Gutiérrez: "Hem de revertir les prioritats perquè ningú quedi enrere"

Ramon Gutiérrez és el candidat a l'alcaldia de Sant Cugat del Vallès a les eleccions municipals del 26 de maig. Fa uns deu anys que viu a la ciutat, on va venir per feina i per estudis. És dissenyador gràfic i ha estudiat ciències polítiques, i ara fa quatre anys que és regidor a l'Ajuntament de Sant Cugat per Iniciativa.

Lidera la candidatura de Sant Cugat en Comú per a les eleccions municipals. Quin és el seu objectiu?

El nostre objectiu és fer una contribució positiva a una majoria d'esquerres; guanyar les eleccions per les esquerres a Sant Cugat i acabar amb més de 30 anys de govern de Convergència. I fer-ho per revertir les prioritats de la ciutat. Per parlar d'habitatge, en primer lloc, i, per tant, de desigualtat i d'exclusió, que és una qüestió que per a nosaltres és prioritària. Però també per parlar d'altres qüestions, com per exemple, reptes de futur com la qüestió ecològica i la qüestió del feminisme, i també refer aquest model de ciutat que ara mateix no té prou en compte els barris, que no és del tot cohesionada com a nosaltres ens agradaria. Amb això ens presentem a les eleccions.

És possible aquest objectiu d'esquerres?

Crec que sí que ho és, per dos motius. Primer, perquè hem fet una feina des de les diferents forces d'esquerra durant aquests quatre anys que no s'havia donat fins ara. Tenim una entesa que crec que és molt positiva i que fa favorable aquesta aliança. Després, perquè tenim un govern que fa molts anys que hi és, i que crec que la ciutadania també està cansada d'un govern amb el mateix color polític durant tants anys. I això ho demostra el fet que van a la baixa. Totes les sensacions que tenim, i també la mateixa actitud amb la qual ara mateix l'equip de govern governa la ciutat, veiem que és una actitud ja d'etapa final.

Quins serien els eixos bàsics d'aquest canvi de model?

En primer lloc, hem de repensar l'urbanisme. La ciutat ja no pot créixer més, però sí que hi ha moltes polítiques urbanístiques que es poden fer en el que són ara mateix els límits del Sant Cugat ja consolidat. Hem de poder fer una ciutat més amable i menys d'aparador, que posi les persones i la vida al centre. I això també passa perquè sigui sostenible, i només verda, és a dir, que no haguem de fer servir el cotxe, amb un sistema de transport públic que funcioni i que sigui útil, i també que tinguem uns serveis públics, com són els serveis socials, que ho siguin per tothom. Hem de revertir aquestes qüestions, fent que sigui una ciutat cohesionada on ningú quedi enrere. Necessitem un ajuntament que cuidi les persones.

En quin sentit treballarien per fer-ho possible?

La primera prioritat és fer una ciutat habitable, amb l'habitatge com a prioritat, però també refent la qüestió ecològica. Després, fent que sigui una ciutat cuidadora, que posi els serveis socials, la cultura, l'educació i l'esport en favor de les majories. Fer també una ciutat en xarxa, aprofitant aquelles dinàmiques de cooperació i de sinergia positiva, i no tant aquelles de competició. I també necessitem una ciutat més democràtica i participativa, repensant la participació en els districtes, posar al centre la lluita contra la corrupció, i impulsar mesures de transparència. En definitiva, fer una ciutat que sigui garant de democràcia.

Una de les prioritats, deia, l'habitatge. Quines són les seves propostes al respecte?

El primer de tot és la voluntat política. Necessitem un govern que sigui sensible a la problemàtica actual, i que no pensi només en l'oportunitat econòmica que implica la construcció. Una voluntat política que ha d'imprimir la resta de polítiques, com pot ser una oficina d'habitatge que realment ofereixi serveis a les persones que lloguen, i també qui necessita comprar. Que s'ofereixin ajudes, assessorament legal... que s'ofereixin totes aquestes coses que als llogaters ens fan tanta falta. També un govern que interlocuti amb les APIs i immobiliàries i que els obligui a tenir compromisos de cara a la protecció dels vulnerables, que en aquest cas són els llogaters. Però també altres qüestions, com aplicar el 30% d'habitatge assequible. Necessitem fer-ho obligatori a tota la ciutat. Necessitem polítiques valentes i inversió. Això és prioritari. L'emergència està en l'habitatge, i això vol dir que hem de poder invertir molt fortament en la construcció d'habitatge social.

Mobilitat i ecologia també preocupen a la ciutat.

Preocupa arreu, perquè és un dels grans reptes. Hem de revertir les prioritats. Ara mateix és gairebé obligatori fer servir el cotxe a la nostra ciutat, sobretot si vius als districtes. Ho hem de revertir, hem de poder fer més zones passejables, no només al centre de la ciutat. Necessitem que hi hagi més d'un centre on hi hagi comerç, serveis, entitats, i activitat cultural i cívica. I necessitem prioritzar molt més el transport públic. Una xarxa de transport urbà en el qual refem les línies, amb més freqüència. Així aconseguiríem un servei que sigui útil. I reduir l'espai del cotxe també és pensar en els aparcaments. Necessitem que els aparcaments estiguin ben dissenyats.

I pel que fa a seguretat, quines són les seves propostes?

La seguretat és un tema molt important, evidentment. Quan ens acusen que les esquerres no ens ho prenem seriosament, no és veritat. Però hem de poder tocar de peus a terra, i hem de vigilar quan fem propostes de seguretat de no estar atiant discursos que freguen l'alarmisme i que generen encara més inseguretat. Creiem que les ràtios de policies per habitants estan per complir-les, i que ens podem ajudar de la tecnologia per millorar el servei. Però això no és la solució a la seguretat. El que ens fa sentir més segurs és saber qui és el teu veí. Necessitem cohesió, fomentar la xarxa, i ciutats que no siguin tan anònimes. I que si tenim una ciutat més passejable, també tenim espais més il·luminats, i això també és seguretat. D'això, la dreta no en parla. La inseguretat no es mesura en xifres, s'ha de mesurar amb la por. Això és el que a nosaltres ens preocupa, que hi hagi persones a la nostra ciutat que passen por.

Parlava també de repensar la participació en els barris.

Els Consells de barri potser s'haurien de tornar a anomenar consells de districte, anant cap a un escenari més d'asimetria. No cal que tots els consells de barri siguin iguals, però sí que han de deixar de ser audiències públiques descentralitzades, passant a ser òrgans amb un pressupost ordinari per fer política. Que prenguin decisions vinculants, i que els seus membres siguin representatius.

En un altre sentit, finalment no es presenten juntament amb Podem.

Per a nosaltres és una mala notícia. Ens hem esforçat fins a l'últim moment, gairebé. Ells ens van fer una proposta per anar plegats, nosaltres els hi vam fer una contraproposta, on acceptàvem moltíssimes de les qüestions que ells ens plantejaven, com era un terç de la llista, i fins i tot canviar el nom, i presentar-nos com Sant Cugat en Comú Podem, però hi havia una qüestió que per a ells era important, que era l'òrgan de decisió. Plantejaven no una confluència, sinó un acord entre dos partits, i per tant, exigien una capacitat de veto respecte de les decisions que preníem. Nosaltres som una confluència, no volem fer un acord de dos actors. El que necessitem és un acord amb moltíssima gent, de forma individual, vingui d'on vingui. Els demanàvem que s'incorporessin a l'assemblea, que participessin en igualtat de condicions a la resta d'inscrits i inscrites. Per a ells això era una línia vermella, i ens fa pensar que el que volien era presentar-se per separat, en el sentit de mesurar forces. Lamentablement, trobo que és un error, perquè estem en una oportunitat històrica per poder fer una majoria d'esquerres, i amb això estem dividint el vot, i dividir sempre és dolent. Espero que no ens costi més que això.

Conflueixen 12 partits a les eleccions municipals. Què suposa?

Espero que això impliqui que augmenta la participació. Crec que anirem a un ple fragmentat, que vol dir que no hi haurà un govern d'un sol partit, i això també és bona notícia. En tot cas, esperem poder arribar a acords amb la majoria de forces d'esquerres.