada i després buscar nous mecanismes. Nosaltres vam plantejar que aquells propietaris que tinguin un habitatge unifamiliar i que el vulguin convertir en un habitatge plurifamiliar ho puguin fer, i celebrem que hi hagi altres partits que també ho estan reivindicant. En reduir el tamany de l'habitatge, augmentem la quantitat d'habitatges, i no només acabem amb el creixement de preus, sinó que abaixem els preus de l'habitatge de la nostra ciutat.

I què opinen del projecte de Ragull Centre?

Qualsevol proposta que sigui en la ciutat ja consolidada i d'augment d'habitatge ens sembla bona, però tampoc han de ser illes. Han de ser projectes que siguin pensats amb cohesió amb el barri i que estableixin sinergies. Ragull Centre va ser una iniciativa comercial principalment d'un privat que volia treure un ús comercial i l'Ajuntament ha aconseguit habitatge en compensació, però també falta dinamitzar el polígon de Can Magí, i no creiem que sigui la millor opció que Ragull Centre es construeixi d'esquena al polígon. Necessitem una manera que aquella zona es dinamitzi des d'un punt de vista que pugui haver-hi multiplicitat d'usos, que es pugui crear més habitatge i que es pugui establir un eix verd de connexió entre el barri i el centre, tenint en compte qüestions de mobilitat, ja que estem plantejant un creixement en un dels punts més allunyats de l'estació de FGC de la nostra ciutat. Hem de pensar bé tota la xarxa de busos, que la gent que visqui allà tingui serveis i que pugui accedir caminant.

Han de ser projectes que siguin pensats amb cohesió amb el barri i que estableixin sinergies

I quines propostes plantegen en aquest àmbit?

Primer hem de buscar plans, i no només apostar per parcel·les concretes i de creixement, sinó buscar maneres d'estructurar el barri i crear elements de cohesió i comunitat a l'hora d'establir un creixement natural perquè la gent que hi viu es pugui quedar. També en aquells barris on hi ha menys protecció oficial ha d'haver-hi i també volem que l'habitatge unifamiliar d'aquells propietaris que ho vulguin es pugui convertir en plurifamiliar. A més, hem d'apostar per propostes innovadores, com l'habitatge cooperatiu o de masoveria, que creiem que se n'ha fet poc, i treballar amb APIS i empreses que es dediquen a la gestió de l'habitatge de la nostra ciutat per establir que es creï un pacte de bones pràctiques i acabar així amb l'escalada de preus.

I l'okupació, és una solució o un problema?

Hi ha molts tipus d'okupació. L'okupació delinqüencial és un problema, clar que sí, però perquè ho són els delictes en general. No obstant això, per moltes famílies, l'okupació és la solució. El que no té sentit és tenir tantes cases buides i tanta gent que no té casa. Hem d'actuar des dels serveis socials amb les persones que es veuen abocades a l'okupació i ho necessiten per sobreviure. Hem d'ajudar i tenir l'oferta suficient perquè això no passi. L'altre és que la dreta sempre s'omple la boca amb allò de si me'n vaig de vacances, donen una puntada de peu a la porta i només demanant una pizza, ja es poden quedar a casa meva. Això no és veritat, no és una realitat que passi a Sant Cugat i no és un problema perquè no existeix. Si existís sí que seria un problema, i és que nosaltres estem en contra d'allò delinqüencial.

Un altre gran àmbit que destaquen del seu programa és el medi ambient i la sostenibilitat. En l'últim mandat s'ha fet un pas endavant amb la Zona de Baixes Emissions, una acció que van celebrar, però que també s'han mostrat crítics amb la seva aplicació...

La Zona de Baixes Emissions és necessària, perquè els veïns de la nostra ciutat es veuen obligats a fer servir el cotxe per gairebé tot i necessitem reduir el nombre de cotxes en el centre de la ciutat, a més de perquè així ho obliguen les directrius europees. És de sentit comú, i és que és el camí cap a on han d'anar les ciutats del s. XXI. No obstant això, cal oferir alternatives, perquè no és el mateix la Zona de Baixes Emissions de Barcelona, on tens una xarxa de bus octogonal, amb busos que passen cada 10 minuts i amb parades de Metro gairebé a tot arreu, amb sistemes de lloguer de bicicleta i amb diferents incentius i propostes per qui necessiti canviar-se el cotxe pugui fer-ho. En el cas de Sant Cugat, hem aplicat una Zona de Baixes Emissions sense alternatives, i és que hi ha una xarxa de bus que no funciona, amb busos que passen gairebé cada hora. En lloc de beneficiar a tothom, que és l'objectiu de la Zona de Baixes Emissions, estem perjudicant les persones que es veuen obligades a canviar el seu cotxe i no ho poden fer. Necessitem més pàrquings dissuasoris, una millor xarxa de bus, millorar els carrils bici, i no com ara, que tenen un bot, o un tall que t'obliga a baixar a l'asfalt... Les qüestions de mobilitat s'han de treballar amb alternatives i de manera més intensa perquè la Zona de Baixes Emissions tingui sentit.

Tot i això, la seva aposta és crear una mobilitat sostenible, no?

Evidentment. Nosaltres creiem que la prioritat pel que fa a la mobilitat és pacificar molt més el centre, buscar aquells carrers grans, avingudes o carreteres que no tenen sentit, pacificar el voltant de les escoles, millorar els carrils bici, fent carrils segregats que no posin en risc els ciclistes, i millorar la xarxa de bus per fer-la funcional i útil per tota la ciutadania. Grans reptes que tindran un paper important en el pròxim mandat i en la pròxima dècada.

Sempre s'han posicionat com un partit ecologista. Què en pensen de la localització de l'Escola La Mirada?

Tal com està la situació, el que és urgent i necessari és que els alumnes de La Mirada tinguin un edifici. Cal veure quina és l'alternativa més ràpida. Nosaltres hem trobat a faltar certa sensibilitat o empatia per part de l'equip de govern en el moment que hi ha entitats ecologistes que situen uns arguments i unes necessitats per cuidar o preservar un paratge. Des de SOS La Mirada o ADENC s'han proposat alternatives, que no han sigut vàlides, però qui ha de buscar altres alternatives és l'equip de govern. Urgentment, s'ha de construir l'escola, i si cal buscar alternatives les buscarem, però ara mateix no tenim les dades ni el coneixement per poder oferir aquesta alternativa.

Hem trobat a faltar certa sensibilitat o empatia per part de l'equip de govern en el moment que hi ha entitats ecologistes que situen uns arguments i unes necessitats per cuidar o preservar un paratge

I més enllà de la mobilitat, quines mesures tenen per fomentar l'ecologisme?

Moltes. Per exemple, els residus i la neteja, i és que el contracte s'ha fet petit perquè la ciutat ha crescut molt. Necessitem una major política pel que fa a la reducció de residus. També en la qüestió de l'aigua, la ciutat gasta molta aigua, i és que som la ciutat amb més piscines de Catalunya. Necessitem polítiques hídriques, polítiques de residus, polítiques d'energia. Tenim plaques solars, però són plaques privades. Necessitem comunitats energètiques per qui no s'ho pot permetre perquè no viu en una casa unifamiliar i que qui vulgui construir la seva pròpia placa ho pugui fer d'una forma més de barri. I que els equipaments de la ciutat també serveixin per subministrar energia als veïns. Hi ha molts reptes.

Alguns partits demanen un hospital públic propi...

Nosaltres som més realistes que altres partits i apostem perquè hi hagi una atenció primària digna. La millor manera d'evitar hospitalitzacions o haver d'anar a l'hospital és tenir una bona salut i, per tant, tenir una atenció primària que garanteixi les necessitats bàsiques. Això vol dir que hi ha moltes proves o moltes visites que hauríem d'evitar fer en un hospital i que s'haurien de poder fer amb l'atenció primària a la nostra ciutat. Està clar que farà falta un hospital i ara tenim el de Terrassa, que ens queda molt lluny, però hem de buscar la manera per qui ho hagi de fer ho pugui fer sense gastar 2 zones de transport públic. L'altra opció és un hospital lleuger més a prop que no requereixi un ingrés de diferents dies. Sant Cugat no crec que necessiti un hospital gran, sinó un reforç de l'atenció primària i buscar estratègies perquè l'Hospital de Terrassa que està lluny quedi a prop des d'un altre punt de vista.

I amb una atenció primària 100% pública, no?

Evidentment. Cal buscar maneres de revertir el contracte amb la Mútua de Terrassa, que és una concessió feta amb la Generalitat i que s'ha demostrat en molts aspectes que no la necessitem. Hi ha altres concessions que tenen menors llistes d'espera i la mútua és un benefici d'explotació privat que ens podem estalviar. Necessitem CAPs que siguin gestionats des d'un punt de vista molt més públic.

Pel que fa a les residències públiques, Sant Cugat actualment només compta amb la Residència Santa Rosa. Necessitem més?

Les residències públiques de Catalunya tenen un model que fa molts anys que perdura i la Generalitat no ha apostat per residències noves, sinó per una gestió concessionària d'aquestes residències. A nosaltres no ens agrada aquest model, igual que tampoc ens agrada per la sanitat i l'educació, que considerem que han de ser públiques. Necessitem una 2a residència pública a Sant Cugat i això s'ha demanat diverses vegades en la negociació dels pressupostos de la Generalitat, però el govern d'ERC no va voler entrar en aquesta qüestió i tenim aquest bloqueig. Això també passa amb els centres de dia i els casals de la gent gran. Hi ha molts elements en la nostra ciutat que estan endarrerits i hem de posar molta més prioritat.

En un acte de presentació de la seva candidatura parlaven de gestionar les desigualtats. A què es referien?

Nosaltres som humils i no creiem que siguem els únics defensors dels drets socials ni els grans defensors. Nosaltres defensem els drets socials i defensem que la ciutat ha de ser molt més inclusiva, s'ha de visualitzar la diversitat i ningú s'ha de quedar enrere o s'ha de veure expulsat de la ciutat. I en l'acte vam reivindicar les polítiques que s'estan fent a l'Ajuntament de Barcelona i que creiem que es poden aplicar a Sant Cugat. La nostra prioritat està en les cures, ja que els serveis socials no només han de ser proveïdors d'ajuts o serveis. Es tracta d'establir un sistema que sigui per tothom, universal, per les persones i sobretot per les dones que repercuteixen en la cura i tinguin un canguratge municipal que les permeti participar o fer altres elements en el seu temps lliure. Necessitem un servei que permeti que quan tu tens una situació de cura, una persona malalta a càrrec teu, no hagis de perseguir totes les institucions per poder adaptar casa teva, o per necessitar una cadira o una persona que ajudi en la neteja. Tot això s'ha de centralitzar i l'Ajuntament ha de fer de finestres pel que fa a les cures i a l'ajut a les persones que es troben en aquesta situació. I també en la situació d'encaix comunitari, necessitem polítiques d'acció social, enfocades molt més des del punt de vista dels barris i treballar amb les entitats que estan implicades, per generar més comunitat. Tenim exemples en la nostra societat com La Floresta o el barri de Sant Francesc-Monestir.

Algunes entitats esportives reclamen falta de llocs per entrenar. Quina solució proposeu a aquestes reclamacions?

Cal escoltar molt més les entitats, que són les que coneixen els equipaments i saben quines són les seves necessitats. I cal invertir. No hi ha hagut cap inversió esportiva en els últims anys i hem crescut moltíssim en els últims anys i hi ha molts clubs que estan fent una gran feina i situant la ciutat en termes d'èxit esportiu i això necessita un millor acompanyament per part de l'Ajuntament.

També algunes lamenten la falta d'ajuts i suport...

L'esport és un element de cohesió i salut i en termes de competitivitat. Potser necessitem un sistema d'ajut en l'àmbit local per buscar patrocinadors o fer una mica de mecenes als esportistes que estan en el circuit d'elit. Tot i això, no hem d'oblidar que el més important és l'esport base i necessitem l'esport amateur, que les persones es puguin ajuntar en un parc per fer un bàsquet o un vòlei.

Quines propostes tenen pels barris més perifèrics com La Floresta o Les Planes?

Proposem una reforma del sistema dels consells de barri, i és que necessitem que tinguin competències pròpies. Per molt que sembli estrany, és una reivindicació per exemple de La Floresta. I aquestes competències poden ser desiguals o asimètriques, no cal que tots els consells de barri tinguin les mateixes competències, pot ser La Floresta per coneixement i història pot tenir unes més elevades que altres barris. A part de la qüestió competencial, considerem que ha d'haver-hi unes partides que no siguin només diners de lliure disposició com en el cas dels pressupostos participatius, sinó que comptin amb un pressupost assignat en base de les competències. Finalment, i no menys important, que tinguin un component representatiu, no només amb un regidor de Barris, sinó amb un consell de barri escollit pels veïns i que es converteixi en un espai deliberatiu, que pugui tenir capacitat política i legitimitat per exercir les competències de les quals parlàvem.

Per què el santcugatenc ha de votar a En Comú Podem Sant Cugat?

Som l'única força d'esquerra que no ha format part del govern municipal en aquests últims anys ni en el passat i creiem que mereixem aquesta oportunitat. Som una força d'esquerres, ecologista i feminista, amb les idees molt clares i que creiem que afrontem els principals reptes que la ciutat viurà en la pròxima dècada com la crisi climàtica, la gestió de les desigualtats o fer front als serveis públics que la ciutat necessita.

Som una força d'esquerres, ecologista i feminista, amb les idees molt clares

Podria haver un quadripartit?

Nosaltres governarem amb qualsevol de les forces que pugui estar d'acord amb el nostre programa i les nostres idees i això evidentment descarta la dreta. Així que sí, seríem capaços d'arribar a qualsevol acord amb les forces polítiques que actualment formen part de l'equip de govern, qualsevol de les 3, sigui amb 1 d'elles, amb 2 o amb les 3.

I quines fronteres no traspassarien mai?

No pactaríem mai amb l'extrema dreta i també descartem pactar amb la dreta, perquè el nostre programa és incompatible en moltíssims eixos. Però si hem de dir una línia vermella o una cosa que no permetríem mai és deixar que l'extrema dreta governés a la nostra ciutat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.